Les dades de l’EPA, com els coneguts avui, no poden reflectir mai la situació de l’instant present, en aquest cas del primer trimestre de l’any, sinó que mostren un moment passat però recent del temps, el trimestre anterior. No obstant això, en aquesta ocasió no hi ha factors que indiquin canvis de tendència, per la qual cosa aquestes dades posen en relleu la situació de l’ocupació (i indirectament l’econòmica) en la qual estem, en el context de crisi aguda determinat per la pandèmia i concentrat d’una forma excepcional entre el segon i el tercer trimestre de 2020.
Una crisi que, a la vista de les dades d’aquest quart trimestre, sembla clar que no presenta el desitjat rebot en l’activitat econòmica i en l’ús de magnitud suficient per a recuperar la situació prèvia a la crisi de la COVID-19:
1- El mercat laboral ha tingut una evolució favorable en el quart trimestre, clarament millor que l’habitualment registrada en aquest trimestre en els últims anys:
El número d’ocupats augmenta en 167.400 persones, el segon millor dada en un quart trimestre tant en termes absoluts com relatius (després de 2004). En termes desestacionalitzats la variació trimestral és també elevada, de l’1,29%. La taxa d’ocupació ha crescut prop de quatre dècimes en només aquest trimestre, aconseguit el 48,8%. I cal tenir en compte que els augments de les persones en ERTO al principi de la crisi, com les disminucions en els trimestres posteriors no afecten la comptabilització de l’ocupació.
Una altra dada positiva del trimestre el constitueix la favorable evolució de l’ocupació femenina: l’ocupació augmenta aquest trimestre en 151.800 dones enfront de només 15.600 persones en el cas dels homes.
També en el costat positiu es troba l’evolució tant de la població activa com de l’atur.
La població activa experimenta un augment molt important, també el segon major de tota la sèrie: 164.300 persones en el quart trimestre, íntegrament dones. Amb el que la taxa d’activitat femenina puja vuit dècimes en només un trimestre. I se situa per sobre del 70% (de 16 a 64 anys) i a només vuit punts de tancar la bretxa respecte dels homes.
La desocupació s’ha mantingut gairebé constant en el trimestre (registrant un lleu descens de tres mil persones), encara que amb una xifra total de 3.719.800 persones desocupades.
La taxa d’atur, després dels trimestres de destrucció d’ocupació, sembla estabilitzar-se al voltant del 16-17% (16,1% en aquest trimestre), i és ara 2,4 punts més alts que abans d’aquesta crisi, la qual cosa fins i tot sent una xifra elevada és bastant inferior a la majoria de les previsions i es troba a anys llum de distància del 26% aconseguit en la crisi anterior. Un canvi de cent vuitanta graus en el comportament del mercat laboral espanyol.
Aspectes tots dos que demostren la validesa i la necessitat que l’ordenament laboral disposi de mecanismes flexibles d’ajust temporal i reducció de costos de les empreses, però obligatòriament alternatius als acomiadaments.
Una importantíssima lliçó per als processos de regulació laboral a escometre pròximament en el marc de les reformes del mercat de treball exigides per la Unió Europea.
2- No obstant això, en l’aspecte negatiu, les bones dades d’ús d’aquest quart trimestre no resulten suficients per a modificar la tendència. De manera que s’aplana i afebleix la recuperació de la taxa interanual de variació de l’ocupació, que va aconseguir el seu moment més baix en el segon trimestre de l’any passat, i la posterior recuperació del qual i reducció de les taxes negatives és cada vegada més feble.
Això reflecteix que aquesta recuperació de l’ocupació és cada vegada més lenta i tendeix a estabilitzar-se en valors negatius al voltant del menys 3%.
Per tant, l’impuls de l’ocupació no resulta suficient com a conseqüència evident de dos factors. Primer, que el control de la pandèmia (les onades de contagis) és insuficient, la qual cosa manté forts nivells d’incertesa en el sector privat de l’economia, així com un grau elevat d’inactivitat econòmica i paràlisi en importants branques d’activitat amb un elevat pes en la indústria i sobretot en els serveis. Entendre això és clau: sense seguretat sanitària no hi haurà recuperació de l’activitat i de l’ocupació.
D’altra banda, només un de cada deu ocupats (menys de dos milions) està teletreballant, la qual cosa posa de manifest que no s’està fent l’esforç suficient per a evitar els contagis en l’activitat productiva.
