Actualitat

La plataforma per una fiscalitat justa reclama als municipis que es declarin lliures de paradisos fiscals

Els municipis haurien d’evitar treballar amb empreses o grups econòmics que tributin o tinguin les seves seus en paradisos fiscals. Això s’hauria d’aconseguir penalitzant aquelles empreses que afavoreixen l’elusió, no tributant al país, i afavorint les que paguen els impostos segons la normativa regular espanyola. Aquest és un dels punts de la plataforma per una fiscalitat justa, solidària i sostenible, que va presentar les seves 45 propostes per una fiscalitat justa de cara a les eleccions municipals.

La idea que subjau en la proposta més cridanera del conjunt presentat és discriminar positivament les empreses que fan front a les seves obligacions fiscals, tot tributant al país i evitar que les empreses que se serveixen de paradisos fiscals gaudeixin de situacions avantatjoses, segons va explicar Cecile Barbeito, una de les expertes que ha treballat aquest conjunt de mesures. «S’ha d’evitar la competència deslleial que fa que empreses que en tributar en paradisos fiscals aportin al fisc per impost de societats una xifra propera al 3,5% i, les petites i mitjanes empreses que sí que fan les coses com toca hagin de pagar el 12,5% pel mateix concepte», va dir.

Els membres de la plataforma, que van presentar les mesures en una roda de premsa a la seu de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya, encapçalen la seva reflexió admetent que les normes fiscals en l’àmbit municipal tenen poca flexibilitat, ja que la majoria depenen del govern central o són d’àmbit europeu. No obstant això, apunten alguns canvis que poden fer més justos els impostos locals. Així, per exemple, entenen que l’Impost de Béns Immobles (IBI) que té com a característica que en el 66% dels municipis no s’ha sotmès a revisió, s’actualitzi. Això faria que entre uns municipis i altres no hi hagués greuges comparatius. També plantegen que es gravi la imposició en el cas de pisos buits, ja que «en els consistoris on s’ha fet això les multes que s’apliquen estan molt per sota del que permet la llei», segons Jordi Garcia, de la plataforma. La norma permet multar amb xifres que van des de 3.000 a 500.000 euros per pis buit. També reclamen que es revisi el que es paga, en funció de si l’immoble es dedica a fins residencials o a una altra destinació. Finalment es volen revisar les excepcions de pagament (hi ha institucions que no paguen l’impost, com per exemple l’Església Catòlica o l’Exèrcit) en funció del destí a què es destina l’edifici. «Si es dedica a una residència d’avis, sense lucre, es podria mantenir l’exempció, però si és una residència que es lloga al mercat l’hauria de perdre», opina Barbeito.

La plataforma es fixa en altres impostos, com l’IAE o similars, en funció de criteris de progressivitat, vinculant aquest concepte a aspectes com el medi ambient o la situació econòmica de les persones afectades.

Un tercer bloc correspon a la transparència. La plataforma reclama que la ciutadania tingui decisió sobre els aspectes fonamentals del pressupost. Perquè això pugui realitzar-se el grup sobre la fiscalitat justa reclama informació clara sobre ingressos i despeses. També demana transparència en les adjudicacions i licitacions municipals, que s’ha vist que estan en la base d’alguns dels casos més sonors de corrupció.

El treball realitzat per la plataforma ha suscitat ja l’atenció de diversos ajuntaments i agrupacions polítiques que es presentaran a les municipals. Per això i perquè es considera clau en la lluita en favor de l’Estat de Benestar, l’agrupació cívica, en la que hi ha des d’associacions de veïns, els sindicats, CCOO i UGT , i altres entitats de la societat civil catalana.