El juliol passat va ser el més tràgic dels darrers mesos pel que fa a accidents laborals. Si fins a juliol s’havien acumulat a Catalunya 46 accidents mortals, només el juliol la xifra es va incrementar fins a 56 casos, segons les dades de CCOO de Catalunya. A més, a l’agost les xifres es van incrementar amb tres víctimes mortals i un amb un ferit greu, fruit d’accidents patits a Catalunya el mes passat.
Un dels sinistres es va produir el 23 d’agost quan va morir un treballador de 47 anys amb cremades en un 90% del cos, en patir un accident el dia anterior en una empresa del polígon industrial Les Puntes de Constantí, on es va produir una deflagració mentre feia treballs de soldadura en l’interior d’una cisterna que havia transportat gasoil.
Quatre dies més tard, es va produir una fuita d’àcid cianhídric, un component molt tòxic que pot ser mortal si s’inhala, en una empresa de cartó en el polígon Molí d’En Gall de Barberà del Vallès. Un treballador va ser ingressat greu a l’hospital i van intervenir 11 dotacions dels bombers que van activar el protocol de risc químic i desallotjar la nau amb 10 treballadors i treballadores més afectats.
El 29 d’agost un treballador de 55 anys de l’empresa Excavacions Casas d’Olius a Riner va caure i va morir atropellat per la màquina amb la qual treballava en feines forestals.
I el 30 d’agost també va morir un treballador de 43 anys d’una empresa subcontractada, de la que no s’ha informat, en el centre de treball d’Embalatges Petits en Parets, després de caure-li a sobre un fardell de paper d’uns 700 kg, des d’una alçada de cinc metres.
No són casos aïllats
CCOO considera que darrere els accidents hi ha drames humans que no es poden negligir, “però no són casos aïllats, les xifres parlen d’un problema de primer ordre social i laboral”.
A més, destaca que les dades estadístiques són parcials: recullen els accidents de treball declarats per part de les mútues, però no incorporen aquells que no reconeixen. Existeix un important imfradeclaració de contingències professionals, que deriven en contingències comunes suportades pels sistemes públics de salut.
Segons l’organització obrera els accidents laborals no són una maledicció imprevisible, es poden evitar, per fer-ho caldria més inversió en prevenció de riscos laborals per part de les empreses. Tampoc són fortuïts els accidents ‘in itinere’ que es produeixen quan els treballadors i treballadores es desplacen a la feina des dels seus domicilis habituals, que fruit de la gentrificació han deixat d’estar al centre de les ciutats i en molts casos estan en altre poblacions dels cinturons industrials, cosa que obliga a usar el vehicle propi cada dia, amb el consegüent.