Informació publicada al www.diario.es
El candidat a la presidència Mariano Rajoy ha repetit en el seu discurs econòmic durant la campanya algunes de les trampes habituals amb què el PP defensa la gestió econòmica d’aquests quatre anys. A diferència d’altres debats, en aquella ocasió Pedro Sánchez va forçar a reconèixer que havia retallat la prestació per desocupació, un dret que l’Executiu ha assegurat no haver tocat. Aquest i altres equívocs intencionats van marcar el debat en la part econòmica.
Rajoy s’embolica amb la retallada de la prestació d’atur
Una de les parts més tenses del debat econòmic va ser quan Sánchez va forçar Rajoy a aclarir què havia fet amb la prestació de l’atur. “Però ha retallat les prestacions de l’atur, sí o no?”, Va interrogar Sánchez que li va dir “no fugi d’estudi“. El president espanyol va dubtar en cadascuna de les preguntes i va acabar balbucejant que com a molt “s’havien fet unes petites modificacions”. La veritat és que al juliol de 2012, Rajoy va aprovar una retallada per reduir les prestacions d’atur en baixar al 50% la reposició de la prestació a partir del setè mes d’estar aturat. Fins aquest moment, els aturats cobraven els sis primers mesos el 70% de la base reguladora (bàsicament el salari pel qual havien cotitzat), els 180 dies anteriors a anar-se’n a l’atur. Amb Rajoy, a partir del setè mes es va passar a cobrar el 50%, fet que suposa una rebaixa en la quantia mitjana que percep cada nou aturat.
Rajoy diu que s’han creat un milió de llocs de treball amb la reforma laboral
L’encara president va insistir fins en quatre ocasions en la intervenció sobre economia que des que es va implantar la reforma laboral s’han creat un milió de llocs de treball. És difícil quadrar aquestes xifres amb el saldo de la legislatura que ha acabat amb 27.000 llocs de treball menys que quan va començar. L’explicació podria venir del fet que Rajoy prengués com a referència el mes de febrer de 2012, quan va entrar en vigor la reforma laboral. Però tampoc surten els comptes. Segons la Seguretat Social, hi ha 325.974 cotitzants més que al febrer de 2012. Si prenem com a referència els ocupats de l’EPA del segon trimestre de 2012, la fotografia tampoc queda del color que vol Rajoy: hi ha 290.000 ocupats més.
El PP assegura que no ha congelat les pensions
Rajoy va retreure als socialistes haver congelat les pensions, cosa que, va assegurar, el PP no ha fet sota el seu mandat. Al desembre de 2011, en un dels primers consells de ministres que va fer el govern de Rajoy, es va aprovar una pujada de les pensions per a l’any següent de l’1%, i la inflació va acabar sent del 2,4%, cosa que és més que una congelació, és una caiguda real de les prestacions. El 2013, les pensions de forma general van tornar a pujar un 1%, i la inflació va ser d’un 1,4%, de nou erosionant el poder adquisitiu dels pensionistes.
El 2013 es va treure la revaloració de les pensions prenent com a referència l’IPC (encara que ja no s’estava fent amb aquest indicador) i es va posar al seu lloc una fórmula (el factor de sostenibilitat) que durant anys suposarà que els pensionistes veuran pujar les seves pensions un 0,25%. Això en una pensió mitjana és una pujada d’uns dos euros, tot i que just en el seu primer any d’aplicació, 2014, no es va perdre poder adquisitiu, ja que aquest any els preus van baixar un 0,4%.
Rajoy anuncia que baixarà els impostos i Sánchez diu que els ha pujat
El candidat del PSOE, Pedro Sánchez, va retreure en diverses ocasions al seu contrincant haver apujat els impostos en 17.500 milions d’euros en la legislatura. Rajoy assegurà que ha baixat l’IRPF i que seguirà fent-ho si guanya el pròxim exercici. Qui diu la veritat? La veritat és que Mariano Rajoy va apujar l’IRPF només arribar al Govern i va denominar l’operació com un “recàrrec temporal de solidaritat”. En la reforma fiscal aprovada el 2014 el PP va revertir en gran mesura aquest recàrrec tot i que segons les dades del diari Cinco Días la reversió no és completa (per exemple el que tenia una deducció d’habitatge per inversió en habitatge habitual ara pagarà més IRPF que el 2012).
Però la pujada de l’IVA és la que no s’ha fet enrere de cap manera i els espanyols han pagat 10.184.000 d’euros més per aquest impost que abans que comencés el mandat a Rajoy. També s’han apujat els impostos especials que es paguen en l’alcohol o el tabac i els mediambientals. I per la via d’eliminar deduccions fiscals, almenys s’han recaptat 4.300 milions d’euros més. En total, calcula Cinco Días, s’han pagat 19.896.000 d’euros més que abans que arribés Rajoy pels canvis fiscals del PP.
Rescat sí, rescat no
Com és habitual en totes les intervencions de Rajoy, va negar haver demanat un rescat financer. La tesi es desmunta amb rapidesa. Només cal consultar l’acord de condicions per al rescat financer que va signar Espanya juntament amb la Comissió Europea, o l’actual estat de vigilància a què el país està sotmès perquè encara no hem tornat els diners a la UE. En un moment determinat, Sánchez també va repetir un dels seus hit del debat de l’estat de la nació, ensenyant-li la portada del Financial Times en què s’anunciava que Rajoy havia demanat el rescat.
Un dels cinc països que més ha pujat la seva renda per capita
Rajoy ja havia utilitzat durant l’entrevista de TVE aquesta xifra per defensar les bondats del bipartidisme. En aquella ocasió, Rajoy va parlar de 40 anys-vista alguna cosa que no quadrava amb les dades de l’FMI, ja que els cinc països que més han millorat són: Guinea Equatorial, Corea del Sud, Oman, Singapur i Botswana. Espanya està en el gens menyspreable lloc 13è, amb una impressionant millora del 4.382%. Però altres països veïns han aconseguit millores més desorbitats: Irlanda, Noruega (no està a la UE) i Portugal han aconseguit millores en aquest indicador encara més espectaculars que la d’Espanya. En general, el pas per una dictadura (en el rànquing per davant d’Espanya també està Xina) sembla un factor determinant.
