Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El número dos d’En Comú Podem-Podem en Comú a Barcelona va néixer a Barcelona, però també va viure a Martorell i Còrdova. Es defineix com un “apassionat de la política educativa i del sindicalisme”. No en va, des que va implicar-se el 1970 com a delegat de curs a la universitat i en militància a Bandera Roja i el PSUC, la seva activitat política ha estat ben llarga a les files del sindicat Comissions Obreres.
Quin és el principal problema laboral a Catalunya i com el solucionaran?
L’atur. Les més de 500.000 dones i homes que volen treballar i no poden. Unes xifres molt preocupants, a les que cal sumar totes les persones que avui estan en ERTO i tenen una incertesa amb relació al seu futur laboral quan l’activitat reprengui, i aquelles que desanimades han renunciat ja a registrar-se com a demandants d’ocupació i no comptabilitzen. Tenim un gran repte al qual hi hem d’afegir l’alta precarietat laboral existent, altes taxes de temporalitat, parcialitat no volguda, relativitat en el treball, el 13% de pobresa laboral.
Abordar aquest problema necessita un fort lideratge públic en l’economia, amb polítiques industrials actives i estratègies orientades a la transformació del teixit productiu per abordar el repte climàtic i la digitalització de l’economia en un context d’envelliment demogràfic i crisi social. Sabem que hi ha un ampli marge de millora en serveis públics, si ens situéssim en els estàndards europeus de ràtios per habitant en salut, educació atenció social, seguretat… estaríem parlant d’una oportunitat de 300.000 llocs de treball que al mateix temps que generarien ocupació de qualitat donarien satisfacció a necessitats socials no cobertes.
El teletreball és una finestra d’oportunitat, que ha de ser regulada amb drets i acords
Polítiques industrials actives basades en el diàleg i la concertació social, que defineixin horitzons estratègics de transformació ecològica i digitalització dels processos productius i de distribució i que orientin inversions públiques i actuacions de govern. Són fonamentals per l’arrelament d’inversions empresarials i la creació d’ocupació. Polítiques industrials actives horitzontals, recerca, formació, infraestructures TIC, ICF com a banc públic d’inversions, ets; i verticals, constituint les taules sectorials tripartides que abordin estratègies de canvi i de cooperació empresarial, per guanyar dimensió i innovar. Un pla que ha d’utilitzar els fons europeus Next Generation UE com a palanca, però que han d’anar més enllà amb una estratègia de país que orienti tota l’acció de govern.
Aquest lideratge públic en provisió de serveis públics i en polítiques industrials actives necessitarà una política pressupostària i fiscal diferent. Pressupostos expansius i fiscalitat justa i progressiva. Hi ha marge per a més ingressos públics, en fiscalitat de rendes altes, en successions i patrimoni i en fiscalitat verda, amb major col·laboració amb l’agència estatal per a la lluita contra el frau. I tenim un repte pendent que és la negociació del nou model de finançament que està caducat des del 2014 i que la manca de voluntat negociadora del govern l’ha deixat clarament desfasat. Un nou model de finançament que reforci les bases de la corresponsabilitat fiscal, que garanteixi l’ordinalitat i trenqui amb la dinàmica de dèficits fiscals injustificats, i que pacti els termes d’una solidaritat interterritorial justa, és possible i ha de representar també una millora del finançament de Catalunya.
Què cal fer amb la reforma laboral de l’Estat?
El programa de govern de coalició és clar al respecte: cal derogar els aspectes més lesius de les darreres reformes laborals i abordar un nou Estatut del treball que posi al dia els drets laborals en especial a les noves figures que estan sorgint arran la digitalització de l’economia com és el treball de plataformes.
En aquest sentit creiem que hi ha alguns aspectes que urgeixen canviar ja. Recuperar el paper de l’autorització administrativa prèvia als ERO, especialment rellevant per evitar que molts dels actuals ERTO acabin en ERO amb els perjudicis que això comportarà a escala social i econòmica. Garantir el control, de legalitat, però sobretot evitar l’ampli marge de discrecionalitat empresarial per decidir tancar l’activitat, el que fa que moltes empreses prefereixin tancar les plantes al nostre país, davant les dificultats que els posen altres països amb marc legals més garantistes pel que fa a drets laborals i compromisos socials de l’empresa.
