Reportatge

El conflicte de les macrocuines, aturades, però encara latent

Després d’àmplies mobilitzacions veïnals sobretot al barri de Sant Martí i de Les Corts contra la proliferació de les conegudes com a macrocuines, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar just fa un mes una suspensió de llicències per iniciar la seva regulació. Això es traduïa en el fet que durant un any, el govern municipal no concedirà permisos d’establiments de plats preparats amb obrador i cuines industrials sense degustació per poder estudiar i elaborar una nova normativa que ordeni les anomenades macrocuines. L’objectiu, deien, és evitar que proliferin de manera descontrolada mentre es decideixen les condicions d’implantació i assegurar que no es produeixen molèsties al veïnat per soroll i olors ni afectacions a la mobilitat. Afegien en comunicar la notícia que ara calia «analitzar si es tracta d’una activitat comercial de servei directe o bé d’una activitat industrial, i reflexionar sobre les condicions i requisits d’implantació que s’estipularan a través d’un pla d’usos i que s’hauran de complir quan es vulgui desenvolupar aquesta activitat».

Aquesta suspensió de llicències ve donada per l’activació dels veïns a Sant Martí davant la construcció d’una macrocuina entre el mercat de Sant Martí i un bloc de pisos. També per la denúncia dels veïns de la Maternitat i Sant Ramon, a les Corts, per l’adquisició d’un edifici i la construcció d’una xemeneia que feia pujar més d’un pis d’alçada l’estructura. En el cas de Sant Martí, el pla buscava dotar l’espai de 20 cuines, segons van informar els veïns que havien descobert. En el cas de Les Corts, l’espai preveia donar cabuda fins a 40 cuines. Tot per part de l’empresa Cooklane.

Des de les associacions de veïns dels voltants, alertades pels veïns més propers a l’edifici situat al carrer Felipe de Paz, denuncien principalment que un model de negoci així no pot tenir cabuda en un barri residencial: per afectacions directes pel que fa a contaminació, però també per aixafar el comerç de proximitat i per les condicions que introdueixen al mercat de treball de la zona.

En aquest cas, l’Ajuntament de Les Corts va suspendre la llicència d’obres que s’havia donat per obres menors, fet que no era real. Ara, tot i tenir des de finals de febrer les obres aturades i saber que l’empresa Cooklane haurà de batallar per una nova llicència, els veïns no confien que això surti bé. De fet, alguns creuen que l’Ajuntament no vol acabar amb aquest model, sinó donar-li un marc legal. També apunten que la ràpida actuació de l’ajuntament de la ciutat respon al fet que potser s’han adonat que en el context actual aquest tipus de negoci no té un encaix i començar a tenir rèpliques d’organització veïnal ha fet que es donin més pressa.

Però, què fan les macrocuines?

El menjar per emportar fa anys que va en augment, però amb la pandèmia encara han incrementat més les comandes. La possibilitat de no pagar un local on no pots acollir clients pot semblar atractiva per empresaris que es vulguin passar al negoci únicament de les comandes. Ja existien espais individuals així abans de la Covid-19, però aquesta ha fet que comencin a proliferar macrocuines com espais compartits per diversos negocis. És a dir, les cuines fantasma són cuines tancades al públic des d’on es preparen comandes amb la complicitat directa de plataformes com ara Globo, Deliveroo o Uber Eats.

De fet, com ja han avançat diversos diaris, el fundador d’Uber, Travis Kalanick, també té una companyia internacional anomenada Cloud Kitchens. Cooklane, la responsable de les macrocuines de Sant Martí i de Les Corts, és una de les empreses subsidiàries de Kalanick. Es presenten com una empresa especialitzada en “cuines comercials per optimitzar el repartiment a domicili” i asseguren que en dues setmanes, si els contractes, podràs posar en marxa cuines de 18 metres quadrats.

Abans de la suspensió de llicències, Sant Martí patia perquè en el seu cas l’empresa havia presentat correctament tots els papers i ho tenia tot en ordre. A Les Corts, l’empresa es va equivocar i per això l’Ajuntament, alertat pels veïns, els hi va suspendre.

Aquesta actuació ha generat diferents visions pels veïns de Les Corts, mentre des de l’Associació de Veïns i Veïnes (AVV) de Les Corts Sud confien en l’Ajuntament i diuen que ara no es pot fer res més que esperar, des de l’Associació de Veïns i Veïnes (AVV) del Camp Nou convoquen a cassolades diàries i a manifestacions cada dijous.

La manera amb la qual els veïns van saber sobre aquesta macrocuina tampoc va ser la més adient. Sergio Domingo, veí del bloc adjacent a la macrocuina qui just davant de la finestra té la xemeneia, explica que fins que no va aparèixer un dia la premsa no es van adonar del què estava passant. Diu també que l’empresa no els hi va dir res fins que des de l’Ajuntament els hi van aturar les obres. Va ser aleshores quan es van coordinar, van avisar les associacions de veïns i van organitzar una assemblea oberta «que va servir per catalitzar tota la gent que hi ha al voltant».

La macrocuina de Cooklane a Les Corts, ara sense permís

María Dolores Parrilla, presidenta de l’AVV Les Corts Sud apunta que quan al gener van descobrir que s’estava fent una obra gegant i construint una xemeneia, ja es va alertar a l’Ajuntament, qui ràpidament va respondre demanant la documentació presentada. “Es van adonar que havien presentat un comunicat d’obra qualsevol i amb la xemeneia ja construïda… El projecte no s’adequava”, diu. Així, la segona setmana de febrer l’obra ja estava paralitzada “amb la garantia que si no es presentava la documentació correctament no es donaria llicència”. Això no va poder arribar a passar per la suspensió general de la ciutat. Com apunta Parrilla, “és que aquests negocis no els vol ningú i menys en barris residencials”. Diu que ara mateix estan tranquils, que no tenen res per protestar perquè fins ara els hi han fet cas.

