Sindicats i organitzacions socials posen en marxa un front contra la ‘Llei Aragonès’ a la que acusen de privatitzar els serveis públics

Sanitaris, ensenyants, estudiants i treballadors de l'administració creen una plataforma per evitar la cessió de serveis essencials a empreses privades, del 25 de setembre es concentraran al Parlament i el 19 d'octubre faran una manifestació a Barcelona

Tomeu Ferrer
 
 
 
Roda de premsa de presentació de la plataforma contra la 'Llei Aragonès', presentada per Bàrbara Roch, foto Tomeu Ferrer

Roda de premsa de presentació de la plataforma contra la ‘Llei Aragonès’, presentada per Bàrbara Roch, foto Tomeu Ferrer

Desenes d’activistes del sector públic: sanitaris ensenyants, bombers, treballadors De l’administració i també estudiants s’han concentrat a la plaça de Sant Jaume per donar el tret de sortida d’una campanya que vol aturar la denominada ‘Llei Aragonès’ que en la seva opinió pretén privatitzar bona part dels actuals ser els públics a Catalunya. “La plataforma vol denunciar públicament que la informació que difon el Govern és esbiaixada, incompleta i interessada”, ha dit Bàrbara Roch en la presentació de l’acte. Les diferents interpretacions de la norma es poden llegir aquí.

Belén Tascón, de la Federació de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), “Serveis com l’educació preescolar, P3, P4 i P5, l’Educació especial o les tutories, podran ser gestionats per empreses privades, si d’això l llei Aragonès”, ha dit. En aquest sentit ha afirmat que la mesura suposaria l’externalització més gran de tot l’antiga educatiu que s’ha dut a terme els últims anys a Catalunya i contradiu les recomanacions de les Nacions Unides que alerten que les aliances publico-privades en l’esfera de l’educació, poden actuar en contra de la u universalitat del dret a la formació”, ha afirmat.

Gladys Ochoa del Front d’Estudiants explicava que “l’aplicació de la mesura coneguda com a Llei Aragonès, també afectarà els serveis de l’educació per a joves i adults, incloent-hi els estudiants universitaris. Perjudicarà els serveis de monitors i de lleure, l’atenció especial i l’acompanyament per a estudiants d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), amb necessitats educatives especials o amb risc d’exclusió social”. Altres serveis, segons l’activista estudiantil, com els de transport escolar i esport.

Per la seva banda, el representant de Marea Blanca, Antoni Barbarà, explicava que, “amb l’aprovació d’aquesta llei es veurien greument afectats serveis de la salut tan bàsics com el ginecològic, pediàtric, quirúrgic i fins i tot el trasplantament d’òrgans”. En aquest sentit ha recordat que els serveis sanitaris han estat durant castigats els darrers anys “per l’onada privatitzadora iniciada pels governs anteriors i que el grup republicà sembla voler mantenir”. Per tant, l’activista sanitari va concloure que una llei com la proposada, “només servirà per precaritzar encara més la qualitat d’un sistema sanitari afeblit que condemna les usuàries a interminables llistes d’espera i a les treballadores a la manca d’instal·lacions hospitalàries i atenció primària dignes”. Barbarà va afirmar que la llei proposada seria la fase final de les privatitzacions dels serveis sanitaris públics, cosa que suposa un retrocés en matèria de drets socials que costarien molt de recuperar.

Pel que fa al sector social, Montse Miró, ha afirmat que ja està molt castigat per la “progressiva externalització de serveis bàsics a través de falses cooperatives que no garanteixen els drets laborals dignes”. No obstant això la llei que duu el nom del vicepresident del Govern, “obrirà la porta a  incrementar el nombre de serveis, que, a partir d’ara, podrien ser gestionats per empreses privades”. Ocupació, planificació familiar, assistència social a la gent gran, i molts altres que són imprescindibles per a molts col·lectius vulnerables passarien a ser gestionats sota llei de mercat”, ha dit. Precisament, ha recordat que en el sector social ja hi ha experiències en externalitzacions. En concret ha recordat que el grup empresarial ACS, propietat de Florentino Pérez, és ja un dels més grans prestadors de serveis socials a través d’adjudicacions públiques”. Sobre aquest grup, Miró ha dit que ven una elaborada imatge de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), ha estat denunciat per organitzacions ecologistes i per col·lectius de treballadors i treballadores per no garantir drets laborals ni respectar acords mediambientals.

Una alegoria a la mort, amb una dalla amb el nom de la llei Aragonès ha presidit la concentració a plaça Sant Jaume foto Tomeu Ferrer

Una al·legoria a la mort, amb una dalla amb el nom de la llei Aragonès ha presidit la concentració a plaça Sant Jaume foto Tomeu Ferrer

La plataforma ha cridat l’atenció pel fet que els col·lectius afectats per la normativa són especialment feminitzats, cosa que, si tira endavant la llei, farà que les dones hagin de fer els treballs de cures que no siguin assumits pels serveis públics.

Els diferents grups units en la plataforma, en conseqüència reclamen que s’aturi la llei i es reprengui a partir d’un procés que blindi la gestió pública dels serveis bàsics, “per evitar que les empreses privades entrin a mercantilitzar l’educació, la sanitat i els serveis socials”.

En segon lloc es reclama que es regulin les figures no contractuals, com els convenis o els concerts per pactes més concrets que per les seves característiques així ho requereixin.

I en tercer lloc, que s’estableixi la contractació pública com una mesura excepcional per a situacions determinades i temporals, mai en la vida laboral.

La Plataforma convoca una concentració el 25 de setembre davant del Parlament de Catalunya, i el 19 d’octubre es farà una manifestació a Barcelona. A banda d’aquestes convocatòries, hi haurà, diuen, accions sorpresa que no s’anuncien públicament.

A més de la lectura de les diverses plataformes sectorials, la roda de premsa s’ha convertit en una escenificació en la qual un narrador explicava la situació dantesca que el 2025 patirien els ciutadans si s’apliqués la ‘Llei Aragonès’. Un espectre amb una careta amb la imatge del vicepresident del Govern, amb la dalla desfilava davant d’un seguici amb un taüt identificat com a serveis públics, mentre treballadors de diversos sectors, ensenyants, bombers, sanitaris estaven encadenats a les portes del Palau de la Generalitat. Però, en un gest esperançat, el narrador acaba considerant que la reacció dels sindicats i organitzacions populars va evitar arribar a la crisi final i alliberar els treballadors dels distints serveis de l’Administració.

3 Comments en Sindicats i organitzacions socials posen en marxa un front contra la ‘Llei Aragonès’ a la que acusen de privatitzar els serveis públics

  1. Gladys Ochoa Freire // 17/09/2019 en 19:11 // Respon

    Bona tarda,
    Sóc l’estudiant que ha llegit el manifest i la plataforma estudiantil no existeix,la Barbara s’ha equivocat al llegir, jo formo part del front d’estudiants.
    També teniu una errada en la paraula incloent.

  2. Tomeu Ferrer Tomeu Ferrer // 18/09/2019 en 11:25 // Respon

    Arreglada l’errada, gràcies per la precisió

  3. Miguel A. Lozano Rodrigo // 18/09/2019 en 20:01 // Respon

    Si ERC es de izquierdas, yo soy obispo de Constantinopla, no es privatización encubierta, claramente, privatización

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*