El sistema de transport públic col·lectiu de la regió de Barcelona ha tancat el 2025 amb un balanç rècord de 1.191 milions de validacions, un 12,3% més que el 2019, abans del parèntesi de la covid. La meitat d’aquest increment el va aportar la xarxa de metro, que va registrar 68 milions més de viatges que sis anys enrere. Com que en aquest temps s’han ampliat poc les infraestructures ferroviàries, la demanda ha crescut deu vegades més que l’oferta, i això té mala solució a curt termini.

Més de la meitat dels residents de l’àrea metropolitana consideren que la càrrega fiscal és excessiva en relació amb els serveis que reben. Tot i això, prefereixen no modificar el nivell actual d’impostos. La predisposició a reduir benestar a canvi d’una menor pressió tributària es concentra sobretot entre els votants d’Aliança Catalana, Vox i, en menor mesura, el PP.

L’índex socioeconòmic territorial, que combina dades laborals, de nivell educatiu, de renda i d’immigració, revela diferències majúscules entre grups de població comparats amb els valors mitjans de Catalunya i també dins d’una mateixa ciutat. En conjunt, totes les comarques metropolitanes i el 75% dels municipis se situen per sobre del valor 100 de referència.