La xifra de treballadors pobres a Catalunya arriba als 391.000 i el fenomen no para de créixer, segons CCOO

CCOO constata que el nombre de llars sense cap ingrés laboral ha augmentat entre els anys 2008 i 2018, un 46,9% i sumen 86.683 segons l'estudi de pobresa laboral que elabora el sindicat

Redacció
 
 
 
Romina Garcia i Ricard Bellera en la presentació de l'estudi de CCOO, foto: CCOO

Romina Garcia i Ricard Bellera en la presentació de l’estudi de CCOO, foto: CCOO

CCOO constata, veient les dades de l’estudi que, cada cop més pren més rellevància la figura del treballador o treballadora pobres. Ho vincula als efectes de les dues reformes laborals, aprovades els anys 2010 i 2012, cosa que ha afeblit la negociació col·lectiva, ha abaratit l’acomiadament i ha comportat també un augment considerable de l’atur. Segons les dades fetes públiques per CCOO, l’any 2917 hi havia 391.400 persones que, tot i tenir feina el seu salari no els permetia viure.  La taxa de població en risc de pobresa, conegut com a AROPE, a Catalunya es va situar en el 24% el 2017, últim any del qual hi ha dades oficials. Això vol dir que una de cada quatre persones corre el perill de caure en la pobresa.

Des de l’inici de la crisi, l’any 2008, l’atur ha crescut, fins a 2018, un 47%. El segon semestre de 2018 a Catalunya hi havia 432.000 persones aturades, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), però l’afectació era diferent entre homes i dones. Aquestes han vist créixer l’atur un 73,1%, mentre que entre els homes l’augment ha estat del 29%, segons es destaca en l’estudi sobre la pobresa laboral, elaborat per CCOO i presentat per Ricard Bellera, responsable de Treball i Economia i Romina Garcia, responsable de Mercat de Treball del sindicat.

Curiosament, l’estudi mostra com ha augmentat un 46,9% en els deu anys estudiats el nombre de llars on les persones que hi viuen no tenen ingressos de tipus laboral. Traduït en una xifra hi ha 86.683 llars en la situació esmentada.  I,  mesurat en nombre de persones, de 2008 a 2018, la quantitat ha augmentat en 70.024.

Menys població activa i menys assalariats

L’atur ha crescut, tot i que ha baixat la població activa, un 3,9% en 10 anys i la població assalariada també ha caigut. Ara treballen per compte d’altri 218.000 persones menys, un 7,1%. Curiosament, en aquesta dècada han baixat tant el treball amb contracte temporal (-8,4%), com l’indefinit (6,8%).

La precarietat, segons Romina Garcia, s’ha establert com un fet creixent en aquests deu anys objecte d’estudi. A aquesta situació hi contribueix el conegut com a efecte desànim, és a dir, les persones que davant la perspectiva de no trobar feina, deixen de buscar-la. En aquest sentit, a Catalunya hi ha 29.000 persones comptabilitzades sota l’anterior epígraf.

Atur latent

L’estudi, fet a partir de dades estadístiques oficials, es fixa en un altre indicador, el de l’atur latent. Sota aquesta denominació es comptabilitzen les persones que treballen a temps parcial de manera involuntària, les desanimades, les que estan afectades per Expedients de Regulació (ERO), i les que no cerquen feina de manera activa però poden i desitgen treballar. El treball mostra que, en l’esmentada situació, hi ha 70.000 persones.

El treball a temps parcial ha augmentat un 10% en els 10 anys de l’estudi. De manera paral·lela, el treball a temps complet ha disminuït un 10,5%.

De manera paral·lela la protecció als afectats per l’atur ha caigut en els 10 anys fruit de l’estudi. Entre 2008 i 2018 s’ha reduït a Catalunya la xifra de prestacions per atur en 58 milions d’euros, un 28,6%. La quantia mitjana de la prestació contributiva ha baixat un 2,3%, 20 euros al mes de mitjana, cosa que suscita la crítica del sindicat a les reformes laborals que tenien teòricament com a objectiu crear ocupació.

 

 

 

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*