Informació publicada a Eldiario.es
El Govern del PP i el PSOE han acordat una pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a 2017 que el situarà en 707 euros. L’executiu ha acceptat la proposta dels socialistes per pujar un 8% aquesta remuneració mínima, que ara està fixada 655 euros.
La nova xifra del SMI entra dins d’un pacte sobre l’objectiu de dèficit per a les autonomies, segons han confirmat fonts socialistes. Les comunitats autònomes aconsegueixen un 0,6% de dèficit sobre el seu PIB pel 2017. El pacte s’ha assolit definitivament a primera hora de la tarda de dijous, quan estava a punt de començar el Consell de Política Fiscal i Financera.
El salari mínim actualment és de 655,20 euros i el plantejament dels socialistes ara pactat amb el PP suposaria arribar fins als 707,6 euros. Hernando ha explicat als periodistes que aquesta pujada no es contraposa amb la proposició de llei presentada per Units Podem, que planteja una pujada esglaonada fins a arribar al 60% del salari mitjà a Espanya, que és el que recomana la Carta Social Europea.
“La proposició de llei és per als anys subsegüents”, ha dit Hernando. Aquesta proposta, la tramitació de la qual es va acceptar la setmana passada, preveu que l’1 de gener de 2018 el SMI sigui de 800 euros mensuals en 14 pagues (11.200 euros anuals) i que, el 2020, arribi als 950 euros al mes en 14 pagues ( 13.300 euros).
Els socialistes, que permetran així desbloquejar la tramitació de l’avantsala dels pressupostos generals de l’Estat, mantenen que rebutjaran els comptes que plantegi el Govern per 2017, però han acceptat l’objectiu de dèficit autonòmic del 0,6% del PIB, perquè consideren que és una flexibilitat per a les comunitats autònomes respecte al 0,5% que era el que a priori plantejava Hisenda.
“Són diversos milions per destinar a l’estat de benestar”, responen els barons socialistes consultats.
El PSOE va deixar en mans dels presidents socialistes bona part de les negociacions amb el Ministeri d’Hisenda i, en paral·lel, l’equip econòmic (el diputat Pedro Saura i l’exministre Valeriano Gómez) han tancat l’acord perquè l’objectiu s’ampliï una dècima respecte al que volia inicialment el Govern.
Aquesta flexibilització suposarà que el PSOE permeti al Congrés, en principi amb la seva abstenció, que el paquet econòmic que aprovarà aquest divendres el Consell de Ministres tiri endavant, malgrat que la posició d’inici era que l’objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes es mantingués en el 0,7% en què va quedar fixat fa un any per 2016.
El PSOE ha llançat un repte aquest matí en assegurar que per donar suport l’objectiu de dèficit és “absolutament imprescindible” que el Govern accepti una pujada del 8% del salari mínim interprofessional per a 2017. El portaveu del PP, Rafael Hernando, va mostrar la seva predisposició a acceptar a canvi de l’objectiu de dèficit: “Confiem arribar a un acord aquesta tarda amb el PSOE i tenir un creixement del salari mínim”.
Els socialistes sostenen que acceptar l’objectiu de dèficit perquè dóna més marge a les comunitats no suposarà un suport als pressupostos generals de l’Estat. El que expliquen és que estan d’acord amb l’objectiu de dèficit global del 3,1% per al conjunt de les administracions que va pactar Luis de Guindos amb Brussel·les, però que la fixació del sostre de despesa és una competència exclusiva del Govern. Tot i això, insisteixen que serien partidaris d’ampliar els ingressos en comptes de retallar la despesa.
Així, una de les condicions perquè el PSOE passés de l’abstenció al ‘sí’ a l’objectiu de dèficit era, a més que fos del 0,7%, una pujada en els impostos. Els socialistes han plantejat com a seu l’anunci del Govern de l’increment de les taxes sobre el tabac, l’alcohol i les begudes ensucrades i han demanat també que el gruix de la pujada (90%) s’emprengui a través de l’impost de societats.