El tancament de Nissan és una mala notícia encara evitable amb lideratge públic i polítiques industrials actives
Un altre aspecte igual d’important i prioritari fa referència a la prevalença del conveni sectorial sobre el d’empresa. Molts sectors empresarials, els més dinàmics, consideren perversa la reforma que es va imposar, ja que la competència a partir dels baixos costos laborals acaba sent perniciosa perquè desincentiva la innovació productiva, s’opta per la mà d’obra intensiva, i dificulta la transparència de la informació del mercat a l’hora de definir estratègies empresarials. Des del punt de vista laboral ha estat un element molt negatiu, ja que el conveni d’empresa desvinculat del sectorial s’ha utilitzat bàsicament per abaixar salaris i precaritzar el treball, ha afavorit pràctiques d’externalització productiva.
Hi ha altres aspectes a revisar, però en l’ordre de prioritat caldria situar aquests. En paral·lel tenim la necessitat de regular el treball en plataformes, que el Ministeri ja ha iniciat el canvi legal en l’òrgan legislatiu, així com tot el que fa referència a les externalitzacions i subcontractes. I un aspecte que no hem d’oblidar fa referència a una nova regulacions dels concursos de creditors per evitar que sigui un pes insalvable per al manteniment de l’activitat econòmica de l’empresa i el treball.
Quines propostes tenen per reduir l’atur juvenil?
Els joves han estat el col·lectiu que més està patint en l’àmbit laboral les conseqüències de la Covid-19. La incapacitat d’iniciar i donar continuïtat a un projecte de vida propi i fer realitat els plans per a la seva pròpia realització de manera autònoma és causa de la gran precarietat que sofreixen els nostres joves.
Hi ha molts aspectes que incideixen, tant del mal funcionament del mercat de treball i la manca de dinamisme econòmic per a les noves contractacions, com també convé no oblidar les altes taxes d’abandó escolar prematur, el 19%, les més altes de la UE i la manca d’inversió en Formació Professional que aboca a molts joves a abandonar les vies de qualificació professional per manca d’oferta pública de les especialitzacions corresponents o la manca de gratuïtat efectiva d’aquests estudis.
Per tant, nosaltres proposem alguns aspectes com, un pla de xoc contra l’atur juvenil, focalitzat principalment a combatre la infraocupació i la sobrequalificació que els afecta. Com també, reformular l’aplicació de la Garantia juvenil perquè sigui una eina útil per a reduir l’atur entre els joves de 16 a 29 anys que no estudiïn ni treballin.
Com afavoriran la inserció laboral de col·lectius específics com persones amb discapacitat, de més de 50 anys o transsexuals?
Cal un important esforç pressupostari per dotar millor el SOC, en personal i descentralització, que permeti l’atenció personalitzada a les persones en recerca d’ocupació per intervenir en les fases d’orientació, requalificació, acompanyament…
El model laboral a seguir és un de relacions democràtiques i de qualitat, alineat amb els països nòrdics
És necessari fer plans de xoc específic per a col·lectius en especial dificultat per a l’accés al mercat de treball. Aquests plans cal fer-los de manera descentralitzada en el territori, amb la participació de les administracions locals i la capacitat d’establir pactes locals d’ocupació amb els agents econòmics i social del territori, organitzacions empresarials i sindicals, que ajudin a remoure els obstacles a l’ocupació i generin les mesures necessàries per facilitar els processos d’inserció. Sens dubte el paper de la formació per a l’ocupació jugarà un paper important.
Què els sembla l’aprovació de l’Ingrés Mínim Vital? Cal apostar per la Renda Bàsica Universal (RBU)?
L’Ingrés Mínim Vital és una mesura de justícia social i a més una mesura d’eficiència econòmica, perquè permetrà que la ciutadania segueixi tenint capacitat de consum i per tant mantenir la demanda interna, un component essencial del PIB. És una inversió que assegura que ningú es quedi enrere i contribueix a reduir la desigualtat. Per tant, una inversió per reactivar la demanda i garantir les necessitats.
Cal que utilitzem la presència de l’IMV per què la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) arribi a més col·lectius. Actualment la RGC només arriba a una de cada quatre persones que la necessita. En concret estem parlant de 128.000 sol·licituds acceptades, quan a Catalunya tenim a mig milió de persones en situació de pobresa severa. Són 372.000 persones que deixem a l’estacada. Aquest és un element que evidència la necessitat de millorar els mecanismes de cooperació interadministrativa per millorar l’eficiència dels programes públics. Avui la prioritat ha de ser adequar i corregir el funcionament tant de l’IMV com de la RGC per tal que actuïn com a veritable garantia de rendes de suficiència de les persones i arribin a tothom que hi tingui drets sense excepcions.
