La intel·ligència artificial ha obert un debat recurrent sobre el futur de l’ocupació, centrat gairebé sempre en una pregunta directa: quines professions desapareixeran. Tanmateix, aquesta mirada pot resultar massa limitada. Més que eliminar ocupacions completes, la IA sembla que està començant a transformar quelcom més profund: l’organització mateixa del treball dins de les empreses. Diversos estudis recents apunten que l’impacte inicial no es manifestarà tant en forma d’atur massiu, sinó en canvis graduals en la contractació, en la divisió de tasques i en les estructures organitzatives. El veritable canvi, per tant, podria no estar en les professions que desapareixen, sinó en com es redefineix el mateix model de treball.

Durant anys hem discutit la productivitat com si fos una peça a dissenyar o un procés a transformar: més inversió, més eficiència, més “digitalització”. Però l’arribada de la Intel·ligència Artificial —no la de “2001 o Her”, sinó la que ja dissenya peces a Siemens, optimitza rutes a Correus o anticipa avaries a la xarxa elèctrica— ens obliga a canviar de percepció.

La anomenada Indústria 4.0 no és ja un horitzó futur, sinó una realitat que redefineix la base material de la producció industrial i dels serveis avançats. El seu desplegament, però, està tensionat per una combinació de factors que sobrepassen el marc tecnològic: l’irrupció de la intel·ligència artificial (IA), el consum energètic i la crisi de recursos, les disrupcions geopolítiques que fragmenten les cadenes de valor i els nous models d’organització del treball i de l’empresa. En conjunt, aquestes quatre variables estan reconfigurant la manera com produïm, aprenem i treballem, i també la forma com concebem el progrés i la productivitat.

Vivim una mutació profunda del sistema productiu. Sota el nom d’Indústria 4.0, s’està desplegant un model basat en intel·ligència artificial, automatització avançada, robòtica, anàlisi de dades massives i connectivitat total. Es proclama una nova era d’eficiència, innovació i creixement verd. Però la història ens ensenya que les revolucions industrials no són merament tècniques sent, alhora, socials, polítiques i profundament conflictives.