Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un policia empeny per l’esquena una mestra jubilada que es manifestava pacíficament davant la Conselleria d’Educació del País Valencià i la fa caure al terra, fracturant-li el nas. La imatge ha circulat per tots els telenoticies, ja que, per sort, algú ho va poder enregistrar. I si bé la violencia policial actúa — amb connivència de la dreta política — per a reprimir la protesta, la justicia internacional porta una bona noticia en defensa del dret a la llibertat de mobilització i la vaga: l’òrgan judicial suprem de les Nacions Unides ha resolt, per deu vots contra quatre, que el Conveni 87 de l’OIT sobre llibertat sindical garanteix també el dret de vaga. La decisió posa fi a una dècada de bloqueig impulsat pels grups empresarials i reforça les bases jurídiques del moviment sindical a tot el món.
La decisió tanca un conflicte interpretatiu que havia paralitzat parcialment els mecanismes de supervisió internacional en matèria laboral. El màxim òrgan judicial de les Nacions Unides reconeix que existia un «desacord greu i persistent» sobre la interpretació del Conveni 87 de l’OIT, una situació que durant anys va bloquejar part dels mecanismes de supervisió internacional en matèria de llibertat sindical.
Una dècada de bloqueig empresarial
Aquesta decisió de la Cort posa fi a anys de controvèrsia impulsada pel grup d’empleadors de l’OIT, que venia qüestionant que el dret de vaga estigués emparat pel Conveni 87. Durant més d’una dècada, les organitzacions patronals van sostenir que el text del conveni no esmentava explícitament la paraula «vaga» i que, per tant, aquest dret no quedava cobert per la normativa internacional. L’argument tenia una finalitat pràctica molt concreta: bloquejar la capacitat dels organismes de control de l’OIT per investigar i sancionar les vulneracions del dret de vaga arreu del món.
A raó d’una sol·licitud presentada pel Grup dels Treballadors i recolzada per 36 governs, el Consell d’Administració va decidir el novembre de 2023 sotmetre a la CIJ la controvèrsia de llarga data sobre la interpretació del Conveni 87 en relació amb el dret de vaga. Es tractava, en definitiva, que el tribunal suprem internacional posés punt final a una disputa que els actors implicats no eren capaços de resoldre per consens.
Un procés amb vocació universal
La importància del cas va quedar palesa en el nivell de participació internacional que va generar. Durant el 2024, diversos estats i organismes internacionals van presentar documents per a un total de 31 registres escrits sobre la temàtica. Durant les audiències celebrades a l’octubre de 2025 a La Haia, nombrosos estats i organitzacions internacionals van defensar que el dret de vaga constitueix un element inseparable de la llibertat sindical i una eina essencial per a la negociació col·lectiva.
Què diu exactament la resolució
Segons la resolució, el «sentit ordinari dels termes pertinents del Conveni, interpretats de bona fe, en el context i a la llum de l’objecte i la finalitat del tractat», demostra que la protecció de la llibertat sindical inclou també la protecció del dret de vaga. És a dir, la Cort ha optat per una interpretació teleològica i sistemàtica del conveni: si la llibertat sindical té com a objectiu defensar els interessos dels treballadors, resulta impossible desvincular-la del dret a la vaga, que n’és l’instrument principal.
La Cort ha deixat clar, però, que la seva opinió no esgota el debat: la CIJ va precisar que aquesta interpretació no defineix el «contingut concret, l’abast o les condicions d’exercici d’aquest dret», qüestions que continuen depenent dels marcs legislatius nacionals i dels organismes de supervisió de l’OIT. En altres paraules: el dret de vaga és internacionalment protegit, però els seus límits concrets —serveis essencials, preavís, serveis mínims— continuen sent una matèria de regulació interna.
CCOO i UGT celebren la victòria
La reacció dels principals sindicats de l’Estat no s’ha fet esperar. Tant CCOO com UGT han qualificat la resolució com una victòria del moviment sindical. Per a CCOO, la resolució de la Cort és important no sols per als treballadors i els sindicats, sinó també per als governs i les empreses responsables. El sindicat subratlla que la decisió consolida dècades de jurisprudència laboral internacional elaborada pel Comitè de Llibertat Sindical de l’OIT, que ara compta amb el recolzament explícit del màxim tribunal de les Nacions Unides.
UGT, per la seva banda, ha destacat el paper exercit per la Confederació Sindical Internacional (CSI) i pels governs que van recolzar la petició davant la Cort, entre ells el d’Espanya. El sindicat recorda que l’article 28.2 de la Constitució espanyola estableix com a dret fonamental el dret de vaga, és a dir, la cessació concertada i col·lectiva del treball per part d’assalariats, i que la decisió de la CIJ enforteix ara aquesta garantia constitucional amb una cobertura de dret internacional.
Un context de regressió de drets
La resolució arriba en un moment especialment oportú. La decisió arriba en un moment especialment delicat, marcat per intents de debilitar drets laborals i socials conquerits després de generacions de mobilització. A l’Argentina, per exemple, el govern de Milei ha aprovat normativa que amplia la llista de serveis essencials fins a incloure sectors com la salut, l’educació o el transport, imposant nivells mínims de funcionament del 75% durant les vagues. La mesura va generar un fort rebuig de les centrals obreres i va obrir un nou debat judicial i polític sobre els límits del dret de vaga. En aquest context, el pronunciament de la CIJ arriba com un contrapès jurídic de primera magnitud que els sindicats d’arreu podran invocar en els seus contenciosos nacionals.
A Catalunya i a l’Estat espanyol, la resolució reforça la base internacional sobre la qual descansar en qualsevol disputa que qüestioni l’exercici efectiu del dret de vaga. La vaga no és una concessió del poder: és un dret. I a partir d’ara, ho és amb el pes de La Haia al darrere.
