El Diari de l’Educació, el Diari de la Sanitat i el Diari del Treball van escriure a tots els partits polítics traslladant algunes preguntes clau sobre el contingut dels programes electorals i les accions futures que emprendrien en cas de ser la força majoritària al Parlament de Catalunya.
Després d’oferir en els nostres diaris especialitzats les entrevistes a representants dels partits que actualment tenen representació i que es presenten a les eleccions catalanes d’aquest diumenge 14 de febrer, des del Catalunya Plural en fem un recull final.
Si arriben al govern, quines prioritats prendran per la Covid-19? Com s’abordarien la comorbiditat i les llistes d’espera? Què passarà amb la gestió i supervisió de les residències de la gent gran? De tots els problemes estructurals del sistema sanitari català, quin abordareu primer? Què es farà amb l’atenció primària? Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?
De tots els problemes estructurals que pugui tenir el sistema educatiu català, quin serà el primer a abordar? És bona idea impartir alguna matèria en castellà per reforçar aquesta competència lingüística entre l’alumnat d’aquells territoris on l’ús social del català sigui molt majoritari? Què passa amb la concertada? I amb les escoles bressol? Seran universal i gratuïta?
Quin és el principal problema laboral a Catalunya i com el solucionaran? Què cal fer amb la reforma laboral de l’Estat? Quines propostes tenen per reduir l’atur juvenil? Com afavoriran la inserció laboral de col·lectius específics? Què els sembla l’aprovació de l’Ingrés Mínim Vital? Cal apostar per la Renda Bàsica Universal (RBU)? O quines propostes tenen per reduir la bretxa salarial?
Aquí algunes de les seves opinions endreçades de més a menys vots en les darreres eleccions
Ciutadans
Per Ciutadans, “cap govern ha reformat el mercat laboral per abordar-ne els problemes estructurals”. Opinen també que la resposta que s’ha donat a aquesta crisi provocada per la pandèmia de Covid-19 és molt diferent a la que es va donar a la crisi financera de 2008. Defensen que si bé és diferent naturalesa de les dues crisis, “l’aposta per una estratègia basada en els ERTO com a instruments per a la protecció de l’ocupació s’ha demostrat un encert que fins al moment ha impedit que caiguem en una recessió molt més profunda”.
En sanitat, acusen “al govern de torn” de fer prevaldre interessos particulars i descoordinar la comunitat autònoma del Govern Central abans que prioritzar salvar vides i llocs de feina. “La Generalitat ja té, en matèria sanitària, moltes competències que a vegades no exerceix de manera suficient. En temps de pandèmia, ha de prevaler la coordinació entre tots els nivells administratius”, afirmen.
En matèria d’educació, el partit defensa que “hi ha una certa devaluació del coneixement en general a la nostra societat, però no hauria de ser així. Les competències sense coneixements no se sustenten per enlloc”. Així, també creu que “l’escola concertada forma part de la xarxa pública i, en conseqüència, ha d’estar ben finançada”.
PDeCAT
Des del PDeCAT aprofiten per llançar pedres al seu soci actual de Govern i en matèria de treball defensen que la gestió de les ajudes als autònoms “ha estat un clar exemple d’improvisació. Cal urgentment un Pla Estratègic pel Treball Autònom. Comptem amb més de 540.000 autònoms al nostre país”.
Pel que fa a educació, no tenen cap dubte que si l’escola concertada tingués el mateix finançament que la pública acolliria sense problemes el percentatge que li correspon d’alumnat vulnerable. “Catalunya té una llarga tradició d’iniciativa social. Al llarg dels darrers segles, la ciutadania apoderada ha creat institucions per conrear valors i promoure iniciatives. L’escola concertada és filla d’aquest esperit, propi del nostre país”, apunten.
En la mateixa línia, creuen que en sanitat la col·laboració publicoprivada és indispensable pel bon funcionament del sistema: “Volem establir relacions de benefici bidireccional amb les empreses amb capacitat d’inversió en R+D+I per crear una potent estructura de col·laboració publicoprivada que afavoreixi la salut, la qualitat i oportunitats de desenvolupament dels professionals sanitaris i la proliferació d’empreses vinculades al sector salut en un hub a Catalunya pel sud d’Europa”.