Els ajuts implementats han estat insuficients i mal gestionats
Sense abordar aquest repte difícilment podem obrir nous objectius més complexos, que sens dubte necessiten un període de maduració llarg per construir els consensos polítics i socials al voltant de la seva necessitat, definició i mecanismes d’implementació. El debat de la RBU és obert i té relació directa amb debats de fons econòmic que tenim sobre la taula, relacionats amb la greu crisi climàtica que vivim i els canvis que ha de comportar sobre les formes d’organitzar la producció i distribució. És un debat que hem d’obrir, però que avui no pot ser un fre a corregir els dèficits detectats de gestió i a garantir el ple desenvolupament de la implantació de l’IMV i la RGC.
En l’àmbit estatal i català, s’ha protegit prou els sectors més afectats per les restriccions de la pandèmia?
Hi ha una clara percepció social que les mesures aplicades han estat insuficients. I la realitat ho confirma quan veiem tant el creixement de l’atur els darrers mesos, la darrera xifra és 508.000 persones en aquesta situació, com la quantitat de persianes tancades de locals comercials i petits tallers. Si bé els ERTO han actuat com un potent escut social i representen una discontinuïtat amb les accions preses en altres crisis i una aposta per mantenir la capacitat productiva instal·lada.
Però la realitat econòmica i laboral prèvia a la crisi presentava importants febleses i desequilibris que la pandèmia ha agreujat i no s’han adequat els mecanismes necessaris per fer-hi front suficientment. Així l’existència d’altes taxes de temporalitat ha fet que molts treballadors en aquesta situació s’hagin vist abocats a les llistes d’atur gent i s’han pogut incorporar a l’ERTO. O la realitat del treball autònom, que ha patit en primera mà els efectes de l‘aturada de l’activitat econòmica i que en allargar-se en el temps han hagut d’abandonar la seva activitat, o les petites empreses, tant del sector serveis, petit comerç, com industrial, petits tallers, que s’han vist abocats al tancament.
El paper de la inspecció de treball és important pel control efectiu dels plans d’igualtat a les empreses
Els ajuts implementats han estat insuficients i mal gestionats. La manca d’un marc veritable de diàleg i concertació social entre el Govern i les organitzacions empresarials i sindicals representatives agreuja la situació, improvisació del govern que ha de respondre a l’alarma social i incapacitat de gestió adequada per no existir uns objectius concertats.
Fa escassament una setmana s’ha aprovat un ajut de més de 600 milions d’euros, després de molt de temps exigint-se tant en la via política, això En Comú Podem ho va plantejar al Parlament, com pels agents econòmics i socials. Estem però a l’espera de conèixer la seva implementació. I conscients que la dotació és insuficient i que el govern no està utilitzant el marge pressupostari existent aprofitant el destapament del límit de dèficit permès, que permetria mobilitzar més de 1.500 milions d’euros a càrrec del pressupost del 2020.
La pandèmia ha accelerat el nombre de persones que treballen per a plataformes, moltes d’elles de repartiment. Com s’ha de regular el treball dels riders?
Quan parlem del treball a les plataformes no parlem només dels riders, hi ha altres figures que entren en aquesta categoria i que fa que la regulació tingui un cert nivell de complexitat. En el cas del riders apareix l’evidència de trobar-nos davant d’una figura de fals autònom, que s’utilitza la plataforma per negar drets laborals a una persona que té una activitat laboral per compte d’altri que és qui li dóna les ordres i li assigna el servei a realitzar i determina la retribució el mateix. Per tant estem davant d’una relació laboral com han establert ja diferents sentències judicials, tant a l’estat espanyol com en d’altres de la Unió Europea. Per això cal una regulació clara del que és el treball a la plataforma, del que s’entén com economia col·laborativa i diferenciar-ho del que és relació laboral.
Pel que fa als riders determinar el contingut de la relació laboral i els drets i deures del treballador i l’empresari (jornades, retribucions, descansos, prevenció de riscos, propietat dels estris…) en el marc de les especificitats pròpies de l’existència de la plataforma com a intermediària en la relació jeràrquica laboral. En aquest sentit la transparència del funcionament de l’algoritme d’assignació de tasques i determinació de preus com a element necessari per conèixer possibles elements discriminatoris.
Quines propostes tenen per reduir la bretxa salarial i afavorir la inserció laboral femenina?
