Amb l’objectiu de tornar al país que el seu avi va haver d’abandonar per la guerra civil, Joaquín Andrés, veneçolà de pares espanyols, va venir a Barcelona l’any 2020 per buscar “una millor qualitat de vida per a la seva família”. Andrés encapçalava la llista de CCOO en les primeres eleccions celebrades a Glovo fa dues setmanes, on el seu sindicat es va imposar amb deu dels tretze delegats. Tot i no tenir experiència prèvia en el món sindical, afirma que el rebuig per les injustícies l’ha fet liderar el procés sindical en l’empresa i no busca una lluita sinó una negociació perquè “l’empresa creixi amb els treballadors i no a costa nostra”.
Com vas començar a treballar a Glovo? Va ser una decisió o l’única sortida que vas contemplar? Tenies alguna experiència prèvia treballant com a rider?
Jo no tenia cap experiència. A Veneçuela era gerent d’hotels. Finalment, vaig decidir venir aquí tot i que a l’arribar vaig veure que no hi havia cap feina i vaig haver de treballar una època en negre tot i tenir la nacionalitat espanyola, ja que els meus pares eren d’aquí. Un cosí meu em va comentar que hi havia la opció de Glovo, i tot i que no em va inspirar massa confiança em vaig crear un compte i vaig començar a treballar. En un inici em vaig fer autònom, ja que era l’única opció.
Dius que vas ser autònom abans de la regulació. Has vist algun canvi des de l’aplicació de la llei rider?
Em vaig fer autònom abans de la llei rider i guanyava bastants diners, però des del març de l’any passat ens van començar a reduir el que guanyàvem per servei. Jo necessitava un sou estable cada mes per poder pagar el lloguer perquè al baixar el que cobràvem per servei vaig passar a cobrar la meitat.
I a què es deu aquesta reducció de remuneració per servei?
Glovo va començar a reduir les tarifes que pagaven als autònoms. Els serveis ja no eren els mateixos que durant la pandèmia i ho va repercutir en nosaltres. A partir de l’abril jo vaig començar a treballar per a Glovo contractat per ETT, tot i que amb contractes mensuals.
Sabíem que eren contractes precaris, però almenys era un sou fix.
Creus que la vaga organitzada l’estiu passat va ajudar a millorar la teva situació laboral?
En un inici vam parar de manera espontània, però des de CCOO ens van recomanar que ho féssim bé i vam tornar a l’activitat. Llavors vam fer la vaga amb totes les de la llei amb un seguiment del sindicat.
Quines millores vau notar amb aquesta vaga?
Vam aconseguir accés a un lavabo, a aigua, un aixopluc, perquè en moltes ocasions ens havíem d’estar mullant quan esperàvem el servei. No eren condicions per a tenir als treballadors. Abans de la vaga, quan volíem anar al lavabo hi havia una persona del bar o del restaurant que ens havia d’acompanyar, com si tinguessin por del que féssim.
Vau obtenir alguna millora en la contractació?
Sí. En el procés de la vaga, l’advocat de Glovo no ens reconeixia com a representants dels treballadors. Per acabar amb la vaga, als sis representants ens van oferir contractes, però no per a la resta. Jo no el vaig acceptar fins que al cap d’un mes i mig se’ls hi va oferir a la resta de companys. Però tot i que vam aconseguir un contracte, no es va reconèixer l’antiguitat en l’empresa a tots els treballadors.
I quina va ser la reacció de l’empresa a la vaga i a la llei rider?
La llei estava vigent des de feia més d’un any, però ells mai li han fet cas a la llei. Fins al setembre no van començar a contractar després de la vaga dels treballadors. Tenien tres persones contractades, segons el mateix advocat. Van prometre que contractarien a dos mil treballadors i ara mateix en plantilla estem dos-cents vuitanta-set.
Per tant, la resta de treballadors segueixen com a autònoms?
Sí. La resta de riders encara són autònoms. Els propietaris de l’empresa volen fer-se milionaris vulnerant els drets bàsics dels treballadors. Si volen créixer, creixem junts.
No hi ha hagut cap inspecció entorn a aquestes irregularitats?
