Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un estudio de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, destaca que només un 4,2% de les empreses catalanes que, per les seves característiques estan obligades a negociar un pla d’igualtat el tenen implantat. La llei obliga a les companyies que tenen més de 250 treballadors a registrar un pla destinat a lluitar contra la discriminació laboral de les dones. En total, de les 1.792 empreses possibles, els plans s’ha posat en marxa en 75, segons la informació feta pública per UGT de Catalunya.
La UGT de Catalunya ha considerat que la llei d’igualtat és una bona eina però “ha quedat curta” per la falta d’un desenvolupament posterior, ja que la seva indefinició i falta de concreció en molts aspectes n’ha dificultat la implementació real en les empreses.
Segons el sindicat, el sistema sancionador és insuficient i també hi manca concreció en els temes que han de tractar els plans d’igualtat, “amb la important absència de la salut laboral”, i en l’obligatorietat que sigui negociat amb la representació dels treballadors.
Una altra eina que aporta la llei d’igualtat són els protocols contra l’assetjament, que són obligatoris per a totes les empreses, però la UGT lamenta que la llei no defineix les conductes qualificades d’assetjament ni fixa una graduació ni sancions, alhora que no existeix un registre dels protocols elaborats per les empreses.
La resta d’empreses, amb una plantilla inferior als 250 treballadors –que en el cas de Catalunya són la majoria–, queden fora de l’obligatorietat de tenir un pla d’igualtat, però la llei estableix que han de preveure mesures d’igualtat, encara que la normativa no concreta quins aspectes han de regular.
Davnt la situació plantejada, la UGT i la Fundació Maria Aurèlia Capmany reclamen la derogació de les reformes laborals, que al seu judici han tingut un impacte especialment negatiu per a les dones, i adoptar un gran acord per la “corresponsabilitat” dins de l’Acord Interprofessional de Catalunya (IAC) com a impulsor de canvis normatius en les relacions laborals i traslladant-ho a la funció pública catalana.
Així mateix, insten la Generalitat a recuperar la figura de les persones delegades d’igualtat previstes en la llei d’igualtat catalana, i exigeixen a la Conselleria de Treball més control i sanció de les empreses que incompleixen la normativa.
