Entrevista al president de la Federació de Cooperatives de treball de Catalunya

Perfecto Alonso: “Hem de transmetre a la societat que l’economia social fa productes i serveis de qualitat que a més contenen valors”

El president de les cooperatives afirma que aquestes empreses, la Taula del tercer sector, la Xarxa de l'Economia Solidària i la confederació d'empreses del tercer sector ultimen la creació d'una organització conjunta a Catalunya

Tomeu Ferrer
 
 
 

Perfecto Alonso, president la Federació de cooperatives de Treball de Catalunya foto: TOMEU FERRER

Perfecto Alonso, president la Federació de cooperatives de Treball de Catalunya foto: TOMEU FERRER

Quina és la valoració que, com a president de les cooperatives catalanes en fa de l’aplicació de la nova llei de cooperatives?

D’entrada hem de dir que el canvi que feia possible constituir una cooperativa a partir de dos socis ha ajudat la creació de noves entitats. Per tant, avui, ja sobrepassem el nombre de cooperatives que es van crear durant tot el conjunt de l’any anterior. En concret, fins al 30 de novembre de 2016 es van crear a Catalunya 163 cooperatives, 50 més que les que es van constituir durant tot el 2015, segons les darreres dades fetes públiques oficialment.

Un segon assumpte, l’Ada Colau és alcaldessa des de fa un any i mig. Quin balanç en féu des de l’economia social?

El cas és que l’Ajuntament de Barcelona s’hagi creat un comissionat especialment dirigit a afavorir l’economia social ha ajudat al desenvolupament de les empreses socialment responsables i com empresa singular al cooperativisme, al qual ha ajudat també al seu creixement.

En relació amb la situació d’abans de la crisi, com està el cooperativisme?

Bé, es pot dir que hem superat amb escreix respecte a abans de la crisi el nombre de persones contractades en l’àmbit del cooperativisme. Hem demostrat que la cooperativa és una entitat que és capaç de gestionar amb èxit la crisi i la postcrisi. La meva opinió és que en aquests moments el cooperativisme té un gran repte, que és donar satisfacció a totes les necessitats que es van generant dins del que són els serveis socials o l’àmbit social.

Com veieu la gestió de l’àmbit creat per l’Ajuntament de Barcelona en l’economia social i solidària?

La capacitat transformadora que ha tingut tot l’esforç dut a terme en el nostre àmbit ha fet que tingui un reflex en l’organigrama de l’administració pública de Barcelona i a la vegada que els valors i la manera de fer del cooperativisme es considerin productes vàlids alhora de seleccionar les empreses prestadores de serveis.

I ja que parlem d’administracions, m’agradaria que ens digués què li sembla la política del Departament de Treball en relació amb els projectes dels ateneus cooperatius i els dits projectes singulars?

En relació amb els ateneus cooperatius la nostra percepció és que no s’han pogut arribar a completar totes les demandes, però déu n’hi do l’esforç fet. Aquest és un projecte lligat a la creació d’ocupació i la creació de cooperatives. Aquesta és una de les grans assignatures pendents que tenia el cooperativisme. Perquè l’atracció de Barcelona sempre ha estat molt gran i d’alguna manera s’havia fet palesa la necessitat de desplaçar estructures organitzatives cap a territoris significatius. Aquesta és una possibilitat. La FCTC dóna suport a aquest projecte i espera que es consolidi i faciliti el desenvolupament d’altres iniciatives cooperatives.

I que me’n diu dels projectes singulars?

Sobre això hem de manifestar que entre el moment en què va sortir l’ordre i el moment de la presentació ha generat moltes expectatives. En aquest sentit indiquem que entre els projectes presentats i els atorgats hi ha una diferència molt gran, cosa que pot haver generat una certa decepció. Som conscients que és el primer any que es posa en marxa aquest model i sempre es generen expectatives no satisfetes, però hi ha el compromís per part de la conselleria d’afinar més prim en la propera regulació.

Fa uns mesos parlàveu d’un projecte per ajuntar en un organisme tota l’economia social de Catalunya, en quin punt està la idea?

