L’existència d’una jornada internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, ja és un símptoma. Les dones, actualment, pateixen desigualtat social, salaris més baixos, precarietat laboral i assetjament en el lloc de treball.
L’entorn familiar, espai de convivència i felicitat, es converteixi en un infern, on pateixen per part de les seves parelles o exparelles actituds violentes que poden arribar a la mort (en aquest any fins al mes d’octubre han estat assassinades al nostre país 36 dones).
Això respon a elements molt més profunds que segueixen arrelats en la nostra societat. Una visió masclista que continua marcant el comportament de les persones i malgrat que els avenços i canvis socials segueix existint, i per altra banda segueix havent-hi un 33% de joves que no consideren els comportaments de control com maltractament.
Per poder donar resposta a aquest problema la USOC opina que és necessari un Pacte d’Estat contra la violència masclista, la lluita contra aquesta xacra només és possible si es posa aquest problema a l’agenda, amb augment de la inversió, programes de formació i conscienciació dels agents implicats i amb un esforç conjunt de tota la societat per acabar amb aquesta terrible violència.
Les coses no estan avançant, perquè s’ha retallat les polítiques de prevenció i atenció a les víctimes de violència masclista, des del 2010 la inversió en prevenció s’ha reduït un 26% i la inversió en programes d’igualtat entre dones i homes és aquests anys de crisi s’ha reduït un 61%. En matèria de protecció policial, s’ha reduït en un 24%, les dones amb protecció que actualment són 17.000 en un any quan les denúncies s’han incrementat i en alguns casos els jutges no han actuat correctament per prevenir els fets.
El Tribunal Constitucional de Catalunya ha anul·lat articles de la llei catalana per a la igualtat efectiva de dones i homes, que perjudica quan s’ha d’avançar en la promoció dels drets de les dones en l’àmbit laboral, quan s’hauria d’actuar en aquesta tasca de protecció i no en una lluita sobre les competències que deixa malparada les polítiques d’igualtat.
Aquest 25 de novembre, cal reflexionar i insistir en els canvis que necessitem, que permetin superar el masclisme i sacsegin les consciències i iniciar un camí de no retorn i cap a la igualtat efectiva entre les dones i els homes als diferents ordres en la vida pública i privada.
Hem de trencar els estereotips presents a la família, l’educació, la cultura, al món laboral, als mitjans de comunicació i l’organització social, que actualment responsabilitzen i qüestionen a les dones víctimes d’agressions.
