La inversió espanyola en paradisos fiscals va créixer més d’un 200% l’últim any, segons Oxfam

Només la societat informàtica Indra, entre les empreses espanyoles que cotitzen a l'IBEX ,no té inversions en paradisos fiscals

Redacció
 
 
 
Susana Ruiz es responsable de justícia fiscal de Oxfam

Susana Ruiz es responsable de justícia fiscal de Oxfam

La inversió espanyola cap a paradisos fiscals va créixer un 205% entre 2013 i 2014 i representa el 24% del total de la inversió a l’exterior i un 12,4% és inversió circular (la que surt d’Espanya i torna a Espanya després d’haver passat per un paradís), segons l’informe ‘La il·lusió fiscal’, elaborat per Oxfam Intermón.
D’acord amb el mateix informe, totes les empreses de l’Ibex 35 tret  d’Indra tenien presència en paradisos fiscals l’any 2013 amb 810 filials, un 44% més, a través de les esmentades filials  poden estar canalitzant els seus ingressos per reduir la seva tributació, segons el treball d’Oxfan .
L’informe, presentat aquest dijous, 5 de març en roda de premsa, destaca que les empreses amb més presència en aquests paradisos són Arcelor Mittal, amb el 58,3% de les seves  filials radicades en paradisos fiscals, i el Banc Santander, amb 182 filials, el 19,5% del total del grup, segons el rànquing d’Oxfam, que només cita aquestes dues empreses.
Les destinacions favorites de les empreses esmentades per reduir al màxim les seves càrregues impositives són Delaware, amb 352 filials el 2013; Holanda, amb 122 filials, i Luxemburg, amb 62, encara que la xifra s’ha més que duplicat en els dos últims anys. Altres paradisos fiscals utilitzats comunament són Irlanda (56), Suïssa (25), Hong Kong (24) i les Illes Caiman (22).
Per pagar menys impostos aquestes empreses utilitzen diverses tècniques, com l’abús dels preus de transferència, els préstecs intragrup –que s’han convertit en la pràctica estrella–, la deslocalització d’intangibles o l’agressivitat en la negociació dels convenis de doble imposició.
De fet, la responsable de Justícia Fiscal d’Oxfam, Susana Ruiz, ha assegurat que Espanya negocia aquests convenis de manera “molt agressiva” amb els països en desenvolupament per obtenir una major deduïbilitat per a les empreses espanyoles.
Al seu parer, la línia de la legalitat és molt “difusa” en aquest tipus de pràctiques, que poden arribar a ser legals, però que són “moralment inacceptables” perquè produeixen un trasllat artificial dels beneficis.
A més, Ruiz ha denunciat la falta d’informació que proporcionen les empreses de l’Ibex, ja que només el 10% ofereix dades desagregades dels seus ingressos per països, cosa que genera “molta confusió” sobre les seves pràctiques.
En concret, ha afirmat que només Endesa dóna certa informació fiscal “consistent” i dóna rellevància al compromís amb la fiscalitat que han d’adquirir les empreses. A més, cap empresa detalla les subvencions que rep ni a Espanya ni a altres països en els quals pugui operar.
Gairebé 60.000 milions de frau a Espanya
Per la seva banda, el director del departament de Campanyes i Ciutadania, Jaime Atienza, ha quantificat el cost d’aquest tipus de pràctiques a nivell nacional i mundial i ha assegurat que a Espanya el frau fiscal ascendeix a 59.000 milions d’euros, segons dades del col·lectiu de tècnics d’Hisenda (Gestha).
A la Unió Europea el frau ascendeix a un bilió d’euros, mentre que a nivell mundial els actius en paradisos fiscals sumen entre 20 i 32 bilions de dòlars, una xifra que supera la suma del PIB dels Estats Units i la Xina, les dues majors economies mundials.
A més, ha denunciat que les grans empreses estiguin suportant un tipus efectiu de societats del 5,3% enfront del 16% que suporten les petites i mitjanes, segons dades de la mateixa Agència Tributària, i ha assegurat que si les grans companyies tributessin al menys a aquest nivell s’haurien recaptat 8.000 milions més.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*