Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La decisió del govern d’aprovar l’avantprojecte de llei per a reduir la jornada màxima de treball des de les 40 hores setmanals, i l’equivalent anual de 1826 hores establertes fa uns 42 anys, fins a les 37,5 hores setmanals, i el seu equivalent de 1712 hores anuals, és una important decisió que ara haurà de comptar amb el suport de la majoria del parlament, qüestió no menor perquè, fins al moment, no sembla assegurada aquesta majoria degut a les pressions de la patronal perquè alguns partits no donin suport a aquesta important qüestió social i laboral.
Aquesta reducció d’unes 114 hores anuals tindrà un impacte general, però és prou rellevant saber que en alguns sectors no es notarà aquesta reducció, ja que es troben en un rang inferior. Segons els informes de la Comissió Consultiva de Convenis Col·lectius, els convenis d’empresa estan ja en una jornada mitjana inferior a 1707 hores anuals i, els convenis d’àmbit superior a l’empresa, estan en una mitjana de 1749 hores, és a dir, la negociació col·lectiva ja ha anat reduint la jornada màxima setmanal, encara que de manera insuficient.
D’acord amb aquestes dades, s’entén malament l’actitud de la gran patronal CEOE, que té signats convenis per sota de les 37,5 hores a la setmana i, en canvi, s’oposa fortament a aquesta reducció de jornada, posant en risc la tramitació reeixida d’aquesta llei.
De tota manera, amb aquesta llei s’hauria de veure un increment del control de la jornada, perquè el veritable problema que existeix és la prolongació de les jornades laborals. Segons dades de l’EPA, l’any 2023 es van realitzar de manera setmanal 6,36 milions d’hores extra, de les quals un 41% no es van retribuir, concentrades en sectors com educació, indústria, hostaleria, comerç, transport i activitats professionals.
Els mecanismes de control per part de la Inspecció de Treball són poc eficaços i, tot i les existents sancions, aquestes són tan baixes que provoca que les empreses prefereixin pagar les multes i continuar fent hores extres, incorporant la despesa al cost de l’hora extra.
Per a la USOC és positiva la reducció de la jornada màxima a les 37,5 hores, i més tenint en compte que és fonamental reduir la jornada laboral sense minvament salarial, tot i que considerem necessari avançar en mesures efectives sobre el control de les jornades, perquè els efectes beneficiosos d’aquesta reducció podrien quedar en lletra morta si no es redueix la jornada en els centres de treball.
Vista la situació de descontrol que existeix en les empreses sobre els horaris de treball, les prolongacions del treball sense retribució i l’incompliment del màxim de 80 hores extres anuals, cal reforçar el control per evitar els abusos de la patronal en l’aplicació de la jornada laboral a les persones treballadores.
