Aquests dies CCOO sotmetrà a consulta de l’afiliació el (pre)Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) negociat per patronals i sindicats. Aquest pretén desenvolupar el marc català de relacions sociolaborals, potenciant l’articulació de la negociació col·lectiva a Catalunya i impulsar instruments i iniciatives per una millor regulació de les relacions laborals mitjançant la negociació i l’acord. El gran objectiu de l’AIC és disposar d’un instrument estratègic per fer front a la reforma laboral. En especial combatre els intents d’afeblir la negociació col·lectiva, evitant el bloqueig i la pèrdua de vigència dels convenis, i introduir límits la unilateralitat que la reforma atorga als empresaris en determinats aspectes, en especial inaplicacions, flexibilitat i lliure disponibilitat. La consulta a l’afiliació que CCOO realitza , a més del debat en l’organització, evidencia el compromís amb les fórmules de participació i democràcia sindical acordades en l’Assemblea sindical oberta
El fil conductor de l’acord és recuperar i dignificar les condicions de treball concretes en la negociació col·lectiva, la qualitat del salari i l’ocupació. Enfront del discurs dominant que entén la flexibilitat com lliure disponibilitat a les necessitats de l’economia i l’empresa, l’AIC hi contraposa la flexibilitat negociada, per preservar els drets de les persones, respecte l’organització del temps de treball, les mobilitats funcionals, geogràfiques o de modificació de les condicions de treball. El preacord promou que la flexibilitat interna, quan està justificada, sigui el mecanisme que prevalgui per evitar els ajustos de plantilla i acomiadaments. S’incorpora al text de l’acord l’extensió de la igualtat de gènere i en relació a l’orientació sexual de les persones, garanties en els processos de subcontractació i en els processos de contractació pública, participació de les persones treballadores en els beneficis dels processos d’innovació, intervenció sindical en la responsabilitat social de les empreses, per protegir drets de les persones treballadores també més enllà de les nostres fronteres, introduir el dret a la formació professional i l’acreditació i l’emplaçament a abordar de forma integral un Acord Social per la Formació Professional a Catalunya etc.
Pel que fa a l’articulació, estructura i vigència de la negociació col·lectiva l’AIC aposta per convenis amplis d’àmbit de Catalunya i evitar la dispersió i esmicolament que devalua les condicions de treball. Per mantenir la ultractivitat i evitar la pèrdua del conveni es vol garantir la negociació de la continuïtat o la mediació en casos de bloqueig. S’estableix, també, la necessitat de justificació i informació suficient que permeti intervenir davant d’inaplicacions de conveni injustificades. Es planteja disposar d’observatoris de conjuntura econòmica que permetin conèixer de la forma més objectiva possible la realitat econòmica dels sectors d’activitat i disputar així els arguments econòmics de l’empresariat en la negociació. Introdueix elements per la participació sindical en l’adopció de decisions de subcontractació i per regular la subrogació en la successió de contractes o subcontractes, així com la coordinació de la prevenció de riscos laborals entre diferents empreses.
Pel que fa a Criteris salarials i sistemes retributius, es parteix de la premissa que en els convenis s’ha de fer possible la recuperació del poder adquisitiu, tenint en compte la diversitat i possibilitats de sectors econòmics d’activitat i empreses. Es planteja, altra vegada, la necessitat de regular en conveni els criteris per establir, de forma negociada i amb garanties, salaris variables i per objectius. Una novetat important és regular la participació de les persones treballadores, mitjançant retribució o compensació, en els beneficis derivats de les millores i innovacions que aportin als processos de treball. Com a novetat important, s’orienta als convenis a analitzar i adoptar mesures per a l’eradicació dels factors que determinen la bretxa salarial i la desigualtat retributiva entre dones i homes, així com a incloure mesures concretes antidiscriminatòries, tant en relació amb l’enquadrament i la classificació professional com amb els criteris retributius poc transparents o amb efectes discriminatoris.
En definitiva, el document acordat i sotmès a consulta és un potent instrument que permet als negociadors dels convenis col·lectius limitar alguns aspectes regressius de la reforma laboral, en especial la pèrdua de la ultractivitat i limitar la unilateralitat empresarial en inaplicacions i flexibilitat. En tot cas l’AIC no soluciona els problemes de fons que ens trobarem en els diferents convenis que s’han de negociar, dependrà de la força amb què comptin els negociadors, o sia afiliació, representativitat i capacitat de gestionar el conflicte i la negociació, que les orientacions de l’AIC es plasmin amb major o menor concreció. Tanmateix, la derogació de la reforma laboral s’evidencia amb aquest AIC encara més necessària i urgent, només reforçant la negociació col·lectiva i recuperant l’equilibri i tutela del dret laboral, podrem disputar la millora de les condicions de treball. Entretant aquest acord es converteix en una eina útil per avançar.
