Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El debat sobre la IA i la feina fa anys que oscil·la entre dos pols igualment còmodes: l’apocalipsi laboral imminent i el «tranquils, que no passa res». Els dos permeten no fer res. El que diuen les dades disponibles —d’Anthropic a la Cambra de Comerç, del SEPE als sindicats— és una altra cosa: una transformació silenciosa, desigual i ja en marxa. I una pregunta que cap informe tècnic no respon: si la IA fa créixer la productivitat, com sostenen tots, a les mans de qui anirà el creixement?
El que la IA pot fer i el que ja fa
El 5 de març de 2026, Anthropic —l’empresa que desenvolupa el model Claude— va publicar l’estudi Labor Market Impacts of AI: A New Measure and Early Evidence, elaborat amb dades reals d’ús dels seus sistemes. L’aportació central és una mètrica nova, l'»exposició observada»: quines tasques la IA ja fa efectivament en entorns professionals, i no només quines podria fer en teoria.
I la bretxa entre l’una i l’altra és enorme. En informàtica i matemàtiques, els grans models de llenguatge podrien cobrir teòricament el 94,3% de les tasques; la cobertura observada és del 35,8%. Segueixen oficina i administració (34,3%), negocis i finances (28,4%), vendes (26,9%), l’àmbit jurídic (20,4%) i arts i mitjans (19,2%). La conclusió és tan poc espectacular com rellevant: encara no hi ha un augment sistemàtic de l’atur atribuïble a la IA, però les ocupacions més exposades ja mostren un creixement d’ocupació més lent, i als Estats Units són els joves que hi volen entrar els primers a trobar la porta mig tancada.
Catalunya: un milió de persones exposades
La fotografia catalana la va posar sobre la taula, el maig passat, l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona: la IA generativa transformarà el 26% dels llocs de treball a Catalunya, i més d’un milió de persones ocupades fan feines amb un nivell d’exposició mitjà o alt. L’estudi matisa que exposició no equival a substitució directa: de moment predomina la complementarietat —la IA augmenta la productivitat, automatitza parcialment, requereix supervisió humana—. De moment.
La dada més punyent de l’informe és de gènere: el 30% de les dones ocupades a Catalunya tenen una exposició mitjana o alta a la IA generativa, davant del 23% dels homes. L’explicació és el mercat laboral que ja teníem: les ocupacions més exposades continuen fortament feminitzades. Personal administratiu, assistents comptables i financeres, recepcionistes, teleoperadores, treballadores d’agències de viatges, periodistes, lingüistes. Les menys exposades continuen sent les manuals tradicionalment masculinitzades. La revolució tecnològica arriba amb els biaixos de sempre. Només que ara van més de pressa.
El 30% de les dones ocupades a Catalunya tenen una exposició mitjana o alta a la IA generativa, davant del 23% dels homes.
La Cambra detecta que el canvi ja es nota al sector financer —cauen els perfils administratius i de suport, creixen els relacionals— i al TIC, amb descensos en perfils tècnics des del 2023, mentre augmenten els acomiadaments col·lectius en administració, serveis professionals i TIC, especialment entre dones.
Les xifres del que ve
Les estimacions de futur, com sempre, ballen. El SEPE apunta a la pèrdua del 10% dels llocs de treball en la pròxima dècada; Funcas eleva la forquilla fins a entre 1,7 i 2,3 milions a l’Estat, i reclama polítiques actives d’ocupació per als col·lectius més exposats. Quina xifra és la bona? Qui pagarà la transició, mentrestant?
Això no és contradictori amb el fet que neixin noves formes d’empleabilitat: la demanda de «talent híbrid» —especialització sectorial més competències digitals avançades— ha crescut un 237% en dos anys, i emergeixen ocupacions noves: enginyeria de prompts, ètica de la IA, entrenament de models. Però el mateix informe admet que l’automatització colpeja amb més força els perfils d’inici de carrera.
La Generalitat, mentrestant, ho llegeix sobretot en clau d’oportunitat: segons ACCIÓ i el CIDAI, el sector de la IA agrupa a Catalunya 488 empreses, 2.155 milions d’euros de negoci i 14.525 llocs de treball. Són xifres d’ecosistema, no de mercat laboral. Diuen molt del que la IA crea i poc del que descol·loca.