ERC
De la branca educativa, ERC defensa que de tots els problemes estructurals en educació el què primer cal abordar és el de disposar de més recursos humans i pressupostaris per lluitar contra la desigualtat educativa. Tot per evitar uns índex de repetidors massa elevats que responen al fracàs del sistema educatiu que no és capaç d’atendre les necessitats de cada alumne. Per ERC és important la cooperació entre centres i potenciar el treball col·laboratiu. Reconeix un infrafinançament tant a l’escola pública com a la concertada.
Pel que fa a salut, és important assegurar que les patologies que no siguin Covid segueixin podent ser ateses en un ritme normalitzat malgrat la pandèmia. Apunten que cal “aspirar a tenir competències plenes per gestionar tots els recursos sanitaris des de la plena autonomia nacional”. En general apunten que, parlant d’hospitals comarcals, “l’infrafinançament és crònic, dolorós i amb una gran iniquitat per part de l’Estat cap al nostre país”.
De treball també en diuen moltes coses, una d’elles, que “a mitjà i llarg termini les solucions impliquen transformar l’actual model productiu, reduir al mínim el pes de l’economia submergida i posar fi al frau fiscal i a la seguretat social, i per fer-ho efectiu ens cal tenir les eines d’estat que tenen les nacions independents”.
PSC
En educació el PSC destaca que som una de les regions europees on el nivell de renda més condiciona el rendiment acadèmic de l’alumnat i que també els hi preocupen les altíssimes taxes d’abandonament escolar prematur que tenim, que gairebé dupliquen la mitjana europea. A banda, creuen que “l’escola concertada ha de ser corresponsable i compartir els objectius de servei públic com majoritàriament fa, i ser part implicada i responsable en la lluita contra la segregació i per una escolarització equilibrada de l’alumnat”.
Si bé donen la raó pel que fa a què la gran part de les competències en matèria de treball pertanyen a l’àmbit estatal, creuen que el problema que hem tingut a Catalunya és que “no hem exercit les competències que teníem -inspecció de treball, per exemple- i hem volgut exercir les que no teníem -obligatorietat del teletreball-“. Creuen que “s’han acordat mesures amb agents socials que no s’han posat en marxa. Cal incidència i voluntat política, i això s’ha trobat a faltar per part de la Generalitat”, acusen.
Parlant de sistema sanitari, diuen que la crisi econòmica i les retallades “han deixat els serveis públics bàsics als ossos. Ha estat una dècada perduda de governs del procés que mai va revertir les retallades”. Retallades que estan expulsant ciutadans del sistema i “això és intolerable”.
ECP-PEC
Dins el món del treball, En Comú Podem diuen que en el procés de derogació d’alguns dels aspectes lesius de la reforma laboral cal una negociació per recuperar competències i transferir-ne de noves en control i lluita contra el frau. “Més enllà de la norma bàsica, la negociació col·lectiva i la concertació social són fonts de drets en l’àmbit de les relacions econòmiques i laborals. La capacitat de lideratge del govern dels marcs propis de diàleg i concertació social permeten aprofundir en la democratització de les relacions laborals”.
Així, també asseguren que la paga extra al personal sanitari no seria tema de debat si tingués un salari digne. Parlen aleshores d’un pla de rescat que sigui una crida a retornar als professionals que han marxat a altres països. “És necessària una nova llei i un Pacte Nacional de Salut per garantir una gestió plenament pública i sense cabuda per l’ànim de lucre, amb priorització de l’atenció primària i la salut pública”.
Veuen problemes també en el finançament educatiu. Així diuen que el problema de finançament és del conjunt del sistema, no només de la concertada: “a ningú se li escapa que a l’escola concertada les quotes de les famílies són les que permeten desenvolupar determinats projectes educatius o sufragar una sisena hora lectiva, que la pública no té. Aquesta és una font claríssima de desigualtat educativa”.
