El 3 de juny d’aquest any, la línia 1 de Martorell va començar a fabricar en sèrie el Cupra Raval i el Volkswagen ID. Polo. Un torn, 400 treballadors, una mateixa plataforma per als dos models. La direcció de Seat & Cupra parlava de comandes que doblaven les expectatives i el conseller delegat del grup Volkswagen, Oliver Blume, tornava a repetir la fórmula: Espanya, «hub de l’electromobilitat» europea.

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ho va dir a finals d’abril amb la fredor de qui llegeix un informe tècnic: la intel·ligència artificial ja té una afectació important en despatxos i oficines, i l’ocupació se’n pot ressentir. Ho deia la mateixa setmana que l’EPA retornava Catalunya als dos dígits d’atur: un 10,12%. Correlació no és causalitat. Però la coincidència incomoda.

Fa anys que als debats sobre el treball —a Catalunya i arreu— hi ha una paradoxa que costa de pair: mai s’havia parlat tant d’identitat, de discurs, de marcs culturals, i mai s’havia parlat tan poc de classe.

La Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) celebra enguany el seu 60è aniversari. Fundada durant el franquisme, l’organització ha sobreviscut a la dictadura, la Transició, les transformacions del mercat laboral i les successives crisis econòmiques fins a consolidar-se com el tercer sindicat de Catalunya. Conversem amb la seva secretària general, Maria Recuero, sobre el llegat del sindicat, els reptes del món del treball, la intel·ligència artificial, l’habitatge i la relació entre les noves generacions i el sindicalisme.