CCOO i UGT creuen que el nou sistema de formació perjudicarà els usuaris i suposarà més centralisme

Les organitzacions obreres creuen que el Govern central amb la concurrència competitiva pot fer que col·lectius i territoris quedin desatesos per no resultar prou rendibles a les empreses que imparteixin els cursos

Tomeu Ferrer
 
 
 
La part més important de la formació s'imparteix a l'interior de les empreses

La part més important de la formació s’imparteix a l’interior de les empreses

CCOO i UGT de Catalunya han reaccionat críticament a l’aprovació per part del govern d’un nou sistema de formació que canvia les regles del joc que havien estat vigents fins ara. Si la ministra de Treball, Fátima Báñez posava el focus en el control dels fons que, en la seva opinió durà aquest nou sistema, els agents socials catalans denuncien que suposarà més centralització. Posar en marxa un mecanisme d’adjudicacions que pot perjudicar els usuaris de la formació i resta participació en els treballadors en la gestió en les empreses.

La primera queixa que fan les responsables dels sindicats, té a veure amb el mètode, ja tradicional, d’operar del govern central. S’anuncia una norma legal, s’esbomben alguns aspectes en roda de premsa, i l’endemà quan es publica al Butlletí Oficial de l’Estat es coneix el veritable abast de la mesura. Tot i això la norma entra en vigor dilluns vinent.

El ministeri de Treball ha explicat que l’objectiu és aportar transparència al sistema i evitar així que es produeixin fraus. Això ho ha traduït en excloure als agents socials, sindicats i empresaris de la impartició de cursos i posant en marxa una nova unitat d’inspecció de treball destinada a perseguir les irregularitats.

Fins ara l’organisme més important en la gestió de la formació ocupacional era la fundació tripartida, on estaven pressents Govern, sindicats i patronals. En aquest àmbit s’adoptaven les decisions estratègiques sobre la matèria. Al mateix temps, els agents socials podien impartir directament formació.

La nova normativa permetrà la presència de sindicats i patronals en els òrgans de control, cosa raonable perquè els fons de formació són fruit de les aportacions de treballadors i empreses, però no permetrà que directament puguin impartir formació. No obstant això, sí que ho podran fer les fundacions o instituts especialitzats creats per les organitzacions els últims anys en la mesura que concorrin als concursos perquè compleixin els requisits de qualitat que es fixin.

El mecanisme amb què s’adjudicaran els cursos és la denominada concurrència competitiva. I sobre això, malgrat la falta d’informació que tenen els sindicats, hi ha queixes de fons. Una d’aquestes queixes la manifesta Cristina Faciaben, responsable de formació de CCOO. «No sabem les bases sobre les quals es faran les adjudicacions. Ens temem que primi l’economia. Si es posen uns mòduls molt baixos com a element clau, primen el preu de l’hora impartida, es poden reduir les classes presencials i es podria apostar massivament per cursos online. Però el que és més crític és pensar que si les empreses que concorrin ho fan pensant en el rendiment, hi pot haver àrees sense oferta i territoris que, com no surten a compte, no tinguin tampoc formació».

Sense presència a les empreses

El que sí que es manté és el sistema de formació de demanda, que organitza directament l’empresa i que gestiona el 77% dels fons de formació. La informació que donen les empreses sobre els cursos que organitzen és «pràcticament nul·la». En aquest àmbit els representants dels treballadors poden rebre informació sobre els plans de formació però no poden participar en la seva elaboració, cosa que és criticada per CCOO.

Adela Carrió, responsable de formació d’UGT de Catalunya indica que «no sabem quins requisits es demanaran a les entitats que concorrin als concursos». Admet que possiblement els agents socials participaran en la governança, però desconeix com s’articularà aquesta participació. Discrepa la portaveu d’UGT de l’aroma de sospita que traspua la nova normativa «des de l’any 1992 a Catalunya els sindicats gestionen cursos de formació i no hi ha hagut en aquest àmbit cap problema».

Faciaben, posa sobre la taula una altra sospita que genera als sindicats el recurs a la concurrència competitiva. «En l’àmbit estatal, a Catalunya no, una part de la formació es va vehicular a través d’aquest mecanisme. El resultat és que gairebé un 40% dels cursos impartits els van fer 3 o 4 empreses.

Treballadors públics discriminats

Un altre perill és que quedin col·lectius sense formació «hi ha un sistema de formació especialitzat en els treballadors públics. En aquest àmbit es recapten 400 milions, i com que només es van organitzar cursos per valor de 60 milions,els diners sobrants no van anar al sistema formatiu, sinó que el va absorbir l’Estat per altres despeses», explica.

El mecanisme previst en la nova normativa per repartir els fons recaptats no té tampoc l’aplaudiment dels sindicats catalans. Els fons es repartiran sense tenir en compte si una autonomia n’aporta més o menys. La distribució la farà una comissió sectorial amb presència de totes les autonomies i on el govern central tindrà majoria en els vots. «Però, és que fins i tot en els organismes autonòmics que es creïn, l’Estat tindrà majoria de vots», afirma Faciaben.

Al seu torn, Carrió tem que la formació ocupacional que es feia fins ara sota e paraigua del Servei d’Ocupació de Catalunya quedi desvirtuada quan «les auditories fetes demostren un alt grau de satisfacció dels usuaris d’aquests cursos» també es constata, afirma, que els centres acreditats passen controls d’idoneïtat i que mai, en aquest àmbit fins ara s’havien produït irregularitats.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*