I és que tant ells com l’AVV del Camp Nou s’han reunit amb l’Ajuntament per parlar d’això. A l’última reunió tan sols fa una setmana, els hi van assegurar que l’obra continuarà parada fins al 21 de marzo de 2022, donada la suspensió de totes les llicències. A més, l’empresa no ha presentat res encara. Des de Les Corts Sud mostren tranquil·litat, però si demanen que es reguli durant aquest període: “està passant a nivell europeu i no ens podem quedar al marge, han d’estar regulades perquè no ens passi com amb Amazon o Uber, que entren per la porta del darrere i arrasen”.

Tot i compartir aquesta última valoració contra les plataformes, la posició de l’AVV del Camp Nou, però, no és la mateixa. L’Ana Ramon, la seva presidenta, apunta que tot i aquestes paraules per part del consistori seguiran cada dia amb les cassolades i els dijous sortint al carrer. Apunta que el barri ja està prou malament: la macrocuina es trobaria just en una zona residencial, amb un jardí infantil al davant. Una zona amb comerços i restauradors prou afectats i que ja pateix el mal de, quan la vida era normal, haver d’aguantar desenes de milers d’espectadors al Camp Nou. Ramon diu que ja tenen prou amb tenir cada 10 dies multitud de gent per la zona perquè, a més, «això s’ompli de bicicletes, motos i patinets per la vorera». I és que creu que tota la combinació no és viable i que hi hauria problemes de seguretat.

Veïns com Domingo creuen també que això pugui «ser una suspensió per tenir els veïns callats un cert temps, però que després això pugui tirar endavant», ja que hi ha pendent la redacció d’aquesta nova ordenança. També existeix la por que l’ordenança limiti l’activitat, però només parcialment: «si en comptes de 40 al final només diuen que utilitzen 10 cuines mai es podrà saber si és veritat perquè el local compta també amb soterranis».

Precarietat i pobresa als barris

A més, vinculant-ho al fet de funcionar únicament per comandes, Ramon defensa que no és un bon model de treball. «Però quina feina li estàs donant a algú que li pagues per un viatge 1,20 €, que es juga la vida entre els cotxes i potser no té ni seguretat social? Quina manera de treballar és aquesta?», denuncia Ramon. A més, sobre qui treballarà al seu interior diu: «Aquí en 20.000 m² que els hi costen 3000 euros al mes hi haurà molt poques persones treballant. On són els cambrers, les famílies que porten anys en un petit restaurant per poder sobreviure? On és qui neteja, qui entra el gènere, el vi i la beguda? Ens estan enfonsant el barri. Hi ha molt poc comerç perquè a sobre tinguem això», denuncia.

Cooklane la va contactar com a presidenta d’una de les associacions de veïns afectades per arribar a un enteniment i intentar parlar sobre què es podien fer. «Jo ja els hi vaig que no és no i que no canviaré d’opinió», explica Ramon, que va néixer fa gairebé 70 anys al mateix carrer on ara viu. Afegeix a més que van intentar fer-li llàstima al·legant que estaven perdent molts diners tenint-ho tancat. «El problema és seu, s’haurien d’haver mirat bé on s’ubicaven abans de tirar-ho endavant», indica. I és que just aquella zona haurà de ser una de les superilles del projecte de ciutat. Per tancar Ramon ens diu que «aquest senyor és multimilionari» i no li suposa un problema a qui l’afecti res de les seves accions, que només vol benefici i emportar-se «els impostos a casa seva», atès que la companyia és dels Estats Units.

Joan Hernàndez, de l’Associació de Veïns i Veïnes de Mejia Lequerica, defineix l’espai com «una espècie de lloc de gent que treballa en condicion precàries, on tothom serà autònom». I denúncia que «mentre l’empresa s’embutxaca un 60%, ells han de pagar el menjar i la seva feina amb un 40%… Això són condicions d’esclavitud tolerada». També afegeix que aquest tipus d’empreses primer comencen amb preus baixos i entrega gratuïta i després, quan ja han pogut tancar tot el comerç del seu entorn, apugen els preus. «És un sistema que compta amb una part de treball precari, una altra part de destrucció del comerç de barri i de proximitat i el seu menjar no és de proximitat, ja que compren coses que vénen de qualsevol lloc i de la qualitat mínima».

Glovo és una altra de les empreses que va contactar amb les associacions de veïns i és obvi que les empreses repartidores estiguin interessades. Aquí hi ha dues denúncies, una seria l’alta contaminació del moviment dels motoristes de manera contínua durant tot el dia. Hernández apunta que podrà haver-hi entre 30 o 40 persones agafant menjar, emportant-se’l i fent cua des de les 10 del matí fins a les 2 de la matinada… «Aquest és el panorama i sense comptar amb els sorolls, les olors… Si finalment hi ha 40 cuines a 50 kW cadascuna suma el fum i el menjar», afegeix.

Menjar que també surt en forma d’escombraries. I aquesta és l’altra denúncia. Ara al voltant de la macrocuina compten només amb 3 contenidors de rebuig, pensen així en les conseqüències que tindria si els hi haguessin d’augmentar el nombre. També denuncien que han construït un comptador extern que sobrepassa les mides adients i una canonada de gas d’unes dimensions que creuen que «si peta, comptant que la sortida d’emergència mesura el mateix que una porta d’habitació, és perillosíssim, ja que no es pot sortir per darrere».

El que està clar doncs, tot i les divisions en les maneres de fer, és que els veïns no poden fer massa més que pressionar i esperar.