El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat avui un sondeig que situa la immigració com la principal preocupació dels espanyols. La campanya persistent de la dreta i l’extrema dreta per convertir el tema en un problema social ha obtingut resultats: en només tres mesos, la immigració ha passat de ser la novena a la primera inquietud per a la ciutadania. Més del 30% dels enquestats la considera el principal problema del país, una xifra que no es veia des del 2007, durant la crisi dels cayucos a les Canàries, quan van arribar 30.000 migrants.
La preocupació creixent es progueix en un moment d’augment dels desembarcaments a les Canàries, que han experimentat un increment del 126% en un any, i les arribades a Ceuta, que han augmentat un 143%. L’extrema dreta ha aconseguit introduir el tema en l’agenda pública de manera enverinada, ja que quan els enquestats són preguntats per com els afecta personalment la immigració, la seva percepció canvia: el tema passa de ser la primera a la cinquena preocupació.
Paral·lelament, el Congrés dels Diputats tramita una iniciativa legislativa popular (ILP) per regularitzar mig milió de persones a Espanya, mentre que l’extrema dreta insisteix en utilitzar la crisi migratòria a les illes Canàries com a arma política. Segons els impulsors de la ILP, si la proposta fos aprovada, l’Estat ingressaria entre 790 i 950 milions d’euros anuals.
L’any 2005, el president José Luis Rodríguez Zapatero ja va impulsar una regularització que va permetre a 600.000 persones obtenir la residència legal, un precedent que els sindicats i col·lectius migrants reclamen repetir vint anys després. Aleshores, un dels requisits era disposar d’un contracte laboral durant els primers sis mesos, fet que va incrementar notablement les xifres d’ocupació. Aquesta regularització, tant en el passat com ara, facilita l’accés a un contracte de treball que garanteix els drets laborals.
El passat mes d’abril, el Congrés va donar suport a la ILP per regularitzar mig milió de migrants, amb l’únic vot en contra de Vox, inclús la patronal ha manifestat en públic el suport a la proposta, ja que, segons el seu president Antonio Garamendi, “no és bo que hi hagi gent sense papers, i Espanya sempre ha estat un país d’acollida”. Diversos organismes nacionals i internacionals han advertit des de fa temps que, davant la baixa natalitat a Espanya, és necessari fomentar els fluxos migratoris per sostenir el sistema i el Govern calcula que caldran entre 200.000 i 250.000 immigrants fins al 2050 per mantenir l’Estat del benestar.
Segons l’informe Essencials 2022 de la Fundació porCausa, es calcula que cada immigrant regularitzat aportaria uns 3.500 euros anuals en ingressos fiscals, xifra que oscil·laria entre 790 i 950 milions d’euros anuals. Aquesta recaptació cobriria els 783 milions que el Ministeri de Drets Socials transfereix a les comunitats autònomes en matèria de dependència.
Les dades de l’anterior regularització contradiuen la idea que aquesta suposaria un augment de la despesa pública en prestacions. Les principals despeses de l’Estat es concentren en l’educació per a menors de 18 anys i la sanitat per a majors de 60 anys, mentre que l’edat mitjana dels migrants que arriben a Espanya es troba entre els 18 i els 30 anys. El Govern assegura que els migrants aporten “el 10% dels ingressos de la Seguretat Social (en situació regular) i només representen l’1% de la despesa”.
El 74% de les persones ateses pel CITE de CCOO es troben en situació irregular
Set de cada deu persones ateses pel Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO durant el primer semestre de l’any estaven en situació irregular. Segons el sindicat, “l’elevat nivell d’irregularitat és conseqüència de la dificultat per regularitzar la situació d’aquestes persones a causa de les traves de la legislació d’estrangeria i la mala gestió dels procediments administratius”. Afegeixen que els tràmits sovint superen els terminis legals establerts, amb una dificultat afegida per aconseguir cites en els diversos àmbits administratius implicats, fet que “aboca les persones estrangeres a una situació d’inseguretat jurídica, precarització i explotació laboral”.
El CITE ha atès més de set mil persones a les 33 oficines que té distribuïdes per tot Catalunya, amb un total de 10.518 visites. Les dones representen la majoria (59%) i la major part dels usuaris provenen de països llatinoamericans: Colòmbia (20,3%), Perú (12,7%), el Marroc (11%), Hondures (8,5%), Veneçuela (5,9%) i l’Argentina (3,5%).
El 63% de les consultes estan relacionades amb vies per regularitzar la situació administrativa: un 15,9% es refereixen a l’arrelament per formació, un 13,4% a l’arrelament social, un 11,7% a altres processos de regularització, un 1% a l’arrelament laboral i un 0,8% a l’arrelament familiar. La memòria semestral del CITE destaca l’augment de les sol·licituds d’arrelament per formació, una via de regularització incorporada al reglament d’estrangeria el 2022.
