Desenes d’entitats de tota Europa s’han unit per impulsar una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) amb l’objectiu d’establir un impost a les grans fortunes. A Catalunya, la Plataforma per una Fiscalitat Justa, en la qual hi ha els sindicats CCOO, UGT estan recollint signatures perquè la iniciativa Tax the rich es converteixi en una realitat. Es tracta de la primera iniciativa plantejada per impulsar una tributació sobre la riquesa a tota Europa. Per aconseguir-ho els impulsors han d’aconseguir un milió de signatures per tota Europa abans del 9 d’octubre, de les quals un mínim de 41.595 han de procedir d’Espanya. La iniciativa busca establir un l’impost a les grans fortunes que serveixi per a reforçar la lluita contra la pobresa, les desigualtats econòmiques i socials i generar recursos per a finançar mesures contra el canvi climàtic.
Precisament, els sindicats i altres membres de la plataforma es van donar cita a la Borsa de Barcelona el passat 16 de setembre per visibilitzar la proposta impositiva. Denuncien que un gran nombre de milionaris paguen uns impostos massa baixos (entre el 0% i el 0,5% del patrimoni). A Espanya, la riquesa financera offshore, és a dir, la que s’envia fora del país a refugis fiscals, ha augmentat en 20 anys un 75,8% i ha passat de 89.000 milions d’euros el 2001 a 156.000 milions, el 2022.
Què és una Iniciativa Ciutadana Europea?
A Europa, existeix la figura de la Iniciativa Ciutadana Europea, un instrument de democràcia participativa, incorporada al Tractat de Lisboa que permet a la ciutadania presentar propostes legislatives si s’aconsegueix un nombre mínim de suports. Llavors, la Comissió Europea té la potestat de decidir si ho pren en consideració i legisla al respecte.
Tres propostes impositives
La ICE proposa que només els individus més rics estiguin subjectes a l’impost. Posen d’exemple una proposta d’Oxfam, que aposta per tipus impositius del 2% de la riquesa sobre el patrimoni net superior als 4,6 milions d’euros; del 3% sobre el patrimoni net de les persones amb més de 45,7 milions d’euros i del 5% sobre el patrimoni superior 913 milions d’euros. Es podria arribar a recaptar 286.500 milions d’euros a tota la Unió Europea.
Una altra proposta és la dels economistes Saez, G. Zucman i C.Landais de l’any 2020 per fer front a la pandèmia. Ells consideraven aplicar l’impost només a l’1% dels ciutadans europeus més rics que disposen del 22,5% de la riquesa de tota la UE. Els economistes proposen que les persones amb més de 2 milions d’euros paguin un impost progressiu a partir de l’1% a partir dels dos milions d’euros i fins el 3% a partir dels 1.000 milions. La recaptació estimada amb aquesta proposta és de 150.000 milions d’euros, el que equival a l’1,05% del PIB conjunt.
L’última proposta ha estat impulsada pel grup dels Verds al Parlament Europeu i desenvolupada per la organització Tax Justice Network. L’impost a la riquesa seria sobre el 0,5% de les persones més riques de la Unió amb diferents tipus impositius segons el llindar de riquesa. Es proposa un impost de l’1,7 % per a la riquesa que superi el 0,5 % més ric, un 2,1 % per als que es troben entre el 0,1 % i el 0,05 %, i un 3,5 % per a la riquesa que excedeixi el 0,05 % més ric. Els ingressos per a la Unió Europea podrien arribar a 213.000 milions d’euros anuals, tot i que, comptant amb possibles pèrdues per la migració de grans fortunes, la recaptació es reduiria als 208.000 milions. A més, es planteja la possibilitat d’augmentar la progressivitat de l’impost, ampliant els trams o combinant l’impost sobre patrimoni amb el de les rendes del capital.
Des de les entitats assenyalen la importància que l’impost sigui el més senzill possible per evitar que els titulars de les grans fortunes n’evitin el pagament. Per això, demanen una major cooperació internacional en matèria fiscal i establir un registre mundial d’actius financers per sortejar l’ocultació de patrimoni i capitals en paradisos fiscals. Demanen que la figura impositiva sigui global i sota un criteri de residència, de manera que s’incloguin en la base imposable els actius posseïts arreu del món per contribuents amb residència fiscal en qualsevol país europeu. També opten per establir mecanismes tributaris estrictes en cas de sortida o “expatriació fiscal”.
El cas espanyol
A Espanya existeix de manera temporal un impost a les grans fortunes que van en la línia de l’acord global per establir un tipus mínim del 15% sobre els beneficis de les grans multinacionals. Una coordinació fiscal a nivell europeu permetria fixar un mínim en la fiscalitat de les grans fortunes.
En resposta a la crisi financera, Espanya va introduir el 2011 l’Impost sobre el Patrimoni de les persones físiques, inicialment com a mesura temporal, però que segueix vigent. El 2021 es va convertir en un impost permanent, aplicable a nivell nacional però cedit a les Comunitats Autònomes, que poden modificar-lo i aplicar deduccions. Aquesta situació ha provocat una “carrera a la baixa” en algunes regions com Madrid o Andalusia, beneficiant les grans fortunes.
A nivell estatal, l’impost compta amb una exempció de 300.000 euros per a l’habitatge habitual i un mínim exempt de 700.000 euros. Estan obligats a declarar-lo aquells amb un patrimoni superior a 2 milions d’euros. El tipus impositiu és progressiu, entre el 0,2 % i el 3,5 %, depenent de la base liquidable. El 2021, aquest impost va recaptar més de 1.300 milions d’euros sobre un patrimoni declarat de 847.000 milions, amb un tipus efectiu del 0,16 %.
El 2022 es va aprovar l’Impost temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes, per als patrimonis que superen els 3 milions d’euros, com a mesura complementària per frenar la competència fiscal entre regions. Aquest impost va recaptar 623 milions d’euros l’any passat, procedents de 12.000 contribuents, majoritàriament de Comunitats Autònomes que bonifiquen l’Impost sobre el Patrimoni.
A la UE, segons l’Eurobaròmetre de 2022, un 67% dels ciutadans europeus està a favor d’una major càrrega fiscal als més rics per a finançar mesures de suport als col·lectius més pobres de la població. A Espanya, segons una enquesta del 2021 encarregada per la xarxa de multimilionaris Milionaris per la Humanitat i realitzada per l’empresa d’estudis Glocalities, 6 de cada 10 espanyols està a favor d’un impost addicional als rics de manera temporal per a fer front a les conseqüències de la pandèmia com el que està en vigor.