Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les multinacionals han d’informar de manera transparent sobre les accions sostenibles, comunicar quines mesures duen a terme per a reduir l’impacte ambiental i quins són els avançaments cap a la neutralitat climàtica
L’interès creixent de la ciutadania per la sostenibilitat i la voluntat de consumir productes responsables amb el medi ambient ha suposat que moltes empreses es proposin estratègies de mercat per aparentar ser més ecofriendly del que realment són, el que es coneix com a greenwashing. La Unió Europea, per tal d’evitar pràctiques empresarials enganyoses ha aprovat la normativa 2022/2464/EU per obligar les grans empreses a ser transparents amb les polítiques de sostenibilitat que executen, establint estàndards més alts en responsabilitat corporativa en temes ambientals. Una altra de les pràctiques habituals és el greenhushing, que consisteix a implementar mesures sostenibles però no comunicar-les, reduint la transparència en les accions mediambientals de les empreses.
La legislació verda de la UE pretén establir les directrius i obligacions de les empreses en informació sobre sostenibilitat buscant que vagin alineats amb els objectius mediambientals de la Unió Europea. Ara per ara, només les grans empreses tenen obligacions concretes en matèria de comunicació de sostenibilitat. Han de divulgar informació detallada sobre les polítiques verdes, mesures per a reducció de l’impacte ambiental i avançaments cap a la neutralitat climàtica. I tot i que les petites i mitjanes empreses no estan obligades encara, moltes ja han començat a integrar pràctiques sostenibles. De fet, un 64% de pimes han adaptat alguns dels serveis o productes per a millorar la sostenibilitat, segons apunta l’informe Oportunitat de canvi de Acquis. Un dels exemples d’adaptació ha estat el de l’hotel Cala Jóncols que s’ha convertit en l’únic allotjament “residu zero de la Costa Brava” i que li ha permès aconseguir el certificat de responsabilitat sostenible Biosphere i guanyar el prestigiós premi francès Césars du Voyage Responsable.
Per tant, el nou marc legislatiu europeu no permet que les empreses comuniquin mesures que no han dut a terme, tal com ha passat en molts casos fins ara. Alguns exemples són Ikea, que tot i les seves campanyes sostenibles, és el major consumidor de fusta del món i segons Eartsight, part de la matèria primera que utilitzen tenia origen il·legal provinent dels boscos dels Càrpats a Ucraïna on viuen animals en perill d’extinció. En el mercat de la moda, el greenwahing també està bastant estès, en un 60% dels casos segons un informe de 2021 de la Fundació Changing Markets. Tot i així, en el cas d’H&M es va comprovar que fins al 96% de les declaracions sobre sostenibilitat de l’empresa eren enganyoses. Per a Ferran Lalueza, professor d’Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC, “és una qüestió d’ètica i de no posar en risc la credibilitat de les empreses”, ja que “pot acabar desenvolupant desconfiança en el consumidor”. Per a Lalueza és necessari establir “lleis més estrictes que castiguin pràctiques enganyoses de forma més tangible que el càstig reputacional”.
