Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 28 d’abril va ser el Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball, una jornada que crida a reflexionar sobre tot allò que pot fer que en el lloc on es passa tantes hores s’estigui bé o malament i, en conseqüència, això condicioni l’estat de salut dels treballadors.
La iniciativa de dedicar un dia a pensar-hi va ser impulsada per l’Organització Internacional del Treball (OIT), l’organisme de les Nacions Unides que promou la justícia social i els drets laborals. Cada país, a través dels responsables de Salut, defineixen les actuacions de prevenció, detecció i gestió dels riscos psicosocials en els entorns laborals que les empreses haurien d’aplicar. A Catalunya, les unitats de salut laboral de cadascuna de les nou regions sanitàries són les encarregades de procurar aquestes accions per a la salut en els entorns de treball en cada àmbit territorial, per tal de desenvolupar les funcions que la normativa vigent assigna al Departament de Salut.
Segons dades de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSS), “els trastorns mentals suposen la segona causa de baixa laboral a l’Estat espanyol. La Confederació Salut Mental Espanya estima que entre l’11% i el 27% dels problemes de salut mental a Espanya es poden atribuir a les condicions de treball. La mateixa font exposa que vuit de cada deu persones amb problemes de salut mental (83%) no tenen feina. I l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja fa un temps que va avançar que l’any 2030 la principal causa de discapacitat al món seran els problemes de salut mental.
Actualització de la llei
Actualment, s’està treballant en l’actualització de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, que és de l’any 1995 i que ara assumeix el gran repte d’incloure les noves necessitats que la realitat actual demanen. “El treball ha canviat més en cinc anys que en les dues últimes dècades i, en canvi, la manera de protegir la salut no ha evolucionat al mateix ritme”. Així ho explica Carmen Soler Pagán, consultora estratègica en benestar organitzacional, professora universitària i investigadora en Psicologia Organitzacional Positiva. “Ara mateix estem en un moment crític”, diu. I ho argumenta considerant que “avui els riscos no són només físics. Són organitzatius, emocionals i estructurals”. Per tant, a parer d’aquesta experta, la situació exigeix un canvi de paradigma que hauria de portar-nos “a passar, de prevenir danys, a dissenyar organitzacions que generin salut i que incorporin tots els nous riscos en la seva estratègia”. No és casual, doncs, “que les institucions triïn el factor psicosocial com a impacte en la salut i la qualitat de vida”. I ho diu especialment perquè, aquest any, el Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball té com a lema Garantim un entorn psicosocial saludable en el treball. També l’Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball ha escollit com a temàtica per al període 2026-2028 la salut mental en el treball i la prevenció de riscos psicosocials.
Ara bé, com a especialista en avaluació de riscos psicosocials i desenvolupament de líders i equips saludables, Carmen Soler es pregunta si estan les empreses preparades per a prevenir i gestionar els riscos psicosocials? L’actualització de la llei, a parer seu, “és una oportunitat històrica, si es fa bé”. I desvela que l’avantprojecte de la nova llei ja apunta cap al canvi que convé fer: adaptar la prevenció als nous riscos, especialment als psicosocials. “Però el repte no és només normatiu –puntualitza–, sinó que també és cultural. Podrem tenir una llei més moderna, però no podem aplicar-la amb una mentalitat del passat”. Per això, diu: cal que la reforma impulsi una integració real en l’estratègia, un lideratge responsable i posar en focus en l’organització del treball”. “Si això no passa –afegeix–, tot quedarà en paper mullat”.
Riscos emergents
La hiperconnexió digital, sense límits reals, la sobrecàrrega estructural –i no la puntual, sinó la sostinguda– i la desorganització del treball (falta de claredat i les prioritats canviants) són, segons Carmen Soler, els riscos emergents més preocupants de l’actual context laboral. “No són riscos visibles, però tenen un impacte brutal en la salut i en el rendiment. I, el més preocupant és que moltes organitzacions els han normalitzat”.
Una de les campanyes de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSS) posa l’accent en la híperconnexió estimulada i facilitada per la tecnologia digital. ”Pulsa Off para estar On” situa la no desconnexió digital de la feina com a un dels riscos per a la salut mental, cardiovascular i musculoesquelètica. Les estadístiques de l’INSS mostren que “més del 70% de les persones treballadores declara no desconnectar en finalitzar la seva jornada de treball”.
Entre les recomanacions que fa el departament de Salut per portar una vida saludable en un entorn de treball, s’inclouen també consells per al temps de teletreball.
Des de la seva experiència treballant amb equips de treball d’organitzacions laborals, el psicopedagog Manel Fernández Jaria, màster en Psicosociologia Laboral, en Seguretat i Salut Laboral i postgrau en Intel·ligència Emocional per a les Organitzacions, explica que “a les empreses de vegades els fa por mirar al cubell de la roba bruta, però quan veuen que el talent marxa, et demanen ajuda”. Absentisme, rotació, queixes i mal ambient de treball van fent la pilota gran, fins que no queda més remei que actuar i, potser, en algun cas, ja és tard. De fet, el temps que es triga a aplicar protocols reals de prevenció no juga en absolut a favor de ningú.
I, a la pregunta de fins a quin punt el benestar en el lloc de feina, o gran part d’ell, és responsabilitat del treballador, Carmen Soler respon: “l’autocura és important, però no pot ser l’excusa del sistema per a no fer res”. És a dir: “Quan una organització genera condicions nocives i després ofereix eines per a, teòricament, gestionar-les, estem desplaçant el problema”. I, insisteix, que “el benestar no pot dependre només de la resiliència individual, depèn, sobretot, de com està dissenyat el treball”.
Actuar
Carmen Soler Pagán afirma que “moltes empreses ja tenen programes de benestar. Però, per què no funcionen?”. Ella ho atribueix clarament al focus incorrecte. “S’actua sobre la persona, quan el problema està en el sistema. Si el treball està mal dissenyat, tant hi fa quantes sessions de mindfulness facis, o quanta fruita posis, o quants protocols de desconnexió implantis, si al final tens un líder que et convoca en horaris fora del treball o t’envia missatges contínuament sense respectar-los…”.
I, de manera contundent, expressa que “el benestar real no és cosmètic, sinó que és estructural”. Soler, que dirigeix la revista rhsaludable, el Forum Organización Saludable i la Trobada Internacional de Benestar Organitzacional, és també coautora del llibre Positive Psychological Interventions to Develop Healthy and Resilient Organisations (Aranzadi, 2025).
Manel Fernández Jaria també considera que la solució ha de ser més holística, i no matemàtica, d’una sola acció. I considera que les polítiques de persones sempre han d’estar recolzades en un bon diagnòstic. Fernández treballa per a SPActiva, una firma d’acompanyament a les empreses especialitzada en prevenció de riscos laborals. Explica que “ara les empreses ens comencen a demanar que avaluem els factors psicosocials. Perquè ja fan accions, però no avaluen prèviament per saber si és aquesta l’acció la que necessita el seu equip. Nosaltres, un cop mesurem amb eines que siguin validades, els diem per on han d’orientar aquesta política de direcció i gestió de persones, per tal que l’organització treballi de manera preventiva els factors que poden esdevenir problemes psicosocials”.
El lideratge és el punt d’inflexió del canvi, a parer de Carmen Soler. “Avui, un líder no sols gestiona resultats, gestiona condicions de salut. Cada decisió que pren impacta en la càrrega mental de l’equip, la claredat i la seguretat psicològica”. Per això, l’especialista adverteix: “Si no professionalitzem el lideratge en salut organitzacional, no hi ha llei que el compensi”.