Glovo té moltíssimes multes. A mi no m’interessa que tinguin multes, sinó que compleixin la llei i acceptin el conveni col·lectiu. Que cobreixin el manteniment dels vehicles que utilitzem, que els hem de posar els treballadors i que paguin la benzina de la gent que utilitza motos per a fer els trajectes. Volen que siguem autònoms i que totes les despeses les paguem nosaltres. Estem exposats a robatoris constantment. Que busquin alternatives, que per alguna cosa controlen molt de negocis.
Has estat escollit representant sindical de CCOO en les primeres eleccions de Glovo. Què et va motivar a iniciar aquest procés?
No m’agraden les injustícies. Jo vinc de barallar-me molt per això. La majoria dels meus companys no són espanyols i tenen situacions molt difícils. La gent no reclamava per por a perdre la feina. Quan jo em queixava d’un funcionament il·legal, se m’amenaçava amb amonestacions. Però jo si calia que denunciés estava disposat a fer-ho. Tot va començar així, amb gent que no estava satisfeta amb el funcionament de l’empresa i volia canviar les coses. Vam haver d’esperar sis mesos, tal com estableix la llei, per a poder conformar el comitè d’empresa i aquí estem ara. Molts van marxar, però molts d’altres han arribat i han vist la precarietat. No és tant que l’empresa sigui dolenta, sinó que té a persones inadequades en llocs puntuals. Si l’empresa vol créixer, ha de veure les qualitats de cada treballador per establir-lo en el lloc adient. A segons qui li dones un càrrec de responsabilitat i l’exerceixen de manera dèspota. Un bon líder contribueix perquè el grup avanci amb un objectiu, que hauria de ser oferir un bon servei. Tenen una mentalitat de pressionar constantment. La gent es cansa i molta marxa.
I perquè vas decidir presentar-te per la llista de CCOO?
És una qüestió de fidelitat. Mai ens van pressionar sinó que sempre ens han ajudat i guiat, des de l’organització de la vaga. I a més, ens agraden els seus ideals. Molts ni se’ns van acostar, però ells van estar allà. Si la mare et cuida, no marxes amb el tiet.
Com enfrontes la nova etapa com a president del comitè d’empresa?
Estic molt ansiós. No per començar a barallar sinó per negociar i començar a veure canvis en l’empresa. En breu em començo a formar per poder enfrontar el procés de negociació. El que volem és senzill, que l’empresa creixi amb nosaltres i no a costa nostra.
Consideres que treballar en una empresa plataforma, és més precari pel que fa a les condicions laborals? Creus que és necessari regular-les?
Crec que cal regular, però sempre des del consens amb els treballadors. En moltes ocasions es legisla sense consultar a les persones a qui els afectarà. S’han de fer lleis que tinguin un impacte positiu en els treballadors i no només en les empreses. Cal posar fi a la precarietat i ser molt assertiu amb la legislació.
Quines mesures us plantegeu demanar en el curt i mitjà termini ara que teniu més força en la negociació col·lectiva?
Volem enfrontar la negociació del conveni. Ara mateix estem regulats pel conveni del comerç i no és just. També volem que se’ns faciliti el material per poder fer la nostra feina, les bicicletes, pagar la benzina a qui utilitza motocicletes, garantir el seu manteniment, donar mòbils d’empresa, que en moltes ocasions se’ns roben els nostres… Garantir que podem fer la nostra feina amb dignitat, perquè ara mateix hem de responsabilitzar-nos d’aquestes despeses els treballadors.
I entorn al conveni, teniu ja alguna demanda concreta?
No pot ser que cada empresa apliqui el conveni que més li convé i les institucions no poden fer ulls cecs amb això. No només hem de fer les lleis, també hem de mirar com s’apliquen. Hi ha unes cinquanta reclamacions en el nou conveni: fixar un pes adequat a l’hora de fer els serveis, pagament del quilometratge, nocturnitat o per pluja (que tot i que es cobra al client no se’ns paga a nosaltres)… Els treballadors contractats tenim un sou on entra tot i no hi ha cap suplement per cap dels serveis que oferim. Serà un procés llarg, però, fem això pels que van marxar, pels que hi són ara i pels qui vindran.
