Els Estats Units no és l’únic país que no ha pogut atènyer els objectius inicials de vacunació. L’administració Trump havia assegurat que a finals de gener s’hauria vacunat a 40 milions de persones. Segons dades del prestigiós Coronavirus Pandemic Data Explorer, a 27 de gener s’havien vacunat als EUA a 23,5 milions de persones, que representa un 7,1% de la població. L’endarreriment s’explica per diversos factors.
El primer grup per al qual s’autoritzà la vacuna de Pfizer/BioNTech i la de Moderna era massa restringit: les persones a residències i el personal sanitari. Part del primer grup necessitava consentiment legal de familiars per pèrdua de facultats cognitives. Molt personal sanitari rebutjava inicialment ser vacunat. El pla per a distribuir les vacunes des del govern federal als estats mitjançant l’exèrcit no va funcionar per manca de coordinació i per la diferent idiosincràsia de cada estat. L’organisme CDC federal va tardar diverses setmanes a autoritzar la vacuna per a un grup més ampli, que inclou ara a altres empleats de primera línia com policies, bombers, assistents socials i mestres.
El paquet d’estímul inclou ajudes directes a individus, ampliació de les subvencions d’atur, moratòries o reduccions en el pagament d’hipoteques
Moltes persones no se sentien còmodes sent vacunades en locals de les grans cadenes farmacèutiques dels EUA. Hi ha estats amb poca població urbana i molta rural i dispersa. Però s’ha rectificat i la corba de vacunacions s’ha accelerat. El 7,1% dels EUA supera amb escreix a tots els estats d´Europa continental i només és inferior entre països destacats al 49,7% d’Israel, 21% dels Emirats Àrabs Units i 11% del Regne Unit.
Ara hi ha pressa per a vacunar-se. Biden anuncia que la mitjana de vacunacions diàries d’1 milió augmentarà molt aviat a 1,5 milions.
També ha ordenat la compra de 200 milions de dosis de la vacuna de Pfizer i de Moderna. Però no seran entregades fins al juny. Incrementarà les dosis entregades setmanalment als estats de 8,6 a 10 milions. El seu objectiu de vacunar a 100 milions de persones en els seus primers cent dies de presidència és realista. El d’haver vacunat a tota la població (300 milions) a finals de l’estiu dependrà en part de l’evolució de les mutacions de Covid-19 de Brasil i Sud-àfrica i de l’aprovació del seu paquet d’estímul d’1,9 bilions de dòlars al Congrés.
Perspectives per al paquet d’estímul
El paquet d’estímul Covid-19 de Biden inclou ajudes directes a individus (xecs de 1.400 dòlars), ampliació de les subvencions d’atur, moratòries o reduccions en el pagament d’hipoteques, lloguers i deute universitari (també segons ingressos), finançament per al sector sanitari i per a les arques dels estats i municipis. Cal tenir en compte que molts estats i comtats des de fa mesos ja prohibeixen desnonaments per impagament de lloguer.
Un objectiu és la creació de llocs de treball ben remunerats amb la fabricació i exportació de tecnologies i energies netes
Tot i que s’ha ajornat l’impeachment de Trump fins al 9 de febrer, a Biden li costarà que el Congrés aprovi el seu paquet d’estímul el febrer. Ja accepta que haurà de negociar a la baixa la xifra d’1,9 bilions. Des de març de 2020 el govern i el Congrés han autoritzat paquets d’estímul d’un total de 4 bilions, un deute que hauran de pagar les generacions futures. Al Senat els Demòcrates tenen una majoria d’un sol vot (51 a 50), el de la vicepresidenta Kamala Harris. La gran majoria de Republicans s’oposarà a la magnitud i moltes mesures del paquet. Àdhuc senadors demòcrates d’estats conservadors no són partidaris a la pujada del salari mínim per hora federal de 7,25 a 15 dòlars d’aquí el 2025.
S’acabarà aprovant un paquet perquè els Republicans no poden bloquejar mesures per a ajudar a la població. Però serà de dimensió més petita i amb molts més condicionants.
Són realistes els terminis del Green New Deal de Biden?
El tercer gran objectiu inicial del president Joe Biden és l’aprovació per part del Congrés d’1,7 bilions de dòlars en inversions federals per a la dècada vinent per a convertir els EUA en líders en la fabricació i exportació de tecnologies i energies netes, creant així milions de llocs de treball ben remunerats.
El Green New Deal de Biden pretén que aquesta inversió sigui complementada per 5 bilions del sector privat i dels estats. Aquests fons permetrien reconstruir i renovar les envellides infraestructures de transport, energètiques, edificis i escoles per a protegir-les de l’impacte del canvi climàtic. L’aspiració d’eliminar completament les emissions de gasos hivernacle el 2050 és la mateixa que s’ha fixat la UE. Un dels objectius de Biden és que el 2030 hi hagi 550.000 estacions de carregament per a vehicles elèctrics. Reincorporar-se al tractat de París i derogar l’eliminació d’algunes regulacions mediambientals decretades per Donald Trump és relativament ràpid. També ha suprimit les subvencions federals per als productors de petroli i gas natural i prohibir noves exploracions en terrenys i aigües federals.
Però el desig d’1,7 bilions de dòlars toparà novament amb l’oposició republicana al Senat. També hi ha senadors demòcrates (Joe Manchin de Virgínia occidental) d’estats productors de carbó que no votaran pel Green New Deal en la seva forma actual. La supervivència política de Manchin i altres senadors depèn del manteniment de la producció de carbó. Biden compta amb el suport de la gran patronal dels EUA i àdhuc de les multinacionals petrolieres com BP, ExxonMobil o Chevron. Però demanar a la població transformacions substancials a curt termini en els seus habitatges i transport és molt arriscat.
Els Estats Units han aconseguit la independència energètica en ser el primer productor mundial de petroli i gas natural. El ciutadà mitjà no vol pagar més per la gasolina ni es pot comprar un Tesla. Els Republicans ja emeten anuncis de treballadors que han perdut la feina per l’anul·lació de l’acabament del gasoducte Keystone XL provinent del Canadà. Biden haurà de rebaixar les pretensions del seu Green New Deal. De fet, no ha adoptat la mesura que reclamen els activistes mediambientals: una prohibició de l’ús del fracking en terrenys i aigües federals. Durant els darrers mesos de 2020 centenars d’empreses van obtenir 3.000 permisos per a exploració en terres o aigües federals, i alguns tenen una vigència de 7 a 10 anys. Estats governats pel partit Demòcrata com Califòrnia, Nou Mèxic, Colorado i Pennsilvània són productors destacats d’hidrocarburs. Canviar la realitat energètica d’un país tan complex com els EUA requerirà més temps.
