La temporalitat i, sobretot, la parcialitat defineixen les condicions de treball del sector comerç. Un sector considerat essencial durant la pandèmia amb un gran nombre de convenis bloquejats i les plantilles dels quals suporten durant els últims mesos de l’any unes càrregues extremes de treball. Així ho han explicat en roda de premsa alhora que han iniciat una campanya per denunciar la precarietat i les càrregues de treball extremes al sector Comerç.
L’informe “CCOO front a la Black Reality del comerç al Nadal” es refereix al sector del comerç durant el període del Black Friday fins després de vacances: un període que han destacat com d’extrema feina en una situació on no s’ha recuperat la situació pre pandèmia. A banda, també han destacat que els contractes que no donen estabilitat afecten més a les dones. De fet, elles pateixen 4 vegades més que els homes la parcialitat i la parcialitat no desitjada, a banda de què sovint la majoria necessita un temps parcial per dedicar-se a les cures. Un altre element que han posat sobre la taula és el fet que una mitjana del 60% dels diumenges i festius d’obertura comercial es concentra en els mesos de novembre, desembre i gener i, al contrari del que es creu, no augmenta significativament la contractació.
Ángeles Rodríguez Bonillo, responsable de comercio de CCOO, ha apuntat que la situació extrema que abans començava al desembre, ara comença a mitjans de novembre. Aquest increment de l’activitat i el consum té una repercussió directa en les treballadores del sector, però això no es veu ni en condicions laborals ni en l’índex de contractació. A més, s’ha de tenir en compte que hi ha 23.000 persones del sector que segueixen estant en ERTO per diferents motius. Rodríguez assegura que no és cert que s’augmenti la contratació. En comparació als mesos de setembre i octubre els reforços, segons el repunt de cotització mitjana a la Seguretat Social, no arriben al 2% i aquest any en el comerç minorista l’augment ha estat del 0,7%.
Cal doncs, diu Rodríguez, parlar de la precarietat en un doble sentit. Per una banda, l’existència d’aquest temps parcial no desitjat que fa que les empreses fixin flexibilitat i per tant tinguin més fàcil no augmentar la contractació. Amplien horaris, els divideixen o posen hores extres que els treballadors, davant la precarietat dels salaris, accepten. L’altre sentit és just aquest: el salari. El comerç és un sector de baixos salaris i si a això li sumes el bloqueig constant que pateixen de negociacions col·lectives, fa que les condicions laborals estiguin congelades com a mínim des d’abans de la pandèmia. I això influeix en la càrrega de treball. Una càrrega que afecta més a les dones i als joves, ja que són els dos dels col·lectius més atacats per la pandèmia i per l’ocupació i la precarietat.
Així, en resum, el sector Comerç afronta la campanya de vendes de finals d’any amb menys personal que tenia abans de la pandèmia. El tercer trimestre del 2021 es va tancar amb 89.000 persones ocupades menys que el mateix període del 2019. A això cal sumar-hi que encara hi ha més de 23.000 persones en situació d’ERTO al sector.
I els indicadors de precarietat tampoc no han millorat. La temporalitat se situa en el 20,3% i la parcialitat en el 18,3%, sent la parcialitat femenina (28,3%) quatre vegades superior a la masculina (7,4%), fet que suposa una significativa bretxa de gènere. A aquests indicadors de precarietat cal afegir-hi els incompliments sistemàtics de la normativa legal o pactada: prolongacions de jornades que no es retribueixen, falsa parcialitat, persones realitzant hores molt per sobre de les legals i de les fixades als seus contractes, canvis d’horaris sense respectar els calendaris laborals…
Davant els resultats de l’informe, des de CCOO exigeixen que es respectin i es compleixin les condicions laborals i la normativa laboral i mercantil: “que hi hagi un respecte a la conciliació, al descans setmanal, que la política de contractació estigui basada en l’estabilitat i reducció de la temproalitat i elimini qualsevol acció fraudulenta”. Rodríguez també ha afegit que cap complir amb la legislació de riscos laborals i que es garantitzi el Salari Mínim Interprofessional i s’arribi a lobjectiu d’aconseguir els 1200 euros de salaris, “un salari dinge per aquestes persones que han estat essencials i que ara són imprecinsdibles”.
La campanya que ara inicien i que també han presentat, “Nos movemos #CCOOntigo”, va adreçada a empreses, administracions, persones consumidores i plantilles. Amb l’objectiu que es faci complir la normativa legal i es desbloquegi la negociació col·lectiva sectorial perquè les plantilles d’un sector considerat essencial durant la pandèmia puguin fer la feina sota unes condicions de treball que els permetin viure.
José María Martínez, secretario general CCOO Servicios, també ha participat de la roda de premsa i ha exigit que el sector està en el moment més adequat per llançar aquesta negociació col·lectiva. Ara mateix, un 63% dels convenis estan bloquejats i això afecta al 53% de les plantilles. Segons dades del REGCON, el 65,3% dels convenis col·lectius sectorials (54,1% de les persones treballadores cobertes per aquests) estan vençuts amb data 31/12/2020 o anterior. Un 20,5% addicional (14,1% persones treballadores) vencerà amb data 31/12/2021.
De fet, resulta especialment significativa, en aquest sentit, l’anàlisi sectorialitzada dels resultats del Pla Director per un treball digne 2018-2020, de la Inspecció de Treball i Seguretat Social que indica que al sector Comerç s’han produït un total de 28.224 regularitzacions (22.481 contractes transformats en indefinits i 5.743 increments de jornada).
Cal tenir present, com ha recordat també a la roda de premsa Ramón González Monroy, secretario general CCOO Serveis Catalunya, que 440.000 persones duen a terme la seva activitat professional al sector comerç, a banda de fins a 100.000 autònomes que també s’hi dediquen. Això dona doncs una idea de la importancia del sector. González ha apuntat que el comerç és el vector central de la precarietat en el treball a Catalunya i que les seves condicions exclouen a molta gent de dur una vida normal. Pel sou, la parcialitat, el canvi d’horaris a última hora…
Davant d’aquest escenari, CCOO inicia una campanya adreçada a empreses, administracions, persones consumidores i plantilles. L’objectiu és que es faci complir la normativa legal i es desbloquegi la negociació col·lectiva sectorial perquè les plantilles d’un sector considerat essencial durant la pandèmia puguin fer la feina sota unes condicions de treball que els permetin viure.