A Catalunya la bretxa salarial entre dones i homes que desenvolupen la mateixa feina i tenen la mateixa categoria està estabilitzada en xifres superiors al 20%. Per tant, cal treballar en aquest sentit, per això nosaltres proposem algunes accions com, l’impuls de polítiques d’igualtat que evitin qualsevol discriminació de gènere i, en especial, la discriminació salarial. El paper de la inspecció de treball és important pel control efectiu dels plans d’igualtat a les empreses.
Altres mesures com garantir la composició paritària de gènere als consells d’administració i patronats de fundacions als que tingui participació majoritària la Generalitat, o vetllar pel compliment de l’obligació de fer plans d’igualtat a les empreses, promovent campanyes de control i denúncia per part de la inspecció de treball.
El pròxim govern hauria de variar per aprofundir en un marc propi de relacions sociolaborals
Augmentar la dotació pressupostària dels plans d’ocupació destinats a dones. Estudiar i potenciar fórmules de creació de llocs de treball per als sectors femenins més desafavorits, especialment per a dones víctimes de la violència masclista, aturades de llarga durada, immigrants i dones en situació d’exclusió social. Implementació de plans específics per a la creació d’ocupació en sectors on les dones estiguin infrarepresentades, així com adreçats a dones víctimes de violència masclista.
També cal incorporar indicadors de gènere als sistemes de seguiment i avaluació de serveis i recursos de formació i ocupació, de manera que permetin valorar els resultats obtinguts i el seu impacte en termes de gènere i, si s’escau, el disseny i incorporació de mesures correctores. També en el sistema de pensions hem d’actuar per reduir la bretxa existent entre les pensions d’homes i dones, conseqüència del biaix de gènere a les carreres de cotització de les dones, a conseqüència de la bretxa salarial, l’economia submergida, el treball no voluntari a temps parcial, entre d’altres.
Quines competències li manquen, o li sobren, al Govern i al Parlament en matèria de regulació laboral?
La competència laboral bàsica és estatal, però això no impedeix que el Govern de la Generalitat disposi de capacitat d’acció en matèria laboral, tant pel que a execució com pel que fa al control i a establiment d’un marc sociolaboral propi desenvolupant competències de l’estatut i la capacitat de construir acords en el marc de la concertació social.
Barcelona World constitueix un exemple a no imitar
Convé que recordem com fou en el seu moment CiU qui va esmenar la proposta inicial del PP de reforma laboral endurint el seu contingut i introduint renuncies a competències d’actuació pròpia de Catalunya en matèria laboral. El cas més evident el cas de l’autorització administrativa prèvia als ERO, una competència pròpia que es va proposar eliminar a través d’una esmena del grup de CiU renunciant això a la capacitat d’actuació. Aquest és un exemple de com la renúncia a exercir les competències de control o a liderar les dinàmiques de concertació formen part d’opcions polítiques que el pròxim govern hauria de variar per aprofundir en un marc propi de relacions sociolaborals. En el procés de derogació d’alguns dels aspectes lesius de la reforma laboral cal una negociació per recuperar competències i transferir-ne de noves en control i lluita contra el frau.
Més enllà de la norma bàsica la negociació col·lectiva i la concertació social són fonts de drets en l’àmbit de les relacions econòmiques i laborals. La capacitat de lideratge del govern dels marcs propis de diàleg i concertació social permeten aprofundir en la democratització de les relacions laborals. La mateixa capacitat de l’acció inspectora sobre la qual hi ha competència catalana permet actuar en el control del frau laboral i de l’incompliment de les normes bàsiques.
Tenim instruments, com el Consell de Relacions Laborals, l’Estratègia Catalunya de Prevenció de Riscos i Salut en el Treball, del Consell català de Formació Professional o l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, amb capacitat d’articular estratègies i construir acords que incideixin en el funcionament del marc laboral català i que és responsabilitat del govern liderar-ho.
El comerç a través d’Amazon augmenta notablement i el petit comerç ho pateix. Creuen que s’ha d’ajudar al segon? Com?
L’alternativa a l’actual model econòmic passa també per enfortir el comerç de proximitat. El petit comerç català ha de treure profit del renovat interès per la vida de barri i per tot allò que significa proximitat. És molt important que la societat, però també el sector, reconeguin la seva capacitat per generar teixit urbà i el seu rol central en les economies locals. La dinamització de la producció local, que troba sortida en el petit comerç autòcton, i la circulació de la renda dins del territori, especialment si s’estableixen esquemes de moneda complementària local, són els puntals per contrarestar el model de les grans superfícies, les cadenes franquiciades i, més recentment, del comerç electrònic globalitzat.
