Ens manquen polítiques industrials

Els expedients de regulació d’ocupació amb gran pèrdua de llocs de treball es presenten com a anticipació a una situació negativa. Una política industrial efectiva hauria d’evitar les pèrdues d’ocupació en aquest sector estratègic per Catalunya

Antonia Rivero
 
 
 
Treballadors de Rotocayfo davant la porta de l'empresa

Assemblea de treballadors de Cayfosa davant la porta de l’empresa

L’alentiment de l’economia torna a frenar la creació d’ocupació i torna a destruir feina estable en sectors industrials i de serveis.

L’origen de les actuals turbulències econòmiques prové de causes de naturalesa política: les guerres comercials i les incerteses ocasionades pel Brexit, i incideix sobre un malmès mercat de treball, afectat encara per la crisi. Un mercat que no s’ha recuperat de les conseqüències d’un atur de llarga durada, també un alt atur juvenil, de la desigualtat entre home i dona ocasionada per les reformes laborals, que han deteriorat el treball, i com a resultat ha dut més precarietat i baixos salaris.

Davant aquest escenari econòmic, que no és de recessió, les empreses anticipen les seves decisions preveient una situació negativa. Per tant, amb les seves accions no fan més que agreujar la situació econòmica presentant Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) amb alta afectació en empreses industrials, com  Nissan, Calsonic, Rotocayfo, Prysmian Group, Tyco etc. Aquesta reacció que s’adopta sense tenir en compte la responsabilitat social de les empreses i que suposa aplicar mesures antisocials sense tenir en compte les greus conseqüències socials i territorials d’unes decisions que segueixen reproduint actituds del passat com són vetllar pels interessos dels accionistes, sense tenir, però, en compte el valor de l’esforç dels treballadors que han contribuït a aixecar les empreses. Contra aquesta evidència i davant les d’hipotètiques dificultats futures la primera mesura que prenen les empreses és suprimir llocs de treball.

Crida a la responsabilitat social

Aquesta situació també posa en evidència la manca de polítiques industrials que no són capaces d’anticipar esdeveniments, per evitar així situacions traumàtiques. I queda en dubte el Pacte per la Indústria, que no és útil per impedir aquesta cascada d’acomiadaments col·lectius en els sectors industrials.

En aquest sentit és fonamental defensar l’ocupació industrial i treballar per fer front a reptes molt importants, com la robotització i els canvis en els processos productius i de productes, que s’han de fer per evitar els efectes del canvi climàtic, que és el repte més gran al qual s’enfronta la humanitat al segle XXI.

La Federació d’Indústria d’USOC exigeix a  les administracions i als poders econòmics que encarin amb responsabilitat social aquests desafiaments i que no sigui la classe treballadora, un cop més, qui pagui les conseqüències d’aquesta situació de crisi que no ha contribuït a crear.

 

Antonia Rivero
Sobre Antonia Rivero

Antonia Rivero és secretària general de la Federació d'Indústria de la USOC Contacte: Página web | Twitter | Més articles

1 Comentari en Ens manquen polítiques industrials

  1. Quim Mach // 08/10/2019 en 12:22 // Respon

    Alerta a una situació coneguda. Bones apreciacions.
    La solució sempre és la mateixa que els treballadors paguem la factura. Però que curiós, la “paguem” quan toca rascar se la butxaca en nom de la competència i la subsistència, però en temps de bons vents, res ens millora, ni tant sols s’hi pensa. Gràcies per les reflexions. Una abraçada companyes i companys.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*