Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A Catalunya l’exclusió social creix més que en el conjunt de l’Estat espanyol. Les raons són bàsicament dues: la més gran precarietat laboral i l’augment del cost de l’habitatge. En ambdós casos per sobre de la mitjana espanyola. Aquesta és una de les conclusions clau de l’Informe FOESSA presentat dimecres, 3 de juliol, per Càritas Catalunya.
Al Principat gairebé un 20% de la població viu en situació d’exclusió social. I en el cas dels menors d’edat la xifra s’enfila fins al 22%. El 9,6% es troba en exclusió social severa. Aquest índex ha augmentat en 26.000 persones des de 2013 i ara suma 727.000 ciutadanes i ciutadans. A més, un 9,8% pateix d’exclusió social moderada. En xifres rodones, 1,5 milions de catalans i catalanes viuen en exclusió social. Segons l’estudi, 2 de cada 3 persones a Catalunya considera que les seves condicions de vida s’han deteriorat respecte a l’inici de la crisi.
Contra el que seria un lloc comú, la situació social dels més desafavorits a Catalunya ha empitjorat respecte a 2013 mentre que en la resta de l’Estat espanyol s’ha produït una lleugera millora.
Així, l’exclusió social afecta a Catalunya el 19,3% de la població, mentre que en el conjunt de l’Estat espanyol és del 18,5%.
Si es compara l’apartat considerat exclusió social severa, a Catalunya és el 9,6% de la ciutadania, mentre que a l’Estat espanyol queda en el 8,8%. L’exclusió social moderada, més lleu doncs, a Catalunya afecta un 9,8% de la població, mentre que al conjunt d’Espanya és dues dècimes inferiors.
Ara bé, de l’enquesta FOESSA, feta a partir de més de 13.000 entrevistes a Espanya i Catalunya, on s’analitzen 35 indicadors, es desprèn una altra conclusió: la part de la població que mostra integració plena, els que estan a la part superior de la piràmide social, a Catalunya ha passat de ser el 2013 el 32,6% de la ciutadania al 45,8% actual, és a dir, al país els últims cinc anys s’ha produït una forta polarització social.
A l’Estat espanyol l’evolució ha estat diferent. Si es comparen dades de 2013 i 2018, l’exclusió severa ha passat del 10,8% al 8,8% i l’exclusió moderada del 14,5% al 9,6%. Per contra, la integració plena ha passat de representar el 34,1% al 48,4%, mentre que la integració precària ha disminuït del 40,7% al 33,2%.
A Espanya el preu de l’habitatge es modera
El diferencial entre Catalunya i Espanya és fruit, segons va manifestar Raúl Flores, cap de l’equip d’estudis de Càritas espanyola, per la més gran precarització del treball i per l’augment també més gran del cost de l’habitatge que es dóna al Principat.
A Catalunya el 52% de les llars en situació d’exclusió estan sustentades per només una persona que treballa. Tot i tenir feina, el 15,8% de les llars estan en situació d’exclusió social.
La precarietat laboral s’explica a Catalunya a partir de dos motors: la parcialitat involuntària i la temporalitat. En aquest sentit, l’enquesta revela que el 26% de les persones amb contracte temporal pateixen exclusió social i, un 12% de les que tenen contracte indefinit també pateixen exclusió.
Pel que fa a l’habitatge, l’estudi presentat per Càritas és clar, els alts preus condemnen 944.000 catalanes i catalans a viure en pobresa severa. Un 4% de la població viu en situacions d’inseguretat pel que fa a l’habitatge (relloguer, desnonaments, violència familiar) i 1,2 milions viuen en habitatges inadequats (condicions d’insalubritat, amuntegament o en assentaments informals).
Per contra, entre 2013 i 2018 la situació habitacional en el conjunt espanyol ha experimentat una lleugera millora, segons Flores.
A la roda de premsa, que ha estat presentada per l’Arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, s’ha cridat l’atenció en el sentit que el mapa de la pobresa a Espanya ha canviat. Si tradicionalment hi havia un nord més benestant i un sud més pobre, ara la situació d’exclusió es concentra en l’eix format pels Països Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears), Múrcia i la costa mediterrània andalusa.
Tot l’informe és una fotografia realista de la situació social que viu Catalunya. Així, s’afirma que el 10% de la població, 780.000 persones ha deixat de comprar medicines i seguir tractaments perquè no pot fer front als seus costos econòmics. I un 4% de les persones viuen en llars sense accés a una alimentació bàsica, segons va dir Míriam Feu, de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya.
Crítica a la gestió de la Renda Garantida
Com en altres ocasions Càritas ha fet una crida a lluitar contra l’enquistament de la pobresa. En aquest sentit s’ha fet una crítica explícita a l’aplicació a Catalunya de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que té “una cobertura especialment baixa” i una gestió burocràtica. A més, les prestacions assistencials no cobreixen la necessitat de les famílies de sortir de l’exclusió social. A més, aporten dues dades: el 84% de la societat catalana opina que s’han de destinar més fons públics als serveis socials i en un 74% acceptaria pagar més impostos per tenir més prestacions i serveis socials.
No per sabut crida menys l’atenció: l’exclusió social impulsa la falta d’implicació social i política, de manera que els desafavorits no participen ni voten en una mesura similar a la de la resta de la població i, conseqüentment, els partits polítics tampoc tenen en compte les necessitats dels més necessitats, cosa que tanca el cercle de la marginació.
