Sembla mentida que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no sigui capaç de preveure l’enorme impacte mediàtic que tenen les seves recomanacions. I molt més increïble és que no prengui mesures per delimitar l’alarma social que genera quan llença alguns dels seus missatges sobre el consum d’un o un altre producte.
Aquesta setmana ens hem assabentat que, per l’OMS, el consum de la carn anomenada vermella i de les carns anomenades processades, són equiparables al tabac. És clar, immediatament i de manera compulsiva els mitjans de comunicació s’encarreguen d’obrir un debat que, encara que tendeixi a ponderar aquesta afirmació, no deixa d’assegurar un sever impacte sobre les decisions alimentàries de bona part de la població i, per tant, sobre la producció d’aquest tipus de productes.
I no deixa de ser curiós que l’OMS, en comptes de proposar dietes alternatives, l’únic que fa és assenyalar amb el dit acusador un producte, convertint-lo, durant unes hores almenys, en l’ase de totes les coces. Un protagonisme indesitjat, que només pot esperar que el sentit comú s’imposi i les aigües es calmin. Que surtin veus com la del científic Joan Massagué, que situen el risc de cancerigen d’aquest tipus de carn en el consum excessiu. Per cert, com gairebé sempre, si s’abusa de qualsevol cosa, acaba generant efectes nocius per a la salut. En tot cas, no sembla que hi hagi cap producte que no tingui una contraindicació.
Aquest és un motiu principal per esmenar la plana a l’OMS i a la seva política comunicativa. Però n’hi ha algun altre no menys rellevant. Em refereixo als efectes que sobre la indústria càrnia tenen aquest tipus d’informes tan mancats de matisos. Ha de saber l’OMS, encara que no sigui el seu negociat, que tot allò que diu i fa té conseqüències econòmiques sobre les empreses i els llocs de treball. Per tant, hauria de valorar si val la pena emetre informes com aquest últim, en què compara el consum de carn vermella o processada amb el consum de tabac, si al final, en certa mesura, se n’ha de desdir i confirmar que depèn de la moderació en els hàbits.
Penso en la indústria càrnia catalana, una de les principals i més dinàmiques al nostre país, i imagino com s’hauran sentit agredits per aquest informe quan, de ben segur, compleixen amb rigor totes les normatives sanitàries nacional i internacionals. En definitiva, un despropòsit. Potser benintencionat, però un despropòsit no té en compte els danys col·laterals.
