Informació publicada a Eldiario.es
Una sentència pionera a Espanya afirma que el treball de les cambreres de pis dels hotels comporta una perillositat que ha de ser atesa com a tal en la prevenció de riscos laborals. La decisió, del Tribunal Superior de Justícia de Canàries, assegura que la norma laboral ha ignorat la perillositat de les professions feminitzades i ha de ser interpretada amb perspectiva de gènere. Aquesta perspectiva, diu, s’ha d’aplicar també a l’hora d’aplicar la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS) per graduar les sancions a les empreses. Amb aquests principis, revoca una sentència anterior i imposa a una empresa hotelera -Bercuma S.L. pel seu hotel Hesperia de Yaiza, Lanzarote- la multa més elevada per no haver dut a terme l’avaluació ergonòmica dels llocs de les cambreres de pis.
L’inici de la història es remunta a març de 2017, quan la Inspecció de Treball va aixecar una acta d’infracció greu contra l’hotel de Lanzarote per no haver dut a terme una avaluació ergonòmica dels llocs de treball del seu departament de pisos. La sanció proposada era de 20.491 euros. No obstant això, l’empresa va recórrer i un jutjat de primera instància va rebaixar la multa fins als 2.046 euros.
Per què aquesta rebaixa? El tribunal la va argumentar amb diversos motius. Per exemple, que no es tractava d’un incompliment total de la norma perquè l’empresa sí que havia fet una avaluació general de riscos laborals o que el nivell de sinistralitat en els llocs de neteja era baix. No obstant això, el moll de l’os legal està en el segon criteri que va utilitzar per rebaixar la multa: “l’escassa perillositat” dels llocs de treball de les cambreres de pis.
Un tomb a la interpretació
És aquí on el Tribunal Superior de Justícia de Canàries dóna un tomb a la interpretació d’aquest concepte i introdueix explícitament en la seva sentència “la integració de la perspectiva de gènere”: “El concepte ‘perillositat’ utilitzat per la normativa laboral s’ha forjat sense perspectiva de gènere excloent aquells treballs feminitzats com el realitzat per les cambreres d’habitacions”. Això va fer, prossegueix, que la legislació exclogués de les malalties professionals aquelles vinculades a moviments repetitius característics de la tasca de les cambreres de pis -com la síndrome del túnel carpià- que en canvi sí que es reconeixien a altres ocupacions, com la fusteria. No ha estat fins fa poc quan Treball ha inclòs algunes d’aquestes malalties en el seu catàleg de malalties professionals.
Per això, defensa el TSJ de Canàries, el concepte de ‘perillositat’ ha de ser interpretat d’acord amb la realitat actual i incorporant la perspectiva de gènere. Una cosa que, diu, exigeix integrar “el dur treball exercit” per les cambreres de pis que fan “esforços ergonòmics de caràcter repetitiu” que a curt o mitjà termini solen derivar en diverses malalties en músculs, tendons i ossos. “Aquestes alteracions poden donar lloc a malalties molt doloroses que es van incubant durant anys i quan es manifesten són ja incurables i cròniques”, argumenta el tribunal, que afegeix que aquestes malalties solen anar acompanyades de de símptomes psíquics per la monotonia i l’elevada càrrec de treball.
“Per tot això és evident que no és ‘escassa’ la perillositat generada per a la salut psicològica (risc psicosocial per sobrecàrrega) i física d’aquests llocs de treball, per l’incompliment empresarial”, conclou la sentència. El TSJ revoca la sentència de primera instància i torna a imposar, per tant, la sanció més elevada a l’empresa.
La ponent de la sentència, la magistrada Glòria Poyatos, subratlla que la perillositat ha tendit a associar-se a treballs en alçada o amb un determinat esforç físic. “La norma només parla de treballs perillosos, és un concepte que s’ha anat esculpint jurídicament. Per això procedeix que ara apliquem la perspectiva de gènere en aquest concepte”, apunta.
Estereotips en el món del treball
La sentència argumenta com el món del treball ha estat afectat pels estereotips de gènere. “Les relacions laborals s’han vist històricament traspassades, entre altres, per l’estereotip de la inferioritat física de les dones en relació amb els homes, i s’ha traduït en una normativa laboral que ha devaluat històricament els treballs en què no s’exigeix la força física respecte d’aquells en els quals sí que s’exigeix. Actualment tenim un mercat de treball que segueix estant altament segmentat sexualment. En ell, les dones ocupen sectors menys remunerats i per tant menys valorats i reconeguts social, econòmicament i laboralment, com les cures , la neteja, o el sector d’habitacions en Hostaleria “.
Sobre l’escassa sinistralitat que al·legava l’empresa, el TSJ de Canàries assenyala que es tracta d’un concepte subjectiu. L’hotel va registrar deu accidents laborals el 2016 i 3 durant el primer trimestre del 2017. “Entendre tolerable un nombre d’accidents determinat suposa banalitzar la importància de la salut de les persones treballadores, cosa que contravé frontalment els mandats internacionals així com la legislació interna en l’actual cultura de la prevenció “, aclareix el tribunal.
