Aquest Primer de Maig el celebrem en un moment especialment complicat per al país, i som de l’opinió que cal actuar de manera urgent davant els greus problemes socials, però a hores d’ara ningú amb responsabilitats institucionals s’ocupa d’això.
Estem sense govern i probablement estarem al final gairebé un any sense govern, perquè els dirigents dels partits polítics, durant les negociacions per formar govern, després de les eleccions del 20-D, han primat per a ells, més els interessos partidistes a curt termini que els interessos del país, i des d’aquesta visió a curt termini se sacrifica el present per un futur incert
Aquest país no funciona sol, si no s’actua de manera decidida, la situació continuarà igual, tenim la taxa d’atur de les més altes d’Europa, només per darrere de Grècia i més som el país que ha augmentat la desigualtat social, l’exclusió social i la pobresa s’ha ampliat, tenim un 43% dels aturats que no tenen cap ingrés.
Però tot això no ha passat per casualitat, sinó per les polítiques que els governs de Zapatero i Rajoy, van iniciar el 2010 i 2012 amb reformes laborals que han reduït els drets i polítiques d’ajust per a la devaluació salarial que han provocat perdudes importants dels salaris l’ordre del 30% de mitjana. I la reducció de l’atur s’ha fet a través de la contractació precària i de forma estacional.
La manca d’iniciatives per polítiques econòmiques i industrials, per exemple sobre cost energia per a la nostra indústria, que ha de suportar un alt cost energètic que limita la nostra competitivitat. Si poc s’ha fet fins ara, encara ho serà menys i per diversos mesos sense ministre que atengui els assumptes de la nostra indústria i es paralitzi les diferents iniciatives necessàries.
A Catalunya tenim els mateixos problemes socials i tenim un govern que encara no ha passat de les paraules als fets, té bones intencions però no té un pressupost de 2016 aprovat i s’estan prenent iniciatives com l’elaboració d’una llei per a un sistema de pensions propi, quan a això pot afectar més d’1 milió de pensionistes i a més de 3 milions de cotitzants, i impacta sobre els ingressos presents i futurs dels actuals pensionistes i els que ho siguin més endavant, i a les rendes de les seves famílies. Una cosa d’aquesta envergadura, hauria de tractar-se amb molta serietat per les conseqüències que genera. Però fins al moment res d’això s’ha fet i es vol començar un projecte sense informar de quines són les intencions ni es demana opinió al respecte als sindicats almenys fins al moment.
Per tot això la USOC, tornarà al carrer a expressar la necessitat d’atendre els greus problemes socials del país, donant veu als treballadors en la defensa dels seus interessos i donant valor a l’existència d’una organització sindical que des de la seva independència i pluralisme lluita sense descans, fidel als seus ideals mantinguts durant 50 anys, en moments difícils com en la dictadura franquista i a favor de la llibertat i en aquest moment lluita per una societat amb drets socials i justícia social.