S’ha fet un procés que ha estat elaborar els estatuts, que són senzills. S’ha configurat el funcionament orgànic, és a dir, que no hi haurà estructura i això suposa que caldrà pagar quotes i en els temes que es considerin estratègics la forma de prendre decisions serà per unanimitat. Això es fa amb la intenció de crear una cultura de consens en el seu interior.

M’ha arribat que el nom del nou organisme podria ser Cambra d’Economia Social?

Si, se n’ha parlat, però el nom no és segur, perquè hem tingut alguns problemes legals amb el concepte cambra i ara gestionem l’assumpte.

Ens pot explicar qui estaria treballant en aquest projecte?

Hi ha els cooperativistes, la confederació d’empreses del tercer sector, la Xarxa d’Economia Social (XES), hi ha la Taula del Tercer Sector, hi ha també la plataforma de l’associacionisme cultural i les mutualitats. En aquests moments les entitats estan en un debat intern i espero que aviat es pugui tirar endavant amb la creació formal del nou ens.

Aquest organisme, que encara no té el nom definit, què és el que hauria de tractar amb els poders públics?

Inicialment les funcions de la diguem-ne, cambra, seran limitades. No hem de perdre de vista que cada plataforma de les que hi participen , ja té la seva funció representativa. Hem de buscar, doncs, quines coses ens uneixen i quins són els punts forts d’aquesta unió.

Avui tenim un concepte global que integrarà a totes les famílies de l’economia global que sense perdre la seva raó d’ésser farà que tot plegat tingui més ressò.

Quins serien els objectius del nou organisme?

Bàsicament serien tres. Estan definits en l’acord inicial. Un, fomentar la cultura de l’economia social en la compra. Es tracta d’afegir un valor al producte, que és el valor d’una ‘empresa amb valors d’economia social’. El segon punt és treballar en la definició dels requisits de les entitats que poden participar en el nou organisme. En tercer lloc es busca tenir una capacitat de transformació de l’economia, cap a l’economia dels valors. Dit en altres paraules, es tracta de posar en el mercat una marca en la qual tothom del nostre món de l’economia social es pugui sentir identificat. Bé, puntualitzo, això de la marca és una possibilitat, no s’ha decidit, però jo crec que les entitats de l’economia social podríem tenir un signe distintiu comú.

En el conglomerat del qual parlem hi ha des de les federacions de cooperatives fins a patronals o altres sistemes de representació. Ens equivocaríem si el definíssim com un lobby?

En un determinat nivell potser sí que es podria entendre que la cambra podria tenir una funció de lobby. Però cal tenir en compte que cadascuna de les entitats que en formen part, en el seu àmbit d’actuació són lobbys, per tant, una unió de lobbys, no pot donar com a resultat un ‘no lobby’. Dit això afegeixo que no s’ha creat amb aquesta idea.

Aprofitant els canvis polítics que es donen a Espanya i també a Catalunya, creieu que l’economia social hauria de plantejar canvis, i si és així, ens podeu explicar en quin sentit?

Jo crec que hi ha un àmbit en el qual aquest espai podrà participar decididament. Aquest serà el de la regulació de l’economia social que ha d’elaborar el Parlament de Catalunya. La nova norma s’hauria de tirar endavant per poder recollir totes les possibilitats i millores que se li poden aplicar a l’economia social.

En segon lloc hi ha organismes en els quals l’economia social encara no està representada, i crec que amb aquest nou organisme podríem participar com a protagonistes. Per exemple, en la comissió del pacte per l’ocupació. Però, en general, crec que per la seva pròpia naturalesa, tindrem participació en aquells organismes on es debatin temes de subvencions i d’ocupació, entre altres.

Ens podeu valorar quin és el pes econòmic del conjunt d’entitats i institucions que esteu treballant en el nou agrupament?

No, perquè no hem volgut tenir aquestes dades. Les tindrem un cop ens hàgem constituït. Llavors haurem de dir qui som. Qui som en facturació, en llocs de treball, en pes sobre el PIB, en socis. Haurem de fer públiques les dades de la nostra representativitat general.