I segon, la insuficiència de mesures de política econòmica que, estimulant la demanda, permetin una major recuperació de l’economia. Aquestes mesures, que durant els passats trimestres han estat d’un caràcter molt més compensatori que estimuladores de l’activitat, s’han afeblit progressivament en el primer aspecte sense que hagin pres el relleu les corresponents a l’estímul i a la reactivació, que encara romanen de moment pràcticament inèdites.
3- Sembla clar que, després dels tres trimestres de 2020 molt afectats per la pandèmia, es consolida una evolució de l’ocupació caracteritzada per la concentració de les pèrdues del mateix en el de caràcter assalariat, contracto indefinit i jornada completa, enfront d’una major recuperació de l’ocupació no assalariada i de l’ocupació temporal i a jornada parcial.
En els 12 últims mesos el nombre d’assalariats ha disminuït en 604.600, dels quals l’ocupació indefinida ha descendit en 207.500 persones i el temporal en 397.100. La proporció de l’ocupació indefinida sobre el total d’ocupació assalariada perduda en un any ascendeix fins al 34%. La taxa de temporalitat ha pujat mig punt (46 centèsimes) en un sol trimestre, fins al 24,63% de l’ocupació assalariada, fins i tot després del manteniment de l’impuls de l’ocupació pública.
L’ocupació a temps complet s’incrementa aquest trimestre en 23.000 persones, mentre que l’ocupació a temps parcial el fa en 144.400. El percentatge de persones ocupades que treballa a temps parcial ascendeix fins al 14,5%. En els 12 últims mesos l’ocupació a temps complet es redueix en 476.900 persones, mentre que l’ocupació a temps parcial només el fa en 145.700.
Aquestes tendències no mostren un positiu canvi en les característiques estructurals de l’ocupació, sinó l’agreujament de les negatives tendències tradicionals.
El millor aspecte en aquest sentit el presenta l’ocupació pública que mostra que, en general, els diferents poders polítics –amb clares excepcions- estan prenent bona nota de la necessitat de reforçar tant l’Administració com els més importants serveis públics, després de l’evidència de les greus conseqüències socials i econòmiques d’una dècada de fortes retallades i afebliment.
Així, en els 12 últims mesos l’ocupació ha disminuït en 748.400 persones en el sector privat, mentre que ha augmentat en 125.800 en el públic. Mentre que l’ús del sector privat presenta una variació anual negativa de menys 4,5%, l’ocupació pública ha crescut en aquest mateix període un 3,9%.
De l’anàlisi anterior, Economistes Enfront de la Crisi considera necessari extreure les següents conclusions:
- Es necessita un impuls econòmic immediat per a reactivar l’economia i l’ocupació i evitar que s’allargui el procés de recuperació dels nivells anteriors a la crisi.
- Resulta fonamental controlar la pandèmia i els contagis, així com augmentar l’eficàcia en el procés de vacunació, per a reduir la incertesa econòmica i els efectes depressius sobre l’activitat productiva. Al mateix temps que ha d’intensificar-se la pràctica del teletreball i continuar millorant la dotació d’ocupació pública.
- L’evidència que hem assenyalat (menor creixement de l’atur i molta major preservació dels nivells d’ocupació que en la crisi anterior) mostra que les mesures laborals adoptades han estat extraordinàriament positives per a reduir la pèrdua agregada de rendes, la destrucció d’ocupació, la desaparició d’empreses i per a estalviar recursos públics, que s’haurien derivat d’una altra forma si aquestes mesures de protecció laboral i de l’ocupació no s’haguessin adoptat.
- Aquestes mesures, perfeccionades i consolidades en l’ordenament laboral, han de constituir de manera indiscutible una de les parts essencials de les reformes a realitzar en el mercat de treball.
- La part restant d’aquestes reformes ha de dirigir-se amb determinació i fermesa en la direcció de canviar les negatives tendències estructurals de l’ocupació a Espanya (major estabilitat laboral, menor frau i utilització abusiva de la contractació temporal, eliminar el recurs als acomiadaments injustificats, augment de la intensitat de l’ocupació, reduint el recurs als contractes a temps parcial), a la recuperació de la negociació col·lectiva, i a l’eliminació de sistemes de reducció salarial que no responguin a causes objectives i processos acordats.
