Actualitat

La governança de la migració laboral a la 106 conferència internacional del treball

El 2015, el Consell d’Administració de l’Organització Internacional del Treball (OIT) va aprovar celebrar una discussió general sobre migració laboral, fent una referència especial a la governança de la migració laboral i a la contractació equitativa, elements recollits en el Programa per a una migració equitativa de l‘OIT aprovat l’any 2014.

Aquesta discussió general va tenir lloc a Ginebra en el marc de la 106 Conferència Internacional del Treball, entre el 5 i el 16 de juny d’enguany, i dins de la Comissió de Migració Laboral. La Comissió estava formada per 112 representants dels governs, 94 ocupadors i 204 sindicalistes, cosa que posa de manifest la importància que les delegacions li van donar tenint en compte que a la Conferència hi havia delegacions tripartides de 187 estats.

L’objecte de la Comissió era la discussió general de l’informe de l’OIT “Migració laboral: un nou context i desafiaments de governança1, presentat el mes d’abril d’enguany i de recomanable lectura per a totes les persones interessades en el tema de les migracions. Cal tenir en compte, per altra banda, que aquest debat s’emmarca en l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i en el procés d’aprovació a les mateixes Nacions Unides, a l’any 2018, de dos pactes, un sobre refugiats i l’altre sobre la migració, segura, regular i ordenada2.

L’informe de l’OIT parteix de la tesi defensada per l’organització que la migració ben administrada és una força positiva per al desenvolupament sostenible. Governança que, evidentment, ha de ser analitzada tenint en compte la naturalesa canviant del treball, les disparitats econòmiques i demogràfiques cada cop més grans i les necessitats de competències que donin resposta a les demandes del mercat de treball.

Més migració laboral temporal

El document dóna una visió detallada de la realitat actual de la migració laboral en el món i n’actualitza les dades disponibles. A més, posa de manifest l’increment de la migració laboral temporal, especialment de treballadors poc qualificats, el que comporta el repte de la seva governança per assegurar un treball decent i reduir els costos de migració per a aquesta categoria de treballadors. També s’hi apunta que a causa de l’envelliment de la població i la reducció de la força de treball interna en la majoria de les economies avançades i algunes d’emergents, els treballadors migrants compleixen ja una funció important per mantenir l’oferta laboral, resoldre la manca de mà d’obra i contribuir als fons de protecció social d’aquests països.

En aquest sentit, s’aposta per una visió positiva dels efectes de la migració, fent èmfasi en la necessitat de la integració en el mercat de treball –i per tant posant sobre la taula el debat sobre regularitat i irregularitat administrativa- com a via per maximitzar aquests efectes positius. Això s’exemplifica en el fet que segons diversos estudis els treballadors migrants aporten més a les finances públiques, per la via dels impostos i les contribucions socials, que el que en reben a canvi.

Diàleg social

El document reitera també el paper del diàleg social, tant a escala nacional com internacional, per garantir la igualtat de tracte respecte els drets sindicals, laborals i de protecció social dels treballadors migrants, especialment els temporals. Aquest diàleg social també és important en l’elaboració, negociació i aplicació dels acords bilaterals entre estats per gestionar els fluxos migratoris. Finalment, també posa de manifest la importància de la contractació equitativa, és a dir, aquella en què es compleixen les normes internacionals (i evidentment també les estatals) de protecció dels treballadors en general i dels migrants en particular, fent un èmfasi especial en l’accés dels treballadors migrants als instruments de denúncia administrativa en cas d’incompliment per part de l’ocupador.

Bona governança, diàleg social, contractació equitativa, enfortiment de les institucions del mercats de treball, acords bilaterals… defineixen l’objectiu essencial del documento posat a consideració de la Comissió de Migració Laboral en la 106 Conferència Internacional del Treball de Ginebra. Tanmateix, cal tenir en compte que la discussió en el marc de la Comissió es va centrar més en les conclusions del document –que ja recollien qüestions per fomentar el debat- que no pas en l’informe en si, i especialment en les actuacions futures de l’OIT per posar en pràctica els seus continguts.

Sense entrar a parlar del procediment de funcionament intern de la Comissió, que per ell mateix donaria peu a un altre article, sí que voldríem comentar alguns dels aspectes que van generar més controvèrsia. Entre aquests podem destacar el rebuig per part del grup dels Ocupadors a incorporar les referències als convenis i recomanacions prèviament aprovats per l’OIT en matèria de migracions, en entendre que estaven desfasats i que calia revisar-los. Per part del grup dels Treballadors es va insistir en la necessitat de mantenir-los en el text i que l’OIT promogués una campanya per incrementar la seva ratificació.

Inspecció de treball

Altres elements de controvèrsia estaven vinculats amb el paper del diàleg social i de la llibertat sindical, o la manca de polítiques orientades a la inclusió i la igualtat. La discussió també se centrà en el paper de les inspeccions de treball i els mecanismes per garantir l’accés dels treballadors migrants, més enllà de la seva situació administrativa, a la possibilitat de denunciar l’incompliment dels drets laborals per part dels empresaris. Un element important de la discussió va ser també una opció decidida per part del grup dels Treballadors per promoure el lideratge de l’OIT en la gestió dels fluxos migratoris mundials davant de l’ONU front als plantejaments del grup dels Ocupadors d’obrir el ventall a altres entitats supranacionals. I per últim, destacar les visions contraposades pel que fa als beneficis de la migració temporal i circular, la contractació equitativa o la gestió de la immigració irregular.

Més enllà dels temors inicials en el si del grup dels Treballadors, es pot afirmar que el document final de les conclusions3 resultant de la discussió recull aspectes clarament positius pel que fa a la governança de les migracions internacionals com a mecanisme per “contribuir a un desenvolupament sostenible dels països d’origen, de trànsit i de destinació”.

També s’afirma que el diàleg social ocupa un lloc central en el mandat de l’OIT i és essencial per a una migració laboral equitativa, i planteja la necessitat de garantir un control efectiu del compliment dels drets laborals fonamentals dels treballadors migrants i l’accés a la justícia, independentment del seu estatus migratori. A més, es destaca que els acords bilaterals poden ser instruments útils de governança de la migració per garantir una migració segura, ordenada i regular, i poden ser més beneficiosos si es fonamenten en el diàleg social.

Entre les prioritats de l’acció futura de l’OIT destaquen, entre altres, la promoció de la ratificació i l’aplicació efectiva dels convenis i recomanacions de l’OIT, la voluntat de garantir la llibertat sindical, la promoció d’una contractació equitativa, la necessitat de prestar atenció deguda a la gestió eficaç de la migració laboral temporal per assegurar el treball decent i la promoció del respecte als drets humans i els principis fonamentals del treball entre els treballadors migrants, independentment dels seu estatus migratori.

En definitiva, el document enllestit, que ara serà sotmès a l’acceptació definitiva del Consell d’Administració de l’Oficina Internacional del Treball, representa un instrument positiu per potenciar el paper de l’OIT en la governança equitativa i eficaç de la migració laboral i per garantir una contractació equitativa i un treball decent, i la protecció dels drets dels treballadors migrants independent del seu estatus migratori.