Nova mobilització del sector de la geriatria a Catalunya. Centenars de treballadores i treballadors, directius d’empreses i també familiars de persones ingressades en centres s’han concentrat a plaça de Sant Jaume per exigir a l’administració catalana mesures per evitar el col·lapse de l’atenció a la gent gran per falta de fons públics.
En una insòlita acció, sindicalistes i directius d’empreses han fet força plegats contra la invisibilització de la geriatria. Alguns dels manifestants duien caretes amb lemes contra l’oblit que, en la seva opinió, afecta les persones que treballen en la cura dels més grans.
La mobilització compta amb el suport de CCOO i UGT de Catalunya, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), dels Centres Socio-sanitaris Catòlics de Catalunya, del Consorci de Salut i Social de Catalunya, de la Confederació del Tercer Sector, de l’Associació d’Entitats sanitàries i socials ‘La Unió’, i de la Unió de Petites i Mitjanes Residències (Upimir).
L’acció del sector de la geriatria es fa dos anys després que sindicats i patronals presentessin un document al Parlament de Catalunya reclamant més diners per dotar les empreses del sector, moltes sense ànim de lucre, perquè, entre altres objectius, poguessin incrementar els salaris de les treballadores i els treballadors. En aquell moment la queixa era que les ràtios que fixen els fons que l’administració aporta per la cura de les persones grans estaven congelades des de feia 10 anys.
La manca de fons impedia que a Catalunya se signés un conveni autonòmic que millorés les condicions salarials i laborals dels treballadors. L’únic acord existent és un d’àmbit estatal. Això perjudica els treballadors catalans perquè el nivell de vida a Catalunya és més alt que a la mitjana d’Espanya. Però vet aquí que en l’àmbit de l’Estat s’ha firmat un nou acord col·lectiu i ara a Catalunya la queixa de les empreses i els treballadors és que amb la dotació econòmica de la Generalitat no es pot augmenta els salaris com marca l’acord.
El cost de la posada a punt del sector de la geriatria suposaria un augment dels fons que s’hi destinen estimat en 300 milions. No obstant això, tant patronals com sindicats són conscients de la situació financera de la Generalitat, amb els pressupostos prorrogats els dos últims exercissis i, per tant veurien bé que s’elaborés un pla que fes possible la millora en cinc o sis anys.
La longevitat causa més deteriorament
Davant del Palau de la Generalitat, Cinta Pasqual, presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), una de les patronals del sector, explicava que l’augment de l’esperança de vida que es dóna a Catalunya i també a Espanya, lluny de suposar una bona notícia per a les persones, es podria entendre com un factor negatiu: “fins fa un temps, les persones que ingressaven als nostres centres tenien una estada mitjana de quatre anys, ara el temps s’ha reduït a dos anys”. Això ho explica per la situació de deteriorament amb la qual arriben les persones ingressades, cosa que requereix més atenció de professionals, més fons i millors instal·lacions. Tot plegat se supleix, va dir, amb el voluntarisme de treballadores i treballadors i els tècnics i personal.
Patronals i sindicats s’han mostrat decebuts de la recepció a les seves peticions per part del conseller Chakir El Homrani, “s’han traduït en una resposta per part del Departament que no recull cap de les demandes dels agents socials i econòmics, una proposta d’inversió amb unes xifres que no resolen la situació límit a la qual ens trobem situats actualment”.
Els professionals marxen del sector
Directament vinculat amb l’ofec econòmic que pateix el sector de la geriatria hi ha el problema de la retenció del personal. A mesura que la crisi econòmica ha perdut intensitat s’ha produït el fenomen de la marxa de treballadores i treballadors d’aquest sector cap a l’àmbit de la sanitat pública o cap a altres sectors productius, que paguen millors salaris i es veuen menys afectats per la saturació de la feina cada cop més pesada que comporta l’envelliment de la població.
Els concentrats a la plaça de Sant Jaume es van desplaçar més tard al Parlament de Catalunya on van reclamar un acord subscrit per tots els partits polítics amb presència a Catalunya que reconegui la necessitat d’incrementar gradualment les tarifes per equiparar les condicions laborals dels professionals amb les que tenen els professionals del sector públic de l’atenció a la gent gran, cosa que garantiria l’equitat i la qualitat en l’atenció a la vellesa de Catalunya.
