Un nou fantasma recorre no només Europa sinó el món: la indústria 4.0, també coneguda com la digitalització. Les fàbriques intel·ligents. L’ús massiu de robots. La producció massiva no dependent del treball humà són paradigmes de futur. Tots aquests problemes s’han debatut en la jornada «Indústria 4.0, digitalització i Europa», organitzada per la UGT de Catalunya. En la diada hi han participat, Laura Pelay, vicesecretaria general del sindicat, Peter Scherrer, vicesecretari de la Confederació Europea de Sindicats (CES), i Ángel Colunga, vicesecretari general d’IndustriAll, entre altres. L’objectiu preparar-se davant el nou esdevenidor.
La nova situació pot canviar de manera important el paper dels treballadors i la classe obrera industrials. Davant d’això els sindicats europeus fa temps que pensen què fer i maneres d’evitar que la nova situació perjudiqui els treballadors del continent.
Hi ha estudis per tots els gustos. El més reconegut afirma que almenys 7 milions de llocs de treball es podrien perdre al món els pròxims cinc anys a causa de la denominada ‘quarta revolució industrial’, segons el Fòrum Econòmic Mundial. Ara bé, igual com es vaticinen pèrdues d’ocupació també es parla de creació de nova feina. «algú ha de fabricar els robots», expliquen a UGT. L’important és el saldo i l’Estat espanyol va a aquesta carrera amb retard. Mentre la digitalització s’accelera al nord d’Europa, a Espanya, i també a Catalunya la inversió cau respecte a abans de la darrera crisi i això situaria l’economia espanyola en un lloc perifèric i subaltern en la nova situació, segons s’ha constatat en la jornada de la UGT de Catalunya.
Efectes
La revolució digital té efectes genèrics semblants a altres revolucions industrials. Millora la productivitat i la confiança, tot i que substitueix humans (molts cops treballadors molt qualificats) per màquines. En segon lloc allibera de les feines més tedioses o perilloses.
Hi ha, però, aspectes concrets vinculats amb l’ús intensiu de tecnologia digital. Per una banda implica més concentració de poder i de riquesa, i fa que s’incrementin les desigualtats. També dissol el contracte laboral, en diluir el paper humà en el procés productiu, i, com a conseqüència, crea o incrementa precarietat. Un altre element és que crea condicions per a una vigilància generalitzada per part de l’empresa respecte de l’activitat dels treballadors.
Reivindicacions
Com a contrapartida, IndustriAll Europa planteja que els treballadors i les seves organitzacions que les dades vinculades amb els processos de producció han d’estar disponibles de manera obligatòria i no exclusiva. Els treballadors, en la nova situació han de tenir una participació plena en la governança de la digitalització en la indústria. També han de tenir els mateixos drets independentment de la relació contractual que tinguin amb l’empresa. A més, es reivindica un estatut d’organització dels treballadors precaris. Es reclama que hi hagi una regulació especial que vinculi els treballadors amb les seves dades i finalment s’opta pel dret a la desconnexió com una fórmula de defensar la intimitat de les persones.
