Actualitat

Un forat de seguretat informàtica a TV3 qüestiona l’acusació de 7 anys de presó a un empleat per revelar secrets

El sistema informàtic de TV3 tenia fins fa tres setmanes un forat de seguretat. La troballa, feta per empleats de l’ens, fa un gir al cas del treballador a qui el consell de la Corporació demana 7 anys de presó acusat de revelar secrets mitjançant l’enviament d’un correu electrònic a la plantilla. En el document adjunt hi havia els salaris de tots els treballadors de l’empresa pública i el cost que per a companyia tindria el seu acomiadament.

La plantilla de televisió de Catalunya vota actualment la resposta al manteniment de la petició de presó al seu company. El comitè d’empresa planteja fer aturades de 10 minuts en diversos dies coincidint amb moments àlgids de la campanya electoral.

L’aparició de la falla de seguretat informàtica és un nou capítol en una història rocambolesca, si no hi hagués involucrada una persona que, en aquest procés, ha perdut la salut.

La presidenta del comitè d’empresa de TV3, Roser Mercader, informava en roda de premsa que “fa tres setmanes treballadors de la casa van descobrir una falla de seguretat que permetia accedir al lloc del sistema informàtic de la corporació on es guarden tots els noms dels usuaris i els seus mots de pas”. Immediatament, “escamats com estem, es va informar l’empresa que ha solucionat el problema”. Això no obstant, des del comitè s’afirma que el forat detectat hauria permès a qualsevol que entrés al sistema informàtic del grup accedir a les contrasenyes i, per exemple una persona amb mala intenció podria haver usat la petjada digital de qualsevol altre treballador del grup per fer malifetes al sistema.

I de malifetes va la història. L’1 d’agost de 2012 un missatge enviat presumptament des del correu electrònic del president del consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, es va rebre a totes les bústies del correu intern de l’ens. Adjuntava un full de càlcul amb les dades de tots els treballadors, sous i càlculs del costos dels seus acomiadaments. Una informació que havia estat demanada abans pel comitè d’empresa.

La informació va causar un gran terrabastall i interpretacions contradictòries. Des d’entendre-ho com un globus-sonda de la direcció, fins a veure-ho com una acció per a desvelar un secret atresorat per la cúpula de la televisió pública catalana.

La corporació va encarregar una investigació policial per trobar l’autor de la filtració. Durant 14 mesos els treballadors de Televisió de Catalunya van ser escrutats en una investigació de la qual es desconeixen els límits.

L’octubre de 2013 els Mossos d’Esquadra van entrar per sorpresa a casa d’un empleat de TV3. Van regirar durant hores i van requisar un ordinador. Després van detenir el treballador i durant 72 hores va ser interrogat. En sortir estava acusat de “descobriment i revelació de secret”, ambdós càrrecs relacionats amb la filtració de la informació sobre l’ERO que es preparava a la CCMA.

Després, contra el que havia assegurat la direcció de la CCMA, es va fer ERO, que va costar més de 300 llocs de treball a TVC. Les dades comunicades eren certes.

Delicte doble

Però, el març passat el consell d’Administració de la CCMA i fiscalia feien públiques les peticions de penes per al treballador detingut: “7 anys de presó: 3,5 anys per descobriment i 3,5 anys més per revelació de secrets”, explica Roser Mercader, presidenta del comitè d’empresa de TV3. Una petició desmesurada, més quan actualment les dades, objecte de la denúncia, es poden consultar al web de transparència de la Generalitat.

Als treballadors de la televisió pública catalana la petició els va semblar desmesurada i cruel. La germana del detingut, Selena, present a la roda de premsa, explicava “el meu germà mai havia estat involucrat en res, sempre ha estat un bon noi”. Però tot va canviar amb la detenció. “Just sortir de la comissaria se li va diagnosticar estres traumàtic, i de resultes d’això, fa tres anys que es medica i està de baixa”, comentava. Però reivindica la seva innocència. Tant que quan se li ha ofert acceptar la culpa a canvi de rebaixar la pena, ho ha rebutjat.

Els representants dels treballadors van iniciar una peregrinació per aturar el judici. “No entenem que després d’un temps de gran tensió marcat per l’ERO, quan tot semblava ressituat, la CCMA mantingui aquesta petició de presó, en lloc de girar pàgina i pacificar la relació amb la plantilla”, ha explicat la portaveu del comitè d’empresa.

El consell d’Administració de la CCMA respon a una estructura prèvia a l’actual correlació de forces: “procedeix de la reguvernamentalització dels mitjans públics”, afirma el representant del Sindicat de Periodistes al comitè d’empresa. Efectivament, la cúpula que governa el potent aparell audiovisual públic, és fruit del moment en què a la Generalitat hi havia un pacte implícit entre Artur Mas i la popular Alícia Sánchez Camacho. Més tard van canviar les aliances, però a la direcció de la CCMA es manté el pacte conservador. Brauli Duart, segons el comitè, s’hauria pres gairebé com un cas particular l’acusació contra el treballador de TV3. Tant és així que en plegar com a president de la CCMA resta al consell i la seva successora, Núria Llorach, ha mantingut la petició de penes tot i el prec expres en sentit contrari dels representants dels treballadors.

El comitè d’empresa, sempre vestit amb samarretes amb el lema: “no empresonis el meu amic”, s’ha reunit amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; amb l’anterior president, Artur Mas; amb Francesc Homs, tots de CDC, per demanar-los la intercessió en la solució del cas. Cap resultat pràctic.

Ara a la direcció de TV3 hi ha nous aires fruit del canvi d’aliances imposat pel procés sobiranista. Això ha fet que els diferents òrgans de govern de la CCMA hi hagi membres d’ERC i també independents que s’han manifestat a favor de tancar positivament el cas. L’exdiputat d’ERC Joan Tardà ha lluït a TV3 adhesius en favor del treballador acusat. I l’oposició, tret de Ciutadans i el PP, té la mateixa posició. Però res no ha mogut Llorach, que es manté ferma a demanar presó.

CDC nega l’acusació

Alguna cosa haurà passat quan a CDC intenten fugir de la polèmica. Així, han explicat que qui realment manté la petició de 7 anys de presó és la fiscalia. En resposta, el comitè mostra dos informes jurídics que afirmen que si el consell es retirés, no hi hauria cas. “I si aquest és el problema, es poden retirar i veurem si és mentè o no l’acusació” afirmen des del comitè.

El judici ja té data: el 30 de juny. Abans s’han programat vagues de 10 minuts a TV3. Aquestes noves aturades tenen com a objectiu, “posar el problema en l’agenda de qui pot influir en l’actitud de la Corporació”. Més clar, aigua.