CUP
L’aposta per la Renda Bàsica Universal ha estat un dels punts importants del programa de la CUP-G. Apunten que la RBU és una mesura que garantiria àpats per totes les persones, ingressos mínims per totes les persones. A la vegada reactivaria la demanda, i per tant l’ocupació, en garantir ingressos per totes les persones que no tinguin una altra font d’ingressos. I juga també un paper important en millorar les condicions laborals dels i les que treballen: “a feines amb salaris bruts inferiors a 1000 € veuríem com pugen les retribucions en la mesura que hi ha una garantia d’ingressos superior als 700 €”.
Pel que fa a salut, la CUP assenyala que hi ha tres problemes estructurals que no es volen abordar: manca de pressupost suficient, gestió privada de la titularitat pública i precarietat laboral. “Si no revertim la gestió privada, difícilment podrem construir una sanitat pública de qualitat i sense llistes d’espera. A banda dels tres elements estructurals que hem referit, hem d’apostar per la primària com a eix vertebrador del sistema sanitari català”.
Del món educatiu apunten que “un alumne no és competent si no aprèn conceptes. Un alumne no aprèn conceptes si no els treballa en un marc competencial més enllà de la memòria frugal. Amb un context curricular diferent i unes ràtios decents es poden ensenyar i aprendre molts conceptes a través de metodologies diverses”. Així, una educació que hauria de venir ja des d’una escola bressol universal i gratuïta: “és una qüestió pragmàtica i realista; no vol dir ni que sigui ràpid, ni que sigui fàcil. El que cal, en primer lloc, és que la Generalitat assumeixi la seva part del pacte educatiu. Encara ens recordem dels 81,7 milions d’euros que havien d’anar a les escoles bressol públiques i van anar a parar a les concertades”. Defensen que mentrestant, i fins que la bressol no sigui universal i gratuïta, cal fer tarifació social.
PP
Des del PP creuen que el mercat laboral i en la situació actual, els ERTO són una ajuda, però cal evitar la destrucció del teixit empresarial que pot comportar la destrucció massiva d’ocupació. Així, apunten que pel que fa a les competències del Govern i del Parlament en matèria de regulació laboral, “el problema no és de competències sinó d’incompetència”. I segueixen dient que “necessitem més unitat de mercat i més obertura al món, no aixecar fronteres amb normes i lleis”.
En matèria d’educació, pel Partit Popular la clau hauria de ser donar llibertat als centres per desenvolupar idearis pedagògics diversos i tenir alhora un sistema de comprovació de resultats i de transparència, que permeti a les famílies decidir quin model prefereixen. “No ens agrada el paternalisme estatista que vol que tothom faci el mateix a la mateixa hora i de la mateixa manera”, asseguren.
Pel que fa a l’àmbit sanitari, arran de la gestió de la pandèmia, defensen que “és imprescindible aprofundir en la coordinació territorial per evitar el desconcert que genera que cada comunitat adopti mesures molt dispars, però perquè aquesta coordinació sigui eficaç cal lleialtat entre administracions i lideratge, aspectes que en aquesta pandèmia no han existit”.
JuntsXCat
A la pregunta de ‘quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?’, Junts X Cat diu que “la república que volem necessita una estructura en recerca i innovació en salut forta, sòlida i competitiva per consolidar i augmentar la seva excel·lència. Junts aposta decididament per incrementar, amb noves fórmules i eines, els recursos destinats en els pròxims anys a aquests àmbits. Crearem l’Agència Catalana de Recerca i Innovació en Salut”. Aquesta Agència, diuen, tindrà presència a tot el territori i donarà suport a totes les entitats, fundacions, i unitats que realitzen recerca i innovació en salut a Catalunya.
En l’àmbit educatiu, de tots els problemes estructurals existents en el sistema més enllà dels derivats de la pandèmia, Junts parla de “superar la dicotomia entre centres públics i concertats per avançar cap a una integració real i efectiva dins un projecte comú de servei públic. Per fer-ho possible, cal garantir la suficiència dels centres sostinguts amb fons públics i avançar cap a la plena gratuïtat de l’educació, preservant els principis d’equitat i d’igualtat d’oportunitats”.
La candidatura de Junts per Catalunya no va contestar a les preguntes del Diari del Treball tot i rebre el mateix nombre de peticions i recordatoris que la resta de partits.
