Les entitats juvenils catalanes han decidit fer un pas endavant i lluitar contra el binomi beca=precarietat. El 12 de juny passat el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) convocava una taula rodona amb el lema: “Les pràctiques a debat”. En la trobada, celebrada a la Universitat de Barcelona, els organismes representatius de les organitzacions de joves han decidit actuar contra la precarietat disfressada de pràctiques i beques. El primer pas ha estat posar en marxa una bústia que pretén aplegar tota la informació sobre les beques i les becàries. Aquest document es pot trobar al web Bústia en pràctiques . El segon pas serà proposar actuacions concretes.
Guillem Dorca, del CNJC explicava que la iniciativa tenia com a primer objectiu “saber quina és la situació real de les pràctiques en forma de beca”. En aquest sentit ha afirmat que un primer problema amb el qual han topat és la manca de dades oficials. “Només hem pogut trobar informació a l’Institut Nacional d’Estadística de Catalunya (Idescat), que ens diu que fa dos anys hi havia registrats 15.700 contactes de pràctiques i 20.126 contractes en forma de beques de formació”.
La jornada “Les pràctiques a debat” ha comptat amb la participació a més de Dorca, d’Estrella Claramunt, també de la CNJC, de Nacho Anzaldi, del col·lectiu #becàriesenlluita i també de Ferran Cano: Exalumne d’FP a l’Escola del Treball.
En la seva intervenció inicial, Dorca va emmarcat la situació amb la qual es troben els estudiants que volen fer pràctiques, remarcant que molts i moltes estudiants es veuen forçats a acceptar contractes de pràctiques amb unes condicions de feina i formació molt precàries (sense remuneració, sense vacances, sense cotitzar a la Seguretat Social…) davant la necessitat de fer-se un lloc al món laboral i així poder emancipar-se i construir un projecte de vida a llarg termini. En aquest sentit va posar sobre la taula una dada: Entre el 2014 i el 2018 s’han duplicat les pràctiques laborals (extracurriculars), mentre que les pràctiques curriculars o formatives és impossible quantificar-les, ja que no existeix un registre dels convenis de pràctiques.
Cal recordar que tots els becaris hauran de cotitzar a la Seguretat Social el curs vinent. La mesura neix d’un decret que el govern espanyol va aprovar el 28 de desembre i que estableix que els alumnes que participin en programes de formació, pràctiques no laborals i pràctiques acadèmiques externes hauran d’estar inclosos en el règim general de la Seguretat Social. En aquest sentit, el Govern central ha calculat que ingressarà prop de 70 de milions d’euros a l’any amb aquesta mesura, que afectaria 534.000 estudiants a tot l’Estat. Aquesta decisió ha agafat per sorpresa els centres educatius i les empreses, que fins ara no havien de pagar res a les arques públiques pels contractes de pràctiques no remunerades.
Un altre aspecte destacat pels activistes juvenils és que mentre hi ha una expansió no coneguda fins ara de pràctiques i beques que no generen drets laborals i que estan poc o gens remunerades, l’atur juvenil es manté en el 22% sense cap de perspectiva de millora.
Un altre participant en la taula rodona va fer palesa la sospita que darrere moltes pràctiques i beques teòricament formatives només hi ha un intent de proporcionar a empreses i entitats, com les mateixes universitats, de mà d’obra barata. Així, ha destacat que moltes beques, teòricament formatives, no estan acompanyades pel corresponent seguiment ni tutoratge.
Anzaldi va explicar el seu cas: un estudiant de polítiques, que feia una beca teòricament formativa en una instal·lació d’experimentació d’animals, no va rebre mai cap formació i només va rebre instruccions sobre les tasques que havia de fer. En concret, va dur durant dos anys la gestió administrativa del centre; tot emparat en una beca de col·laboració en pràctiques no curriculars. El seu cas va ser denunciat als tribunals laborals i està pendent de judici.
Becàries en lluita és un col·lectiu de becàries i becaris que consideren que sota l’aparença de realitzar feines formatives amb beques, el que fan en l’àmbit universitari és substituir treballs estructurals que haurien de cobrir-se amb personal laboral. La organització s’ha ampliat en diverses universitats catalanes, però té un problema de base,: com les beques són tan precàries, els estudiants quan poden marxen a un treball ordinari i això fa que el moviment de persones sigui molt gran i costi articular accions de més d’envergadura.
L’experiència de Ferran Cano té a veure amb les pràctiques que va fer en un departament de l’Ajuntament de Barcelona quan era estudiant de segon any de Formació Professional dual. “Em va sorprendre que només començar, una persona que teòricament m’havia de formar , des va limitar a explicar-me les tasques que havia de fer. I igual que en el cas d’Anzaldi, de seguida va veure com havia d’assumir responsabilitats impròpies d’un becari. Això ho constatava perquè ara té una feina ordinària i pot comparar.
