Aquest 1r de Maig Dia Internacional del Treball a Catalunya se celebra en un moment especialment contradictori. Existeix una incipient recuperació econòmica amb un creixement, però això no va acompanyat d’una millora de les condicions laborals i socials de la població. L’atur continua colpejant durament en particular a les persones que tenen una situació d’atur de llarga durada.
La crisi ha deixat una societat marcada per una major desigualtat social, l’existència de famílies i persones en risc d’exclusió social, la precarietat laboral continua estan implantada en el nostre mercat laboral i els treballadors i treballadores en actiu veuen com el seu salari perd poder adquisitiu.
Ja s’ha demostrat el fracàs de les receptes neoliberals i les polítiques d’austeritat, per tant ha arribat el moment d’aprofitar la recuperació econòmica per corregir la situació d’aquests anys de crisi, i passar a l’ofensiva per recuperar els salaris, el treball digne i treballar perquè la justícia social sigui una realitat.
Ja han passat uns mesos des de les eleccions generals i estem veient que les promeses de modificar les reformes laborals 2010 i 2012 tan regressives a pesar de l’existència de majories parlamentàries alternatives, no es veuen materialitzades.
A la negociació col·lectiva li manca fortalesa, encara no és capaç de millorar els salaris per recuperar poder adquisitiu ja que la patronal bloqueja la negociació dels convenis i encara no es generalitzen respostes col·lectives en els sectors i empreses per fer front a aquesta situació. Una resposta sindical col·lectiva seria la solució.
Les persones que han perdut el seu lloc de treball veuen com les seves prestacions i subsidis s’esgoten abans de trobar treball, entrant en una situació d’exclusió social i pobresa extrema, que a pesar de les declaracions, no es posen en marxa programes de renda mínima garantida que permetrien integrar les persones en programes per al sosteniment i la recerca d’ocupació, sense la desesperació per la seva situació que els porta a perdre els seus habitatges, no tenir electricitat o l’alimentació dels seus fills.
Les pensions veuen perdre el seu poder adquisitiu al tenir increments per sota de la inflació, que de no corregir-se tindrà conseqüències molt negatives en el futur.
A Catalunya necessitem més capacitat de gestionar les polítiques socials, econòmiques, industrials cal un major autogovern que superi els impediments que l’administració central posa per a la gestió de les polítiques socials.
Alhora cal superar l’actual bloqueig de la relació Catalunya i Espanya, de l’única forma democràtica que existeix que és que els ciutadans es pronunciïn amb el seu vot sobre la forma de relació futura, i que permeti superar l’actual conflicte que consumeix moltes energies sense que, aparentment, es faci un avançament en res. La via del processament de càrrecs públics no és el camí, l’aposta ha de ser un diàleg efectiu que aconsegueixi un acord sobre la realització d’un referèndum on el poble de Catalunya pugui expressar d’una vegada quin és el sentit majoritari dels seus anhels.
Per tant, aquest 1r de Maig ha de ser un punt d’inflexió que permeti iniciar una ofensiva per a la recuperació dels drets i iniciar un procés d’aliances entre els moviments socials, sindicats i que construeixi una nova unitat d’acció social i sindical, que permetin que s’avanci en la millora dels salaris, que s’acabi amb la precarietat instal·lada en les nostres empreses i enfortir el diàleg social que, junt amb la mobilització social es vagi cap a un canvi per fer més efectives les polítiques socials, enfortir el nostre sistema sanitari i educatiu i afavorir l’economia productiva com element fonamental per a la creació d’ocupació de qualitat.
Per tot això cal la mobilització i que el 1r de Maig ocupem els carrers i participem a les manifestacions convocades.
