Com cada 8 de març, el món s’atura per un moment i reflexiona sobre les fites aconseguides i els reptes en la lluita per la igualtat de gènere. Estem novament aquí, exigint que es prenguin mesures per avançar en igualtat, perquè les assignatures pendents s’abordin d’una vegada. No podem continuar vivint en simulacres d’igualtat.
El Dia Internacional de la Dona, no només commemora els èxits obtinguts per les dones al llarg del temps, sinó que també ens recorda la urgència i necessitat de continuar treballant tots junts per aconseguir una igualtat real. El 8M és un dia de lluita, de reivindicació, d’alçar la veu i d’exigir drets per a nosaltres, per les que ja no hi són i les que vindran. Ser dona no és fàcil en un context hostil, en què les desigualtats es viuen com una cosa natural, on les dones hem estat invisibilitzades, cosificades i utilitzades de forma generalitzada.
Les dones no volem ser silenciades, necessitem ser escoltades, reconegudes i valorades per la nostra feina i capacitats. Els nostres cossos no són territori de conquesta, ni objectes subjectes a l’opinió d’altres persones. Som autònomes, suficients i estem cansades de pràctiques sexistes i estereotips que condicionen una manera de ser i d’existir. Estem esgotades d’esforçar-nos a les nostres feines i després ser privades del seu reconeixement.
Les dones sí que volem igualtat respecte als nostres drets i la possibilitat de fer el nostre projecte de vida. Per això necessitem accions amb enfocament feminista que visibilitzin que les dones som diverses, amb condicions i necessitats particulars, així com amb problemàtiques diferents. Per tant, necessitem recursos i alternatives d’acord amb les nostres necessitats per aconseguir transformar les nostres condicions particulars.
En un món que està lluny de ser igualitari, el 8 de març serveix com a recordatori de les bretxes que enfronten a les dones en tots els àmbits. Encara que hi ha avenços en determinats sectors de la societat, les dones continuen enfrontant-se a obstacles injustos en l’àmbit laboral, la violència de gènere continua com a epidèmia global, no volem viure violències masclistes, ni actuacions omises per part de les institucions i la representació
femenina en rols de lideratge és molt baixa si es compara amb la dels homes.
És fonamental reconèixer que la lluita per la igualtat de gènere no es només responsabilitat de les dones, sinó que tots, independentment del nostre gènere, hem de treballar activament per erradicar aquesta desigualtat. Això implica moltes vegades lluitar contra normes nocives, aplicar polítiques inclusives i recolzar activament a les dones en les seves aspiracions personals i laborals.
A propòsit d’això, necessitem que les polítiques públiques en matèria d’igualtat abordin els reptes i els desafiaments reals que enfrontem les dones en el dia a dia. Ja n’hi ha prou de discursos sense contingut, volem accions contundents que ens ajudin a assolir la igualtat!
Des de la USOC renovem el nostre compromís per treballar tots junts cap a un futur on les persones, sense tenir en compte el seu gènere, tinguin igualtat d’oportunitats i siguin tractades amb dignitat i respecte.
Només mitjançant l’esforç col·lectiu podem aconseguir una societat més justa i inclusiva per les generacions presents i futures!
