Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La llei no tracta per igual els vaguistes que intenten convèncer a treballadors a unir-se a la mobilització que els empresaris que impedeixen que facin vaga. La criminalització del dret de vaga degrada la democràcia, perquè la vaga és un dret constitucional. Aquestes van ser conclusions claus ded la jornada organitzada per CCOO i UGT i l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates (ACJD) per reivindicar que la vaga no és delicte.
En l’acte hi han participat, secretari de política sindical de la UGT de Catalunya, Camil Ros. Katiana Vicens, exscretaria general de CCOO a Balears; Prudencio Colmenero, dirigent de la UGT de Catalunya; Andrés Pérez Subirana, president de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates; Eduardo Rojo Torrecilla, catedràtic de Dret del Treball i la Seguretat Social de la UAB i Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya.
La intervenció del representant de l’ACJD, Andrés Pérez Subirana, va estar carregada de raonaments de la seva especialitat. Tot i això, el contingut va ser entès per tots els assistents. Va parlar de la vaga com un dret constitucional, un dret que ha de ser objecte d’especial protecció. Pérez Subirana va recordar que l’any 1976, en plena transició es va aprovar una norma per evitar actuacions delictives durant les vagues i que en aquell moment les penes fixades se situaven entre un mes i un dia i els sis mesos de presó. Però a partir de 1995 va aparèixer al codi penal l’article 315,3 que castiga el delicte de coacció vinculat amb el dret al treball. Aquesta figura la va vincular amb el desig dels poderosos d’esporuguir els que a través de la vaga amenacin la seva posició de privilegi, especialment en moments de crisi.
Pérez Subirana va destacar; “no és casual que aquest suposat delicte estigui castigat en la seva versió més lleu amb 2 anys de presó i fins a 4,5 anys” i va fer notar que 2 anys de condemna suposen ingrés directe a la garjola. Això fa que entre exercir un dret i cometre un delicte hi hagi “una línia molt fina”. Va recordar també que existeix un delicte de coaccions que té unes penes molt més lleus i que podria usar-se, si hi hagués voluntat per fer-ho, per castigar conductes inadequades.
Els empresaris no entren en presó
Pérez Subirana va afirmar que junt amb l’article que castiga les suposades coaccions dels piquets, hi ha un segon article destinat a castigar les actuacions en el mateix sentit dels empresaris. I aquest limita les penes entre sis mesos i dos anys, “és a dir, en cap cas impliquen l’entrada dels qui cometen aquest delicte en presó”, va remarcar.
Al seu torn el catedràtic de dret del Treball, Eduardo Rojo Torrecilla va emfasitzar el canvi que va suposar que la vaga fos prohibida a què a partir de la constitució de 1978 es consideri un dret constitucional. Va blasmar que a partir de 1995 el codi penal hagués incorporat un article especialment pensat per als participants en vagues. En aquest sentit va recordar que tot iqu e l’absolució dels denominats 8 d’Airbus ha estat “una gran victòria”, s’ha aconseguit perquè el tribunal va entendre que no hi havia proves, no perquè es considerés que la seva actuació durant la vaga fos correcta.
Rojo va esmentar l’aparició de nous fenòmens com les sentències que possibiliten els empresaris a mirar el correu electrònic dels seus treballadors. Aquestes novetats van totes en la línia, va dir, de restringir els drets democràtics als treballadors i per tant la democràcia.
Ciutadania que veu la vaga com una agressió
Katiana Esteve, exsecretaria general de CCOO va Balears va explicar el cas que va la va dur davant el tribunal, per participar en la vaga general del 14 n. La van acusar d’haver trencat un vidre d’un autobús “amb els meus 57 quilos i els meus 1,50 metres d’alçada m’acusaren de trencar un vidre amb un cop de puny”. Va afirmar que “van trobar massa fort aplicar-me l’article 315,3 i em van acusar de coaccions i estralls, cosa va suposar a pagar fins a 6.000 euros”. Vicens va fer un advertiment final. Segons la seva opinió, a més de canviar la llei, el que cal és canviar la percepció que la societat té de la vaga, ja que considerà que hi ha una part de la ciutadania veu la vaga com una agressió i no com un dret democràtic per defensar els drets dels més dèbils.
Igualment, Prudencio Colmenero, de la UGT , va recordar que l’havien denunciat per participar en un piquet, “em vaig sentir com en el túnel del temps” va exclamar. Colmenerova fer una defensa del dret de vaga afirmant que no té a veure amb coaccions el poder evol transmetre. “No vaig tenir por quan estava al piquet, i si calgués tornar-hi, va assegurar, tornaria a fer el mateix”.
Ros: una vaga acostuma a dur una millora
L’acte el va obrir Camil Ros, que substituïa Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT. La seva argumentació va ser vincular el dret de vaga (un dret fonamental segons la constitució espanyola) amb una tríada de drets que constitueixen l’esquelet de tota democràcia: “dret de reunió i participació, i la llibertat d’expressió”. Seguidament, va relacionar el dret de vaga amb l’efecte que les mobilitzacions acostumen a tenir per a la gent: “una vaga acostuma a suposar una millora, no empitjora la situació dels més dèbils”, va assegurar.
Ros va fer una defensa clara de la vaga del metro, explicant que els seus motius, van a favor dels treballadors i no contra els usuaris “com interessadament s’intenta transmetre”.
La penalització de la vaga per a Camil Ros té com a intenció profunda defensar la posició més retrògrada de la societat, que va vincular amb el PP. Des d’aquest convenciment va entendre que és l’executiu conservador qui ha donat instruccions a fiscals i policies perquè denunciïn els integrants dels piquets durant les vagues generals. En aquest sentit va afirmar amb rotunditat “no puc ni pensar que un company pugui acabar entrant a la presó per haver participat en una vaga” i, fent una al·lusió personal va recordar quan, més jove, va veure com s’empresonava amics seus insubmisos perquè, va dir, “si entren a la presó, voldrà dir que som menys democràtics tots”.
Per la seva banda, Joan Carles Gallego va fer una curta intervenció en la qual va vincular els atacs al dret de vaga amb l’intent de criminalitzar la protesta. Tot plegat en benefici de la ideologia neoliberal que pretén fer que el sindicalisme no tingui força per plantejar el conflicte social. El dirigent de CCOO va considerar com a indestriables la democràcia i el dret de vaga. Va emmarcar l’ofensiva contra el dret de vaga en la intenció de dotar de poder unilateral els empresaris, “un poder que ha quedat reforçat per les reformes laborals” va dir. En aquest sentit la penalització de la vaga i dels piquets formarien part “d’un intent d’aïllar socialment els que s’enfronten a aquesta estratègia”.
300 afectats a Espanya, 14 a Catalunya
Gallego va recordar que arreu de l’Estat hi ha uns 300 sindicalistes amenaçats amb presó per haver participat en vagues i mobilitzacions obreres. D’aquesta xifra prop de 14 afectats són catalans i catalanes, va dir.Tot i valorar positivament que la majoria de les sentències conegudes en els judicis a vaguistes són absolutòries va considerar indispensable derogar l’article 315,3 del codi penal. Així va esmentar que hi ha un acord perquè tant la Generalitat com l’Ajuntament es retirin de l’acusació particular en els judicis que resten.
Finalment Gallego es va referir a les institucions i forces polítiques catalanes per reclamar que participin en la derogació de la criminalització del dret de vaga i del sindicalisme.
A l’acte, a més de sindicalistes i juristes hi van participar delegacions de Catalunya Sí que es pot, Junts pel Sí, PSC i la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell.
