L’extrema dreta independentista ha aconseguit la fita de governar a Ripoll després que Junts no se sumés al pacte alternatiu d’ERC, el PSC i la CUP per desbancar-la. Orriols amb el partit ultra Aliança catalana, ha sabut capitalitzar el vot al guanyar les eleccions a Ripoll amb 6 representants. La candidata ha utilitzat un discurs islamòfob en una ciutat que encara té ferides obertes pels atemptats de les Rambles, perpetrats per joves del poble d’origen magrebí.
L’administrativa de 38 anys reconeix que era seguidora de Puigdemont i els atemptats de Barcelona i Cambrils la van portar a entrar en política davant la gestió que en va fer el consistori ripollenc. L’antiga militant d’Estat Català afirma que “on els musulmans són majoria, s’acaba la civilització i comença la barbàrie”, tot i que nega que Aliança catalana, partit que va fundar el 2020 sigui xenòfob o d’extrema dreta. “Parla del gran reemplaçament i defensa teories conspiranoiques” assegura el periodista especialitzat en immigració i ultradreta Xavier Rius.
Atemptats 17A: un punt d’inflexió per a Ripoll
Els atemptats de Barcelona i Cambrils van commocionar al país, però especialment a Ripoll. La cèl·lula jihadista que va matar a 16 persones estava conformada per joves de Ripoll, integrats en la ciutat que es van radicalitzar de la mà de l’imam del poble Abdelbaki Es Satty, que va morir en una explosió el dia abans dels atemptats mentre manipulava explosius. En una ciutat, encara dividida sis anys després, la candidata ultra ha sabut capitalitzar el vot, amb Junts, que governava fins al moment de capa caiguda. Els de Puigdemont han passat de 8 a 3 representants amb una fuita de vots cap a la candidata ultranacionalista en un moment de divisió independentista. Orriols ja havia aconseguit representació en les eleccions del 2019 amb Front Nacional de Catalunya, formació que va decidir abandonar per la tèbia posició que tenia amb la immigració, per fundar Aliança per Catalunya, que en les darreres eleccions també ha aconseguit representació a Manlleu i Ribera d’Ondara.
Qui no ha esperat a veure Sílvia Orriols governar és la comissió de festes del poble, que ha plegat en bloc, al negar-se a col·laborar amb un equip de govern d’extrema dreta que discriminarà diferents col·lectius: “La Comissió de festes es forma per muntar jornades festives de caràcter inclusiu, on tothom tingui el seu espai i en pugui gaudir. No ens sentim amb la motivació per col·laborar amb aquest ajuntament”.
Tot i que, la ja actual alcaldessa va guanyar les eleccions amb 6 consellers, existia un pacte alternatiu entre ERC, PSC, la CUP i una llista independent que pretenia fer-li un cordó per impedir que governés. Junts, però, que era fonamental per evitar que Orriols aconseguís l’alcaldia, va decidir votar la seva pròpia candidatura en comptes de votar la del pacte alternatiu. Automàticament, va suposar que Aliança catalana governés. “Junts ha legitimat un partit d’extrema dreta independentista que podria tenir un bon resultat electoral de cara a unes autonòmiques”, afirma Rius.
Aliança catalana defensa la unilateralitat amb un discurs de control de la immigració i la seguretat. En un moment de clara divisió entre ERC i Junts i on s’ha vist una elevada abstenció de l’independentisme “part de l’electorat de Junts podria marxar cap allà i provocar una escissió i donar lloc a una candidatura a les eleccions catalanes i entrar al Parlament”, planteja el politòleg Gabi Colomé, després que Laura Borràs avalés a Orriols. El que molts ja defineixen com a “el Vox independentista”, és una formació “xenòfoba, racista i antimmigració. Si mires el discurs d’Orriols i de Vox, veurem que s’assemblen molt”, assegura Colomé. El periodista i filòsof Josep Ramoneda veu amb preocupació que Junts hagi defugit de l’intent de frenar a Orriols “perquè se sap com comença, però no com acaba i no és bo deixar cultivar certes tendències”, afirma. El nacionalisme català no ha estat una excepció i “com tot moviment nacionalista té una versió feixista com hem vist a França o Alemanya”, afirma Ramoneda.
Rumb al Parlament
Orriols ha fet campanya amb mesures populistes que no es poden dur a terme per ser il·legals com no empadronar als immigrants o no dona’ls-hi ajudes, però la por dels més grans i el desencant amb la política dels joves l’ha portat fins a guanyar les eleccions. L’alcaldessa insisteix en el discurs que defensava fa una dècada el fundador de Plataforma per Catalunya Josep Anglada: “Primer, els de casa”. El caldo de cultiu i el desencant independentista infla a la candidata ultra que pretén presentar-se a unes eleccions autonòmiques “per no només salvar Ripoll sinó tot Catalunya”.
1 comentari
Els càrrecs electes a un ajuntament es diuen regidors, no consellers. I així tot l’article.