Aquest novembre l’atur ha pujat a Catalunya un 7.391 (1,78%), la variació interanual ha estat d’un -8,75%. Al conjunt de l’Estat la reducció interanual ha estat del -8,33%. Alguns han corregut a dir que això és culpa del procés, no obstant podem veure que en termes interanuals l’atur a Catalunya s’ha reduït més que a la mitjana estatal. Una segona dada, important, és que a les Illes Balears i Pitiüses la xifra d’aturades s’ha incrementat en 12.586 persones aquest novembre i que sapiguem allà no hi ha procés ni res. Si anem al sector serveis, el que més ocupació ha destruït, 8.296 al novembre i 12.561 a l’octubre, podem veure també que el nombre de persones aturades és de 299.002 un 6,8% menys que l’any anterior.
No serem nosaltres qui digui que el procés ha beneficiat la reducció de l’atur, però els que han generat una campanya de por i els ha faltat temps per dir que el creixement de l’atur és culpa del procés no tenen cap argument, més enllà dels canvis d’adreça postal de determinades empreses. Més aviat el que ha passat és que la finalització de la campanya turística ha provocat acomiadaments a aquest sector que no han estat compensats per la contractació a altres sectors. Al desembre amb l’inici de la temporada d’esquí i la campanya de nadal faran que es torni a reduir l’atur i de nou alguns diran que és perquè el govern del PP ha convocat eleccions. La situació obeeix més a la terciarització i turistització de l’economia, fet que provoca variacions estacionals de l’atur, a l’elevada temporalitat i a l’abaratiment dels acomiadaments que permeten a les empreses ajustar les plantilles de manera continuada, això sí a costa de precaritzar les vides de la gent treballadora.
La por a la deslocalització és lògica, de fet la reordenació del sistema mundial de producció mitjançant la globalització, va provocar que molta indústria lleugera, especialment tèxtil i l’electrònica de muntatge fos deslocalitzada a països de l’anomenat sud global. No obstant el canvi de seu de les empreses catalanes d’avui, especialment de les cotitzades en borsa, no té res a veure amb el que va passar fa unes dècades. Bancs com el Sabadell o Caixa Banc han volgut evitar que una possible baixada de la seva cotització a borsa fes possible una OPA hostil per part d’algun competidor. A banda, com a actors contraris a la lliure determinació han volgut posar el seu granet de sorra en generar por. No obstant s’ha de dir que ni Sabadell, ni la Caixa s’ha endut les oficines, han deixat de donar crèdits a empreses, ni deixat de cobrar les hipoteques, ni d’especular amb els habitatges o desnonar gent. No han deslocalitzat l’activitat, el Sabadell té el 15% del seu negoci a Catalunya (el territori que més negoci aporta), a la resta de l’Estat un 53% i un 32% fora de les fronteres estatals. CaixaBanc té un 17,6% del seu negoci a Catalunya. Un altre exemple és Gas Natural que té un 10% del seu negoci a Catalunya i que tot i canviar de seu no redueix en res la seva activitat aquí. En resum no es produeix una deslocalització per cercar condicions més avantatjoses (on es pugui explotar més a les treballadores) per a la producció, sinó que les multinacionals han col·laborat amb el govern del PP en la seva lluita contra la lliure determinació del poble català.
Les xifres de l’atur són molt dures, molt preocupants perquè darrere d’aquests números hi ha les vides de persones treballadores que les passen molt magres a finals de mes, que han de renunciar a anar a què els seus fills i filles estudiïn, gent que és desnonada o que no pot fer front als rebuts dels subministres. Però no podem tolerar que ens vulguin manipular, que utilitzin el patiment de molta gent com arma per defensar els seus interessos espuris. El camí per reduir l’atur passa principalment per reduir la jornada laboral, sense reducció de salari. De fet segons l’OCDE a la mitjana de productivitat per hora i treballadora és de 36€/h és a dir 64.800 €/any (si es calculen 1800 h de treball per any). Aquesta dada ens diu clarament que es podria reduir la jornada laboral, fet que significaria una reducció de l’atur immediata, això sí, els empresaris veurien reduït el benefici que li treuen a cada treballadora. Però ja va sent hora de repartir els beneficis una miqueta millor, no?