Els sindicats: qui controla l’algoritme
Els sindicats fa temps que han deixat el terreny de la profecia per passar al de la negociació. Òscar Riu, secretari de Política Sindical de la UGT de Catalunya, ho constata en declaracions a aquest mitjà: la intel·ligència artificial «ja està afectant actualment», i no només a les tecnològiques, on han desaparegut llocs de treball «que eren impensables fins i tot fa uns mesos o uns anys». L’afectació ja és visible «amb aquests expedients de regulació que s’han produït»; el que inquieta és el moviment de fons: «La intel·ligència artificial ja està entrant a les empreses» i agilitza processos «no només administratius, sinó fins i tot industrials».
La posició de la UGT de Catalunya parteix d’un recordatori normatiu que les empreses tendeixen a passar per alt: «Tota introducció d’intel·ligència artificial a l’empresa s’ha de negociar amb la representació sindical». I s’articula en una exigència triple: «un control molt gran per part de les administracions», informació als comitès d’empresa i oportunitats de requalificació per als treballadors afectats — que inclouen, si cal, «fins i tot no introduir aquestes mesures d’intel·ligència artificial». Riu no rebaixa l’escala del que ve: «És un dels reptes segurament més grans que hem tingut els últims anys en el món laboral». Ni la memòria del qui l’ha pagat altres vegades: «Aquesta introducció no l’hem de pagar els de sempre».
CCOO de Catalunya hi arriba amb feina feta: des del 2021, quan es va introduir a l’Estatut dels Treballadors el dret d’informació i consulta sobre la gestió algorítmica (article 64.4), el sindicat rastreja a quines empreses s’utilitza i ho acompanya de formacions, guies i estudis. Acaba de signar un acord amb la Universitat de Girona per estudiar l’impacte de la revolució tecnològica més enllà de la feina —on viu la gent, com vota, com es relaciona, on s’afilia—, explica Daniel Cruz, responsable de Transició Digital, Ecològica i Demogràfica del sindicat, en declaracions a aquest mitjà.
L’aportació més incòmoda de CCOO és la que lliga automatització i precarietat per la via dels costos. Que la IA encara no hagi entrat a les cures o la neteja té poc de tècnic: «Hi ha sectors que són tan precaris, malauradament, que és més rendible per als empresaris tenir una persona treballant i pagar-li el que li paguen que posar-hi una IA o un robot. Però això sabem que canviarà». Un estudi que el sindicat publicarà a la tardor, amb metodologia de l’OIT aplicada al mercat laboral català, apunta on caurà primer el cop: feines de coll blanc, «sobretot dones de més de 50 anys» en àmbits administratius, «molt fàcilment automatitzables i molt econòmiques». Les últimes a automatitzar-se seran les més precàries, les que més persones migrants ocupen. No perquè siguin insubstituïbles. Perquè encara no surt a compte substituir-les.
La posició sindical, insisteix, comença per no rebutjar la tecnologia: «No té per què ser bona o dolenta. Ha de ser responsable, segura i participada amb les persones treballadores». El que CCOO exigeix és transparència en la presa de decisions —»a vegades una empresa decideix prescindir d’una sèrie de professionals amb una justificació que és una IA. Però no sabem per què»— i que els guanys es reparteixin: «No té cap sentit que siguem més productius i treballem les mateixes hores». Compensació econòmica o reducció de jornada sense retallada salarial. O les dues coses. «El que no pot ser és que tot aquest marge se’l quedi l’empresa.»
“Transició justa,” en diuen — explicita Riu posant èmfasi en el concepte. La categoria ve de la lluita climàtica, i no per casualitat: en tots dos casos, el risc no és el canvi, és qui en paga els costos. La Cambra de Comerç coincideix en el diagnòstic —requalificació, empreses que formin els treballadors en lloc de limitar-se a fitxar talent extern—, i la coincidència s’acaba aquí. Sobre a qui va a parar la productivitat que la IA multiplica, les propostes empresarials parlen de formar el treballador; les sindicals, de la seva nòmina, de la seva jornada i de qui es queda el marge.
La IA no ha esperat que ens poséssim d’acord sobre què fer-ne. Mentre els informes s’acumulen, a les oficines, als despatxos i als centres de trucades ja hi ha algú fent la meitat de la feina que feia fa dos anys amb una eina que no ha triat i que potser, d’aquí a poc, farà l’altra meitat. El guany de productivitat ja s’està produint. On acabi —si en beneficis, si en salaris, si en temps— no ho decidirà cap algoritme.
