El sindicat CCOO ha reunit a un centenar de persones a les portes de l’oficina central de Glovo per reclamar la millora de les condicions laborals dels repartidors i repartidores de la plataforma. Dins la campanya “Prou d’excuses, laboralització JA!”, el sindicat visibilitzava avui el conflicte i la precarietat del model d’economia de la plataforma, però també assenyalava que molts treballadors no saben encara que serà d’ells a partir del 12 d’agost.
Aquesta és la data per ser o no contractats i passar de falsos autònoms a treballadors assalariats. Així es sap des del 12 de maig, quan la Llei Rider aprovada al Congrés dels Diputats va ser recollida al BOE. Ara, tres mesos després d’això, és a dir, aquest 12 d’agost, la llei entra en vigor i les plataformes digitals de repartiment hauran de contractar o prescindir dels seus falsos autònoms.
Durant la concentració, que ha reclamat principalment la laboralització dels seus treballadors, també s’han demanat condicions de treball dignes. Entre elles, coses tan bàsiques com poder accedir a lavabos, aixetes per rentar-se i agafar aigua, llocs per poder descansar, esperar les comandes o carregar les bateries de les bicicletes per poder fer el repartiment. Així ho ha explicat Carmen Juares, secretaria de Noves Realitats i Economia Social i Solidària de CCOO de Catalunya: “les reivindicacions que han traslladat no són cap luxe”, ha dit. I és que el fet que “Glovo posi o doni accés a lavabos als treballadors, que els hi deixin un espai per poder menjar, un espai on carregar les bicicletes que és l’eina amb la qual reparteixen les comandes de l’empresa o per carregar també el telèfon mòbil que és una altra eina necessària per treballar i tenir un lloc on rentar-se les mans en plena pandèmia és el més normal, però tot això són reivindicacions que l’empresa no escolta”.
Segons denuncien els mateixos treballadors, és per ordre de la mateixa empresa que han d’esperar les comandes al carrer tot i les temperatures actuals i sense tenir llocs de descans. A vegades aglomerar-se a les entrades dels locals on més es serveix per emportar, ha provocat situacions de tensions amb veïns que, com diuen, els increpen o inclús “els hi llancen aigua amb lleixiu mentre esperen”.
Un altre element de denúncia és que, com ja va passar durant l’estat d’alarma, l’empresa no tanca durant el toc de queda i molts treballadors es troben rebent multes que no els hi cobreix l’empresa. Juares ha explicat que donat que Glovo, així com altres plataformes, no es fan responsables d’aquestes multes, “el sindicat està ajudant a fer al·legacions perquè els hi retirin” i ha assenyalat també que el fet que l’empresa no es faci càrrec vol dir encara més que “s’està fent milionària gràcies a l’explotació dels treballadors”.
“A la feina, seguretat, salut i drets”
Recollint totes aquestes queixes, males praxis i també les reivindicacions dels treballadors, CCOO ha volgut entregar una carta a la direcció de Glovo demanant-li a part del compliment de la llei, també una reunió per poder posar sobre la taula la situació real que afecta els treballadors i treballadores de la plataforma i buscar solucions. “No han agafat les reivindicacions de bona gana, com tampoc ho han fet quan han sigut els treballadors els qui han vingut a fer reivindicacions i no han obtingut resposta…”, ha explicat Juares només sortir després que els hi hagi costat entrat, doncs els treballadors de la porta havien barrat el pas a la comitiva comitiva completa de tres persones.
En aquest sentit, Javier Pacheco, secretari general de CCOO, ha assistit a part de la concentració i ha declarat que “aquesta realitat s’està instal·lant amb el risc de cronificar-se i implantar-se de manera estructural en el món del treball”. Per no permetre que això passi, ha comentat que des del sindicat volen participar de manera directa i organitzar els treballadors que participen en aquests models de negoci per canviar la realitat de la fagocitació de les plataformes, ja que com ha assenyalat, té moltes conseqüències com ara també la pèrdua de qualitat en l’ocupació d’altres empreses per competència deslleial.
Pachecho ha apuntat que cal “donar un caràcter de normativa i regulació que pugui garantir unes millors condicions de treball i sobretot una relació ordinària de la competència empresarial” i ha afegit que “la llei rider té la iniciativa d’intentar tenir un marc regulador i planteja la revalorització de les persones que treballen en aquestes plataformes”, però que després “ens trobem negocis com Glovo que intenten eludir el compliment de la llei”. Un compliment que pel sindicat i per Pacheco implica laboralitzar els treballadors i dona’ls-hi condicions dignes de treball, una protecció social, una regulació i un repartiment de treball just i, per tant, que estiguin vinculats a un conveni col·lectiu per poder donar normalitat a una relació de treball.
Perquè tot això passi també han volgut responsabilitzar a la societat. I és que com opina Pacheco: “no podem plantejar un model en el qual entregar coses a casa tingui un cost de mig euro per repartiment perquè això no donarà mai ni riquesa a les empreses ni podrà garantir condicions de vida i de treball digne”. Així, si Glovo i aquestes empreses han de plantejar el seu model de negoci, la societat ha de plantejar com vol participar per crear una nova política de consum.
Així, si bé s’ha d’agafar el problema des del seu caràcter general, el secretari creu que s’ha de començar amb el compliment de la llei: “quan es laboralitzi, el model de negoci de les plataformes haurà de canviar piramidalment cap a dalt perquè tingui rendibilitat”.
Treballadors sense papers: contractar per regularitzar
Durant una de les seves intervencions, Carmen Juares també ha volgut recordar que molts dels treballadors de repartiment no han pogut venir perquè estan treballant sense papers, subcontractant un compte. De fet, un d’ells sí que ha participat de la concentració i aguantant la seva bicicleta, explicava que no confiava a poder ser contractat a partir d’aquest 12 d’agost perquè ell “no compta”. Com assenyalava Juares en el mateix sentit del testimoni, això l’empresa ho sap que passa, “però tant li fa perquè necessita treballadors disponibles per fer entregues a qualsevol hora del dia o de la nit”. Hi ha aleshores persones que s’han apropat al sindicat que expliquen que treballen molt per la plataforma, però que ho fan sense denunciar “unes condicions d’explotació molt dures per por a anar a un CIE i també perquè necessiten els diners per mantenir les seves famílies”.
CCOO ha recordat que disposen d’advocats d’estrangeria que poden ajudar en aquest sentit i Juares els ha animat a perdre la por i la incertesa partint de la seva pròpia experiència després d’haver estat treballant 6 anys sense papers.
Així, les mobilitzacions seguiran per part dels riders i del sindicat, ja que el termini per deixar de ser treballadors per compte aliè arriba i cal, apunten, batallar-ho i organitzar-se per aconseguir un conveni de sector que reguli la jornada i els horaris. Com diuen, estar esperant també és temps de treball i cal a més una regulació en matèria de salut i seguretat al treball, ja que “no pot ser que morin persones per fer el seu treball”.
