L’any passat van morir a Catalunya 78 persones en accidents laborals, 54 d’elles al mateix centre de treball mentre que les 24 restants ho van ser in itinere, és a dir, en els trajectes per anar o tornar de la feina. Davant d’aquestes xifres, la secretària d’Acció Sindical de CCOO Catalunya, Cristina Torre, ha exclamat «78 morts és molt més del que podem suportar». Les estadístiques de 2017 «ens mostren que queda molta feina per fer», ha afegit Torre, que ha recordat que «anem a la feina a guanyar-nos la vida, no la mort».
Delegats de Seguretat i Salut Laboral de CCOO i UGT s’han concentrat aquest matí al capdavall de la Via Laietana per denunciar l’excessiva sinistralitat als centres de treball i per reclamar un treball segur. L’acte quedava emmarcat dins del conjunt de convocatòries que han fet els dos sindicats en relació al Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball, que se celebra el 28 d’abril i que va ser instituït per l’Organització Internacional del Treball (OIT) l’any 2003. Els manifestants lluïen, entre altres inscripcions, uns cartells on es llegia «jo vaig perdre la vida a la feina».
Segons l’estudi fet per UGT, entre 2013 i 2017 el nombre d’accidents totals no ha fet més que pujar. Ha passat de 72.772 a 92.243. Això afecta bàsicament als de caràcter lleu, que en el mateix període, van pujar de 72.177 a 90.662. Els sinistres amb víctimes mortals, també en els darrers cinc anys, van passar de 50 a 54, tot i que el 2015 i 2016 va haver-n’hi 68 i 69 respectivament. Nuria Gilgado, secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya, ha assenyalat que «ja n’hi ha prou que la gent mori a la feina, que emmalalteixi al lloc de treball». Les empreses volen, ha afegit, «que cada vegada hi hagi pitjors condicions laborals». Gilgado ha conclòs: «la precarietat mata». Torre ha destacat que «l’índex d’accidents en treballadors amb contracte temporal s’ha doblat des del 2012».
En el manifest elaborat pels dos sindicats s’afirma que «l’extensió creixent d’un model de relacions laborals basat en la precarietat. La temporalitat, la
contractació a temps parcial no desitjada, l’escassa durada dels contractes, l’alta rotació en l’ocupació o, fins i tot, la falta de relació laboral sota el paraigua d’una falsa i mal anomenada economia col·laborativa deterioren de manera greu les condicions laborals. L’increment de la intensitat i dels ritmes de treball, l’augment de les exigències emocionals o la renúncia a exercir drets per por de perdre la feina tenen greus conseqüències en la salut i en la seguretat de la classe treballadora. A més, en el context de desigualtat en què vivim, hi ha col·lectius que encara ho pateixen amb més rigor: dones, joves, migrants i treballadors d’edat avançada o amb diversitat funcional.»
Per aquesta raó, CCOO i UGT reclamen una intervenció més contundent de la Inspecció de Treball. Gilgado ha exigit a les empreses «que inverteixin en prevenció de riscos però cal que hi hagi una Inspecció de Treball dotada de recursos i amb tècnics experts» que persegueixi i a qui incompleixi la normativa. Torre i Gilgado han dit que acabar amb la sinistralitat laboral i reclamar un treball segur «és un motiu més per participar en les manifestacions de l’1 de Maig».
