Article publicat a Eldiario.es
Els treballadors interins tenen dret a percebre una indemnització quan cessen en el seu lloc. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) acaba de declarar que el sistema espanyol d’indemnitzacions és discriminatori perquè diferència, de manera injustificada, a treballadors interins de temporals i indefinits.
Aquesta és una de les tres sentències amb la qual en els últims dies la justícia europea està posant cap per avall el sistema de contractacions temporals i interines de les administracions públiques. En aquest cas, a més, les conseqüències poden estendre a tots els treballadors amb contracte temporal: la sentència europea apunta que no hi ha raó perquè siguin diferents les indemnitzacions dels treballadors “amb contracte de durada determinada” en cas d’acomiadament objectiu.
“En el Dret espanyol existeix una diferència de tracte en les condicions de treball entre els treballadors fixos i els treballadors amb contractes de durada determinada”, constata la sentència, que respon a diverses qüestions prejudicials enviades pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid sobre el cas d’una interina que va treballar al Ministeri de Defensa.
En el cas d’acomiadament objectiu (en el qual les empreses o les administracions al·leguen causes econòmiques, organitzatives, tècniques i de la producció) la indemnització dels fixos és de 20 dies per any treballat, mentre que per als eventuals és de 12 dies per any. “Aquesta desigualtat és encara més evident pel que fa als treballadors amb contracte d’interinitat, als quals la normativa espanyola no els reconeix cap indemnització quan el contracte finalitza d’acord amb la normativa”, diu la sentència.
El TJUE assenyala que no hi ha cap raó objectiva que justifiqui aquesta diferència de tracte, pel que existeixen seriosos dubtes que la normativa espanyola sigui compatible amb el principi contingut en el dret laboral europeu de no discriminació entre treballadors fixos i temporals.
CCOO, “efectes directes”
Per a CCOO, aquesta sentència genera “efectes directes” sobre tots els treballadors amb contracte temporal, uns quatre milions de persones, i busca pal·liar la temporalitat “desproporcionada” i la “falta de protecció efectiva” dels eventuals. El sindicat considera, per tant, que s’ha de canviar la norma de manera urgent per garantir als treballadors temporals la mateixa protecció enfront de l’acomiadament objectiu que tenen els indefinits: 20 dies per any treballat.
El professor de Dret del Treball de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Eduardo Rojo afirma que aquesta tesi (la que sosté que aquesta sentència afecta tots els treballadors temporals) és defensable, encara que la sentència ha “d’analitzar-se en detall”. “El que diu indubtablement és que els interins tenen dret a una indemnització per finalització de contracte. Quina? La que hi hagi per a un treball indefinit comparable. El lògic és equiparar condicions a l’alça, no a la baixa”, explica Rojo.
La sentència recorda que la norma europea pretén precisament millorar la qualitat de l’ocupació temporal i que aquest no pugui ser usat per l’empresa per privar aquests treballadors de drets que sí que tenen reconeguts les persones que tenen contractes estables. La indemnització, diu el pronunciament, estaria inclosa dins de les condicions laborals que no poden restringir-se als treballadors temporals.
“Segons reiterada jurisprudència, el principi de no discriminació exigeix que no es tractin de manera diferent situacions comparables i que no es tractin de manera idèntica situacions diferents, tret que aquest tracte estigui objectivament justificat (…)”, diu la sentència, que encara que matisa que ha de ser el Tribunal Superior de Justícia de Madrid el que determini si la treballadora realitzava funcions comparables a les dels treballadors indefinits del seu departament, si s’atreveix a llançar que les proves amb què compta indiquen que així era.
També serà el TSJ de Madrid el que hagi de decidir si les al·legacions presentades pel Govern espanyol aporten raons objectives que justifiquin la diferència de tracte, però la sentència europea apunta que aquestes explicacions no són vàlides.
Rojo: “sentència aplicable ja”
Eduardo Rojo assenyala que aquesta sentència ja és aplicable: “Un tribunal al qual demà mateix se li presenti aquest pronunciament ha d’aplicar-lo. El problema potser seria quina quantia d’indemnització aplicaria”. A més, diu el professor, Espanya hauria de canviar la norma, igual que ha succeït en altres casos.
CCOO exigeix una reforma urgent “que modifiqui l’Estatut dels Treballadors en el sentit de reconèixer a tots els treballadors temporals, davant la terminació del seu contracte per les causes previstes en el mateix, d’una indemnització equivalent a la prevista per a l’acomiadament objectiu, al marge de la data de subscripció de l’esmentat contracte”.
No hi ha comentaris
Pingback: Campanya per reduir la precarietat en l'administració pública i garantir els drets d'empleats interins o temporals