El 23 de setembre Maricarmen Abascal va sortir en llitera de la casa del Retiro on havia viscut més de setanta anys. En tenia 87. El contracte, signat el 1956, havia passat del pare a la mare i de la mare a ella, i els tribunals el van donar per vençut a petició d’Urbagestión, l’empresa propietària. De la llitera va passar a una ambulància, i de l’ambulància al Gregorio Marañón, d’on ja no va sortir. Va morir el 7 d’octubre. Aquell mateix dimecres, mentre a la Puerta del Sol es feia un minut de silenci, es tancava la data de la vaga general. L’11 de novembre, divuit dies abans de les eleccions.

El camp català produeix més que mai amb menys de la meitat d’explotacions que fa quaranta anys, i els pagesos denuncien que el valor no els arriba.

Els dos sindicats majoritaris de Catalunya, que han fet de l’habitatge una qüestió de classe, s’han sumat a la primera vaga general en catorze anys després que el Congrés tombés els decrets aprovats arran del cas Maricarmen

La terrassa del passeig marítim té els tendals desplegats a les onze del matí i tot i així ningú no s’asseu a fora. A dins, la cambrera porta vuit hores seguides en una cuina on el termòmetre de paret marca trenta-nou. A fora, el mar està a vint-i-vuit graus. És agost del 2026 en qualsevol punt de la costa catalana i tot funciona: les taules s’omplen a les nou del vespre, l’hotel està complet, la caixa tanca per damunt de l’any passat.