Anàlisi

“Mare meva! Seré tieta”

Article original en castellà de LaMarea

Quaranta anys separen la cançó de Joan Manuel Serrat La tieta  del neologisme PANK , corresponent a l’anglès professional aunt no kids (tieta professional sense fills). Quatre dècades en què la solterona del cantautor ha agafat les regnes de la seva vida, sense necessitat de fills –i potser de parella i fins i tot de gats– per sentir-se plena.

«M?agrada ser un altre referent per a ells, a banda del seu pare i de la seva mare», manifesta Noemí. Ella es va estrenar com a tieta als 24 anys i ara, passats els 40, gaudeix dels tres nebots «veient-los créixer, cadascun a la seva manera». «He tingut la llibertat de passar-m’ho bé amb ells, amb menys responsabilitat, perquè jo no sóc la seva mare, encara que també els he cuidat i m’ha agradat transmetre’ls certs valors», explica.

Exercir el paper d’oncle o tieta sol ser un acte involuntari, que depèn de la descendència de germans/es o de cunyats/des. «Sempre recordaré la trucada del meu germà aquella nit, quan la meva cunyada estava de part i ell em va dir: «Oncle, que seré pare!». «¡I mare meva, jo seré oncle!», evoca Alberto. Aleshores tenia 23 anys: «Per mi sempre ha estat una responsabilitat tenir els meus nebots». Ja en té quatre.

“El sistema de parentiu és molt cultural i depèn de cada societat”, adverteix Montserrat Soronellas Masdéu , doctora en Antropologia Social i professora del departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili. «És una construcció simbòlica que implica una jerarquia i unes emocions. A mesura que les famílies es modernitzen, que la societat es basa en els salaris i no depèn d?una herència, les relacions familiars són més lliures», exposa.

Els discursos a la darrera gala dels premis Goya va ser un exemple de com la figura d’oncle i de tieta ha anat canviant amb els anys. «Sigui al que sigui que dediqueu la meravellosa vida que us queda al davant, procureu fer-ho tot amb amor, honestedat i intenció, i recordeu que el camí és la veritable recompensa», va llançar un emocionat Javier Alvariño , guardonat amb el premi a la millor direcció d’art per La virgen roja , a les seves dues.

«És una figura que desperta admiració i confiança, amb una mirada més jove respecte dels avis», indica Teresa Moratalla , terapeuta familiar i secretària de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. «Amb els fills dels meus germans tinc un rol més lúdic, perquè vivim a països diferents», revela Christopher, britànic establert a Barcelona. «Encara que la meva parella i jo de vegades també hem estat una vàlvula d’escapament per a ells: quan una neboda era adolescent, el nostre paper també va ser el d’adults amb qui ella podia parlar sense sentir-se jutjada . I continua sent una mica així».

Confiança i complicitat

A les societats modernes i complexes, amb famílies diverses i el treball com a eix vital, la manca d’horaris que facilitin la conciliació familiar també ha obert la porta perquè oncles i ties s’impliquin més amb els nebots i les nebodes. “Són un element de suport , com els avis, però sense que la relació amb els nens es cremi perquè pot ser més esporàdica”, explica Marta Rico , professora associada del departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona.

I en un país com Espanya, en què al 58,9% dels enquestats pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sense fills els hagués agradat tenir-los, i amb una de les taxes de natalitat més baixes del món (el nombre mitjà de fills per dona és d’1,12), és raonable concloure que « un estira dels sobrins agraïments dels Goya.

De tietes a consumidores

No només l’entorn i les circumstàncies han modificat el paper que relaciona els oncles i els nebots. En el cas d’elles, la independència econòmica i la reivindicació de ser sense necessitat d’engendrar ha facilitat el camí que hi ha entre la solterona i la PANK . Aquest acrònim, encunyat per primera vegada el 2008 per denominar les dones treballadores autosuficients i sense fills que s’involucren en la criança dels seus nebots/es, ha fet fortuna. La seva creadora, la nord-americana especialista en màrqueting Melanie Notkin , va llançar poc després la web SavvyAuntie.com , l’espai en línia amb recursos per a ties que –diu– va trobar a faltar en néixer el seu primer nebot. A Internet abunda la informació i els mitjans per a mares, però no per a ties. «Després d’entrevistar dotzenes de ties, Melanie va comprendre que amb un amor autèntic pels nens i uns ingressos discrecionals, aquestes ties modernes tenien el potencial de convertir-se en ties expertes i posar el seu temps i els seus diners on hi ha el seu cor », es pot llegir a Savvy Auntie®.

Al voltant d’aquesta marca, que és una celebració de la tieta moderna i el segell «d’estil de vida per a ties, ties àvies, padrines i totes les dones que estimen els nens», s’ha desenvolupat una comunitat que, a Facebook, suma 92.000 seguidors. Notkin va instaurar el 2009 el Dia de la Tieta (cada quart diumenge de juliol) i les PANK han esdevingut un segment comercial molt atractiu.

” La figura de la tieta ha canviat , ha perdut el rol lligat a les cures i pràcticament s’ha equiparat al paper dels oncles, gràcies a la igualtat de gènere ia l’autonomia de les dones”, certifica la psicòloga Moratalla. Sí però no, considera l’antropòloga Rico: « Encara hi ha certa estigmatització envers les dones que no tenen fills . I l’enllaç familiar és diferent entre la tieta i l’oncle, així com entre les famílies», apunta. «Les dones, perquè solen gestionar les cures dels nens, encara tendeixen a buscar aquest suport a través de la família». D’aquesta manera, els parents per via materna acostumen a tenir més presència que els del pare.

Estereotips?

« Una tieta continua sent cuidadora perquè és dona , mentre que un oncle, per ser un home, no tant», coincideix la també antropòloga Soronellas Masdéu. «No he tingut fills, però crec que les dones som maternals, cuidadores, de moltes maneres», estima Salomé, traductora i tieta de quatre, per via de la seva parella. «Des del moment que vaig ser tieta, vaig tenir, vam tenir amb el meu marit, la sensació que teníem una responsabilitat molt seriosa i els volem moltíssim. Tots dos tenim un paper lúdic i educatiu amb els nostres nebots, encara que és veritat que alguns aspectes més quotidians, com triar el teixit d’una peça, m’encarrego jo», reconeix.

La designació d’oncle/a s’ha estès a persones importants per als pares o per als mateixos nebots, per això hi ha oncles i tietes sense llaços familiars, sinó per amistat o per convivència. El professor titular d’Antropologia de la Universitat de Barcelona Ferran Estrada i Bonell creu que la diversitat familiar, la pluralitat de relacions i contextos, així com la classe social, l’origen, l’edat, si es viu en un àmbit urbà o rural, la distància física o el treball impedeixen establir un únic retrat de ties i oncles sense caure en estereotips.