És essencial per a una economia més sostenible i justa canviar els models de consum majoritaris. Cal defensar un ús racional dels recursos, especialment l’aigua, els aliments i l’energia, i una economia de durabilitat dels productes, davant de l’obsolescència programada, que minimitzi l’impacte ambiental. La promoció dels productes locals, de proximitat i produïts en condicions netes i justes, així com la prestació de serveis amb garanties de qualitat laboral, haurien de figurar en les prioritats de consum, com també el coneixement sobre l’impacte real sobre les economies locals en termes d’efectes de circulació de la renda i redistribució.
Cal una negociació per recuperar competències i transferir-ne de noves en control i lluita contra el frau
És per això, que nosaltres apostem un model que respecti els drets de les persones consumidores i treballadores, per a dotar-nos d’un nou marc normatiu per a l’activitat comercial, perquè el sector disposi de les eines necessàries per adaptar-se als canvis accelerats que experimenta, i superar així la Llei 18/2017. La implantació de figures de cooperació entre el sector comercial, el teixit associatiu local i els ens locals per planificar i gestionar les àrees comercials urbanes. Implicar les grans superfícies comercials i el comerç franquiciat i de grans cadenes en la dinamització del conjunt del petit comerç de les àrees on es troben implantades.
Fer dels mercats municipals de Catalunya les veritables locomotores comercials dels centres urbans, enfocant-los cada cop més cap a una oferta de més qualitat i més base local i sostenible, i que actuïn al mateix temps com a promotors dels bons hàbits alimentaris de la població. Implantar limitacions a la instal·lació d’equipaments comercials fora de la trama urbana consolidada (TUC) i controlar les operacions urbanístiques de gran magnitud que porten aparellades actuacions comercials seguint aquest model. Impedir situacions d’excepcionalitat normativa laboral, fiscal, edat mínima d’accés, etc. que siguin discriminants en favor de determinats projectes empresarials, en detriment del teixit local i dels drets de la població consumidora i treballadora. Barcelona World constitueix un exemple a no imitar.
Hi ha sectors, com l’agrari, on els sindicats i organitzacions demanen molta més inversió i dedicació en inspecció laboral. Què n’opinen?
La inspecció laboral està infradotada i aquest és un problema, ja que dificulta la seva capacitat d’acció, en especial en la lluita contra el frau laboral, però també en la promoció de canvis de dinàmiques sectorials, en els quals al costat de l’acció de control cal fer pedagogia i promoció de canvi d’actituds. Per això estem d’acord amb un increment de les plantilles d’inspecció. Hem de caminar a les recomanacions de l’OIT que estipulen que hauria d’existir un inspector de treball per cada 10.000 persones ocupades com a mínim.
Acabi la frase
Els ERTOs… són un escut social necessari per protegir els treballadors i ajudar a mantenir viva l’activitat productiva instal·lada.
La paga extra al personal sanitari per la Covid-19… no seria tema de debat si el nostre personal sanitari tingues un salari digne i si els recursos del sistema sanitari fossin els necessaris.
L’edat de jubilació… res justifica allargar-la, però no n’estaríem parlant si garantíssim ocupació suficient i ocupació de qualitat i salaris dignes.
El tancament de Nissan… és una mala notícia, encara evitable amb lideratge públic i polítiques industrials actives. Però també malauradament és la demostració de deu anys perduts per un govern que veia passar l’anunci d’una crisi global en el sector de construcció d’automòbils.
El model laboral a seguir és el de… drets laborals i sindicals plens, negociació col·lectiva, democràcia a l’empresa… un model de relacions laborals democràtiques i de qualitat alineat amb els països nòrdics.
El teletreball… és una finestra d’oportunitat, que ha de ser regulada amb drets i acords.
La deslocalització… és el producte de la manca de polítiques industrials actives, de febles inversions en recerca i innovació i de la manca de compromís amb la formació professional i d’una manca de lideratge públic per definir horitzons estratègics que atreguin inversions.
La gestió de les ajudes als autònoms… tard i malament, insuficients i mal gestionades.
A casa meva, la conciliació familiar-laboral… bé, de moment, i que duri.
El meu primer treball va ser… compaginant-ho amb els estudis per poder pagar-m’ho, a hores en una oficina fent tasques de suport administratiu i al migdia de monitor de menjador escolar.