Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Ja fa quasi tres mesos que el Congrés dels Diputats aprovava per un vot de diferència la reforma laboral de Yolanda Díaz, després que Alberto Casero, diputat del PP votés per error a favor de la normativa. Tot i que socis habituals del Govern com ERC, Bildu i PNB van votar en contra, el text es va convalidar gràcies a Ciutadans i el PDeCAT.
La nova llei, que compta amb el suport de sindicats i patronal, acaba amb una temporalitat, que dobla la mitjana europea. S’estableix la contractació indefinida com a norma i no com a excepció. Així ho demostren les dades d’atur del mes de març amb un 37% de contractes fixes a Catalunya i la menor xifra d’aturats a l’Estat des del març de 2008, amb poc més de tres milions de persones.
La Cora Cassadó té trenta-dos anys i treballa com a operària a l’empresa Bimbo, on porta des del novembre de 2019 amb una concatenació de contractes setmanals i mensuals. “Vius amb molta incertesa”, afirma. Amb la reforma, el seu contracte i el de quinze companyes, ha passat a ser indefinit, “hem guanyat estabilitat, saps que tindràs feina de manera constant i et pots fer plantejaments a llarg termini”.
L’Esther Rodríguez, una altra de les beneficiades, assegura haver vist millores en la seva empresa amb l’aplicació de la legislació laboral. Té seixanta anys i des de fa vint és cambrera de pisos, netejant habitacions i zones comunes d’un hotel. Amb la reforma del 2012 es va externalitzar el seu servei, i ha estat subcontractada per tres empreses diferents en els últims deu anys, amb pitjors condicions. “Vam passar de cobrar el 100% al 75% en les baixes encara que fos per accident laboral”. A més, lamenta que les companyes que van ser subcontractades amb el servei ja externalitzat cobraven fins a cinc-cents euros menys. Amb la nova normativa, les han tornat a internalitzar, i se’ls hi aplicaran les condicions laborals fixades pel conveni d’hostaleria, amb una millora salarial per a totes les treballadores.
Una altra de les novetats, és l’obligació de fixar els salaris d’acord amb els convenis sectorials, i no segons l’empresa. Per tant, hi ha un augment generalitzat dels sous i una recuperació de la negociació col·lectiva. També, hi ha un retorn de la ultraactivitat, és a dir, la prorroga automàtica dels convenis col·lectius mentre es negocien millores, que havia decaigut amb la reforma del PP. Segons la Núria Gilgado, secretaria de Política Sindical de la UGT, “s’aconsegueixen drets perduts i hi ha una millora salarial en molts sectors”. Assegura que “ara es posa el treball indefinit al centre i s’obliga a fer una justificació exhaustiva dels motius pels quals es fa un contracte temporal”.
La reforma també contempla mesures de flexibilitat interna, que permetrà a les empreses sol·licitar reduccions de jornada o la suspensió de contractes per mitjà del mecanisme RED, una adaptació dels ERTO aplicats durant la pandèmia. “És una eina que ha estat molt important durant la crisi de la Covid-19, i que ha evitat milers d’acomiadaments”, afirma la Núria Gilgado. Per tant, “es canvien els ERO pels ERTO”.
Des de CCOO, Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical, defensa que “la reforma laboral té cara de dona, jove i migrant”, de manera que apunta als sectors més precaris i amb pitjors dades laborals.
Però, tot i les millores, s’han deixat de banda les indemnitzacions o les justificacions per acomiadament, motiu pel qual els socis habituals del Govern han criticat la llei. La Núria Gilgado afirma que “és més rellevant , tal com s’ha fet, incidir en les mesures per evitar els acomiadaments. Per tant, votar en contra no era justificable perquè s’hauria mantingut el precari mercat laboral del PP”. Adverteix, però, que “això no és el final”.
Tot i que no ha estat la promesa derogació, l’Esther Rodríguez, defensa que “és una mesura impulsada sense pressió als carrers i que acaba amb la temporalitat”. La Cristina Torre, afirma que al cap i a la fi “suposa una reducció de les desigualtats i de la precarietat que ha de tenir una bona plasmació en la realitat de la classe treballadora”.