La crisi humanitària com a conseqüència de la guerra civil a Síria, entre un règim dictatorial de Bashar Al-Assad i el grup terrorista DAES, que Occident i altres països de la zona ha contribuït a allargar, està ocasionant una fugida del país de milions de persones que estan buscant un refugi per sobreviure, al preu que sigui.
Tot això ha posat en evidència la manca d’una política comuna europea de protecció als refugiats i assistim a escenes tràgiques que no resisteixen a la indiferència davant el patiment i la manca de respecte a les persones i a la seva dignitat humana, s’incompleixen tractats i els estats es passen el problema els uns als altres.
Per USOC, Europa no es pot tancar en una illa de benestar i veure morir a les seves portes milers de persones, sinó resoldre ara de forma puntual el problema d’allotjar i alimentar les persones de forma digna; i al seu torn actuar per pacificar la zona perquè les persones puguin viure sense riscos i reconstruir els països en conflicte.
Les polítiques d’austeritat i la reducció dels programes de cooperació per al desenvolupament dels països també ha ocasionat més problemes en una zona com la Mediterrània on les desigualtats socials i econòmiques entre el nord i el sud són abismals.
Per tant no estem davant d’un problema passatger, té enormes conseqüències per al futur d’Europa de les seves actituds i valors democràtics, de com resolem els problemes demogràfics i l’envelliment de la nostra població, com recepcionar i integrar en la nostra societat a unes persones que necessiten treball , educació, sanitat, habitatge, alimentació, i ho hem de fer des del reconeixement a la seva diversitat cultural, i religiosa, etc.
Els governs han de donar l’estatus de refugiats a les persones que provenen de zones en conflicte, perquè elles puguin integrar-se als països o tornar al d’origen una vegada el conflicte hagi acabat.
La societat està reaccionat oferint llocs per al seu assentament, però per la magnitud del problema i la urgència de la situació, els governs i la UE han d’organitzar i liderar aquesta ingent tasca, que és el repte més gran que tenim a inicis del segle XXI, i que Europa ha de fer front, i de com s’afronti el mateix sortirem enfortits o per contra tindrem greus problemes socials que afectessin la nostra cohesió, convivència i benestar, afectant el futur de la nostra democràcia i llibertat.
