Catalunya disposa ja d’un nou Pla Nacional per a la Indústria (PNI 2026-2030). En un moment marcat per la competència geopolítica, la transició energètica, la digitalització accelerada i la necessitat de reforçar l’autonomia estratègica europea, qualsevol exercici de planificació industrial és una bona notícia. Es pot discrepar sobre prioritats, calendaris o instruments, però sense planificació resulta impossible orientar les inversions i generar confiança.

La intel·ligència artificial ha obert un debat recurrent sobre el futur de l’ocupació, centrat gairebé sempre en una pregunta directa: quines professions desapareixeran. Tanmateix, aquesta mirada pot resultar massa limitada. Més que eliminar ocupacions completes, la IA sembla que està començant a transformar quelcom més profund: l’organització mateixa del treball dins de les empreses. Diversos estudis recents apunten que l’impacte inicial no es manifestarà tant en forma d’atur massiu, sinó en canvis graduals en la contractació, en la divisió de tasques i en les estructures organitzatives. El veritable canvi, per tant, podria no estar en les professions que desapareixen, sinó en com es redefineix el mateix model de treball.

Durant anys hem discutit la productivitat com si fos una peça a dissenyar o un procés a transformar: més inversió, més eficiència, més «digitalització». Però l’arribada de la Intel·ligència Artificial —no la de «2001 o Her», sinó la que ja dissenya peces a Siemens, optimitza rutes a Correus o anticipa avaries a la xarxa elèctrica— ens obliga a canviar de percepció.

La anomenada Indústria 4.0 no és ja un horitzó futur, sinó una realitat que redefineix la base material de la producció industrial i dels serveis avançats. El seu desplegament, però, està tensionat per una combinació de factors que sobrepassen el marc tecnològic: l’irrupció de la intel·ligència artificial (IA), el consum energètic i la crisi de recursos, les disrupcions geopolítiques que fragmenten les cadenes de valor i els nous models d’organització del treball i de l’empresa. En conjunt, aquestes quatre variables estan reconfigurant la manera com produïm, aprenem i treballem, i també la forma com concebem el progrés i la productivitat.